Aquest matí hem anat al camp de futbol i ens hem trobat amb nens i nenes d’altres escoles que tenen els mateixos anys que nosaltres.
Els mestres d’Educació Física ens han proposat jocs i activitats de cooperació.
Hem estat molt a gust.

Fer fang no era una cosa fàcil… N’hem après però també hem après altres coses molt importants…
A dins nostre ens ha quedat tot el procés.
Si una cosa és el nostre desig ho hem d’intentar i intentar fins que ens surti.
No rendir-nos mai. Si ens rendim de seguida no l’aconseguirem el nostre desig.
Abans tenia por als gossos i ara ja no en tinc.
Per acomplir el nostre desig d’aprendre a fer fang ens ha calgut tots els nostres amics i totes les nostres forces.
Hem necessitat molta paciència. Ens hem de saber esperar, treballar sense posar-nos nerviosos.
No ens hem de preocupar o pensar que no ens sortirà. Hem de confiar que ho sabrem fer.
Mai ens hem de donar per vençuts.
Necessitem escoltar molt als amics, a les mestres, i a tothom que ens ajuda.
Ajudar-nos quan ja sabem fer una cosa a qui encara no li surt.
Si tenim tranquil•litat les coses ens sortiran millor.

Aquestes reflexions dels nens i les nenes de la nostra classe ens han fet emocionar. A més a més de tot el què hem après del món del coneixement, de la ciència, de la tradició, de la llengua i la comunicació … ho hem pogut viure des del creixement personal i com a grup que som.

Ara fa uns 40 anys a Esparreguera hi havia més de 14 terrisseries. Actualment en queden tres. N’hem estat parlant a la classe i aquestes són algunes de les nostres idees.

Que ha passat en aquests anys perquè hagin deixat de treballar tants terrissers a Esparreguera?–

-Potser és perquè s’han anat morint.
-Perquè ja no hi havia tanta aigua per fer fang.
-Perquè s’han jubilat i ja no treballen perquè són massa vells.
-Potser han anat a treballar a un altre poble que poden vendre més.
-Ara ja no es fan servir els càntirs, plats, gots. Només són per fer bonic.
-Als seus fills els va agradar més fer una altra feina.
-Han triat una altra feina perquè les eines ja no van bé o s’han rovellat.
-S’han venut la botiga perquè els fills s’han buscat un altre treball.
-Potser perquè ja no es compren tantes coses de fang. Només a les fires medievals. I llavors et quedes sense benefici, sense diners.
-Moltes coses ara les comprem de plàstic o de ferro.
-Les coses fetes a mà costen més diners, perquè es triga més a fer.
Què podrien fer aquests terrissers per no haver de plegar?

-Mirar quines coses es venen més i fer les que la gent necessiti i els agradi.
-Decidir ser terrissers però fer coses que ara es venguin, que siguin per fer bonic.
-Pensar objectes que fessin riure, o que agradin a la gent.

El càntir és un atuell fet de ceràmica que serveix per veure aigua, sobretot es feia servir anys enrera al camp i a l’estiu perquè conserva l’aigua ben fresca. A la classe en tenim de dues menes.
El que ens ha agrada més és el mentider perquè de tots els brocs només raja aigua d’un i no sempre l’encertes!!!

Ja ho hem provat amb l’ajut del Pep i l’experiència ha estat molt agradable. A molts ens agradaria aprendre a fer-lo anar tots sols.
Potser quan siguem grans podrem treballar de TERRISSERS!

El Miquel, que és pare del Bru, ens ha explicat l’origen de la terra que hem fet servir per fer fang.
A la zona de les Roques Blaves, fa milions d’anys, hi va haver un terretrèmol que va provocar una falla. Aquesta falla va triturar les roques, sobretot pissarres i es van originar aquestes terres blavoses que s’anomenen FARINA DE FALLA .
Ens ha impressionat el fet que per la falla, a més de l’escalfor que es fa quan es freguen les roques, segurament hi va pujar magma del centre de la Terra. Això va ajudar a transformar les pissarres en farina de falla.

Després de recollir, dies enredera, la terra de les Roques Blaves ara l’estem transformant amb fang.

Hem barrejat la terra que vam agafar a les Roques Blaves amb aigua. Un cop l’hem tingut en remull hem extret les pedres més grans. Seguidament, amb un sedàs, l’hem colat per tal de triar les pedres més petites que podien haver quedat entre la terra. Un cop hem tingut la terra ben fina l’hem posat dins d’un recipient i l’hem deixat a la terrassa perquè reposi i amb el sol s’evapori tota l’aigua.

Veurem com evoluciona aquest fang tant esperat!

Ja ha corregut la veu, la cuita ha sigut un èxit.
Amb la cuita les peces han canviat de color, de duresa i el seu so (quan els fem un cop).
Només una de totes les 26 peces s’ha trencat. La peça de l’Aimé ens ha ensenyat que no sempre tot és un èxit.
HEM D’ESTAR PREPARAT PER LES ADVERSITATS!!!

Aquesta setmana ha estat plena d’experiències i emocions.
L’última ha estat el forn neolític que hem construit al pati de la casa de costat de l’escola.
Dins el clot que ens ha fet el Pere hi hem posat fulles, carbonet i branquetes de cirerer.
Després un pis de ceràmica (teules trencades) i a sobre les nostres peces de fang, cap per avall.
Damunt, com fent un entrepà, un altre pis de teules i per acabar llenya i diaris per encendre el foc.
Durant tot el dia i fins que s’ha fet fosc hem anat afegint llenya i al vespre hem deixat que es vagi consumint.
L’endemà al matí encara està calent i al migdia també…
No ho podem destapar fins que es refredi del tot i sol, a poc a poc.
Ens haurem d’esperar fins dilluns.
Estarà cuit i resistent si no canvia la temperatura de manera brusca.
Esperem tenir sort!