Ara fa uns 40 anys a Esparreguera hi havia més de 14 terrisseries. Actualment en queden tres. N’hem estat parlant a la classe i aquestes són algunes de les nostres idees.

Que ha passat en aquests anys perquè hagin deixat de treballar tants terrissers a Esparreguera?–

-Potser és perquè s’han anat morint.
-Perquè ja no hi havia tanta aigua per fer fang.
-Perquè s’han jubilat i ja no treballen perquè són massa vells.
-Potser han anat a treballar a un altre poble que poden vendre més.
-Ara ja no es fan servir els càntirs, plats, gots. Només són per fer bonic.
-Als seus fills els va agradar més fer una altra feina.
-Han triat una altra feina perquè les eines ja no van bé o s’han rovellat.
-S’han venut la botiga perquè els fills s’han buscat un altre treball.
-Potser perquè ja no es compren tantes coses de fang. Només a les fires medievals. I llavors et quedes sense benefici, sense diners.
-Moltes coses ara les comprem de plàstic o de ferro.
-Les coses fetes a mà costen més diners, perquè es triga més a fer.
Què podrien fer aquests terrissers per no haver de plegar?

-Mirar quines coses es venen més i fer les que la gent necessiti i els agradi.
-Decidir ser terrissers però fer coses que ara es venguin, que siguin per fer bonic.
-Pensar objectes que fessin riure, o que agradin a la gent.

El càntir és un atuell fet de ceràmica que serveix per veure aigua, sobretot es feia servir anys enrera al camp i a l’estiu perquè conserva l’aigua ben fresca. A la classe en tenim de dues menes.
El que ens ha agrada més és el mentider perquè de tots els brocs només raja aigua d’un i no sempre l’encertes!!!

Ja ho hem provat amb l’ajut del Pep i l’experiència ha estat molt agradable. A molts ens agradaria aprendre a fer-lo anar tots sols.
Potser quan siguem grans podrem treballar de TERRISSERS!