Tothom camina al voltant de tothom.
Maria
Ningú sabia què fer, tothom anava on el de davant anava.
Martina
El món és un munt de peus que caminen amunt i avall només per embrutar el nostre planeta.
Laia R.
Tots giraven al voltant del món amb diferents vides.
Marta
Les persones giren damunt de la Terra, corren, corren però no s’atraparan.
Nicolay
Tothom fa el mateix. Caminar amb ordre sobre el nostre planeta però no es fixen en el que fan.
Judith
Pluja de lletres caigudes en un paraigües i tu li trobes sentit. Idees importants que serveixen pel futur. Pluja d’idees que tu has d’ordenar.
Maria i Judith
Agafem el paraigües de la vida. Agafem el paraigües que és una eina molt vella perquè serveix per si la pluja es desvetlla. Ara el paraigües de la vida és transparent. Quan li toca el sol et mostra una explicació de la teva vida. Plouen lletres, tempesta de lletres.
Nicolay
Avui ha plogut molt fort. Cada lletra que cau forma una paraula diferent. Totes juntes formen el Català.
Anna, Laia R. Oriol
Les paraules? Un paraigües?. Les paraules cauen, el paraigües les recull, quin sentit té? És una missió, un mapa, qui sap? si algú ho sap que ho digui, el qui no que calli .Si és una missió, ordena les lletres i trobaràs el camí.
Nicolay
No tenia suficients paraules per expressar el que sentia. Per ell, era com una pluja de sentiments.
Martina
El temps li volia donar un missatge, ell no li va fer cas i va rebre les conseqüències.
Greta
A les Xarxes es fan ressò de la participació que estem fent amb l’experiència #relatBrossa. Deixem una captura de pantalla d’una de les felicitacions del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona.
El pobre peix ja estava jubilat, algú l’havia de substituir però no encadenat que ja prou n’està quan la gent tira coses al mar. Ningú sap què hi feia allà un pobre peix però la pregunta és “s’hi troba bé?”.
Nicolay
En general les mascotes estan atrapades, atrapades pel seus amos, que juguen amb elles sense preguntar.
Gerard
El pobre peix era diferent dels altres, i llavors el van desubicar de la resta dels peixos.
Greta
Presoner de la vida per la persona que l’estima.
Maria
Es va convertir en mascota, li van treure la llibertat, i no pot estar amb els peixos que abans l’envoltaven.
Martina
El peix no havia fet res i el van empresonar amb injustícia.
Marta i Greta
Era un noi que va voler ensenyar com la gent tractava els peixos i va fer que un peix estigués dins d’una gàbia i va fer que tothom el veiés i ara tothom sap com se senten els peixos.
Laia R.
El peix estava sol, volia companyia i amics per poder jugar. Però al pobre peix no el volien treure d’allà.
Judith
Estàvem assajant i de cop i volta es va sentir un soroll. No anàvem al compàs. Algú interrompia l’assaig. Eren els instruments que estaven espatllats.
Judith i Maria
Text de làpida: Estàvem fent un concert fins que ens van venir a matar amb els nostres propis instruments.
Aina i Greta
En un espectacle el centre d’atenció són els músics. Ara ho són les armes en concert.
Laia P.
Tres cadires i tres escopetes decideixen si tocar o matar.
Anna i Laia R.
Les armes moltes morts han provocat. Ara han acabat amb el món de la música.
Natàlia
En mig d’una orquestra les armes hi participen. No hi ha cap instrument perquè ja els han tret importància i tothom es pensa que estem bé amb les armes.
Laia R.
La música era tant bella que mataven per escoltar-la. Aquella musica no parava mai, es podia tocar amb qualsevol objecte. Els músics van parar aquella tortura, van deixar els seus instruments i la gent esperava que mai es toquessin.
Nicolay
La millor arma la música és una arma diferent. Serveix per fer explotar els sentiments de la gent.
Pol M.
La música pot ferir a la gent en canvi les armes no poden alegrar com la música.
Pol M.
La guerra arriba, l’obligació d’anar a l’exèrcit existeix, agafeu les vostres armes i aneu a l’infern.
Gerard
Estaven assajant pel gran assetjament.
Marta
Volien arribar a un acord a través de la música, però van aconseguir just el contrari, la guerra.
Martina
Ha arribat i no te’n pots escapar. La veuràs davant teu quan arribi.
Maria
Van tancar la taquilla. On guanyaven diners ara en guanyen pocs. Final de joc quan no se sap perdre.
Laia P.
La finestra ha caigut, el disgust ha caigut, la pena ha arribat, truquen a la finestra però veuen que no hi és. L’estenien allà perquè els feia pena abandonar-la, la gent es va tornar blanca.
Nicolay
Estava al carrer i era blanca. Tothom passava d’ella. Jo m’hi vaig acostar i només vaig poder separar-me’n dient “crisi “i ja no he pogut dir res més.
