El passat dijous dia 11 de novembre vam anar a la fàbrica de fang de ceràmiques Collet.
Al principi de la visita vam poder veure un forat molt gran on hi tiraven terra i pedres que portaven de diferents llocs de Catalunya, d’Espanya i d’Europa. Vam tenir molta sort i vam veure com un camió hi descarregava la terra que duia. Aquesta terra es triturava fins a fer “sorra fina”. Aquesta sorra es transportava per una cinta i queia en un molí que triturava encara més aquesta sorra fins fer-ne pols. Aquesta pols la posaven amb aigua i l’amassaven fins fer-ne fang.

Un cop tenien el fang fet es tallava i passava per dins d’una màquina que l’embolicava perquè no s’assequés. Quan tenien una bona pila de fang en paquets els portaven cap al magatzem.

El dia que van anar a l’exposició de Miquel Barceló vam veure una escultura d’un elefant molt gran que s’aguanta amb la trompa.

Al veure les fotografies que havíem fet ens ha cridar l’atenció la seva l’alçada i hem pensat com saber els metres que fa.
Primer hem mesurat l’alçada de l’elefant amb la cinta mètrica des de la fotografia, però ens hem adonat que dins la fotografia l’elefant és molt més petit que a la realitat. A la pantalla projectat fa 79 centímetres, per tant, l’alçada no està bé.

“La mida de l’escultura a la fotografia és més petita que la real !!!”

“Ens hauríem de posar un sobre l’altre per arribar a dalt!!”

Amb aquesta idea hem agafat la mida de l’Àngel (retallada en un paper) i hem fet un pilar damunt l’escultura. Fins dalt l’elefant hi caben 5 cops la mida. Cinc Àngels.

Però quants metres són?
“Amb cinc nens com l’Àngel d’alçada ho podem provar!! ”
Després ens estirem tots cinc i els altres, amb la cinta mètrica al costat, hem mirat la llargada.
El resultat ha sigut que l’elefant mesura 6 metres i 10 centímetres

Aquests són alguns dels llibres que tenim guardats per recomanar-nos els divendres a la tarda.
En sabem el títol i les raons que ens han fet decidir per triar-lo.
I a vosaltres què us agrada llegir?

La Isabel treballa a la Universitat de Cajamarca. Treballa amb mestres i cooperants al seu país que és el Perú.
Ens ha explicat que quan aquí a Catalunya són les deu del matí i nosaltres estem a l’escola, al Perú encara és de nit.
Això ens ha fet pensar; “com pot ser?2 i hem mirat a la pàgina web de “fòra d’òrbita” les imatges de satèl.lit a moment real, que ens mostren com toca la llum del Sol a la Terra.
“És veritat al Perú ara no hi toca el Sol !!!”

Durant el dia hem anat vigilant els canvis de l’impacte del Sol al nostre planeta.
A les cinc hem vist que aviat ens tocarà la foscor.

Quina excursió !!!
Després de parlar ballar i cantar amb la Marieta Castanyera a primera hora del matí, vam començar la caminada cap a Can Roca, juntament amb els nostres amics de la classe “El Sol”. Vam esmorzar, jugar i foradar la terra roja.

Després vam agafar el camí que ens portava cap a les Roques Blaves , la terra allà era de color blavós tirant a negre. Vam trobar bolets, cireres de pastor i pedres i més pedres….
Finalment vam pujar a l’esplanada de l’Ermita del Puig. Allà ens vam trobar amb els nens de les altres classes de Primària i vam dinar i celebrar la castanyada.
Quina passejada pels volts d’Esparreguera. Per sort per tornar les noies i nois de la classe “El Vampir” ens van acompanyar.
Si voleu un dia us hi podem portar!!!