Laia R.
Hi han persones que no estan a l’atur i que tenen la sort de tenir una casa però normalment no ho saben. En canvi els pobres saben quan tenen mala sort i quan tenen bona sort.
Gerard
Per allà va entrar, però dubto que pugui sortir, amb tot el merder que ha provocat.
Martina
Ell només volia una bona casa, una família, la felicitat,… Però la crisi el va envoltar i així va acabar.
Aina
Estava casi en blanc i ningú en podia fugir.
Marta
Ha arribat la crisi. Està tot tancat. La gent intenta entrar-hi però la cortina els frena perquè no hi ha més diners ni entrades per poder comprar.
Judith
Tota la vida junts però ara toca que marxis. Que marxis a la mort, la mort eterna fins sempre…morirem junts.
Judith
Se’n reien d’ell a les seves esquenes i no ho sabia. Deien coses dolentes i només li trobaven defectes. Quan se’n va adonar, va ser com si li haguessin fet diana al cor.
Gerard
Li van clavar unes fletxes per riure-se’n. Ella és va quedar allà sola sense ningú que l’ajudés. I ara si li treuen, no tornarà a ser mai com abans.
Gerard
A aquell pobre noi li van clavar unes fletxes per darrera però després se’n van adonar de que no s’ho mereixia. Van deixar la butaca lliure amb les fletxes per mantenir el seu record.
Greta
Sempre li feien a les esquenes, però mai s’atrevien a fer-li a la cara.
Marta
Les ferides poden fer molt mal, però el mal que li han fet amb les paraules és més gran.
Gerard
Jo vaig estar a punt de morir, però la meva estimada butaca vermella va morir per a mi.
Martina
És una cadira abandonada, algú hi va descansar. Ara ha quedat oblidada pel pas del temps. Ja no pot més. Ha passat mil aventures però tota sola…
Pol C.
Ai el pobre home! Estava tant enamorat que el cor li van traspassar. El pobre va quedar estès a terra però amb la mà oberta a l’amor. No et preocupis tu sempre seuràs amb l’amor al costat.
Nicolay
La butaca traïdora sempre era allà per rebre les males noticies, però aquell dia eren les pitjors.
Pol M.
Ha estat sempre amb tu i quan més la necessites ja no hi es.
Maria
Reien sempre d’ell i un dia el van fer servir de diana. La jugada no els va sortir bé. No el van ferir a ell. Van ferir la cadira.
Barrets
Els escarabats es mouen amb molta rapidesa, busquen el seu lloc, però estan desubicats.
Marta
És la venjança dels escarabats. Ells apareixen, i les persones desapareixen…
Martina
Els escarabats corren, les persones pateixen. Què faríem sense els nostres escarabats? Ningú sap què, qui, com, ni quan…Ha arribat la fi.
Nicolay
Escarabats per tot arreu que fugen d’alguna cosa, d’un tema qualsevol que ningú no sap.
Maria i Ada
Com les persones fan a vegades, uns escarabats que vivien sota una casa, farts que els volguessin matar per les molèsties que ocasionaven, van sortir a molestar als escarabats de la casa del costat.
Anna, Laia R. I Oriol
Els escarabats se’n van, són com els amics. Si no te’n dones compte ja no són aquí. Els amics s’escapen, els escarabats també!!!
Pol C.
Els escarabats escampats corren amb rapidesa per poder arribar al seu destí finalment.
Judith
Comencem la cocreació dels microrelats amb la Fundació Joan Brossa. Cada dia ens proposaran una instal·lació i podrem aportar els nostres microrelats. Endavant amb les vostres creacions.
Se l’estimaven tant poc que al costat de la seva tomba un barret és l’únic que l’ha vingut a visitar.
Nicolay
Barrets, barrets, barrets, vosaltres sobreviviu a la mort eterna.
Cèlia
La fi ha arribat. Tothom va de negre. El barret espera trobar un nou amo.
Maria
Barret i tomba. Un cilíndric i l’altre rectangular. No hi ha massa diferència però la gent s’ho creu. Tots dos cobreixen el cap.
Laia P.
Feia temps que estava mort i ningú el venia a veure. Avui ha vingut un senyor amb barret que feia temps que estava mort i ningú…Feia temps…
Ada
Estaven tant, però tant units, que fins i tot quan la mort els va separar, el barret continuava al seu costat.
Martina
Ai! el barret, tota la vida amb tú, petit però eixerit, una vida eterna i que enlluerna com la mort, serena i llarga.
Nicolay
Vaig morir a una tomba, però es van deixar el meu barret.
Marta
La Laia ens fa arribar aquest acròstic. Moltes gràcies. La Queralt també s’ha animat i ens ha fet arribar aquest.
