La ciència, un treball dur i mal pagat que no tothom està preparat per assumir. La ciència tracta, entre d’altres coses, d’ajudar la gent i actuar per millorar l’entorn, però sempre és així? O hi ha científics (siguin del camp que siguin) que enganyen i intenten canviar resultats? Sembla difícil d’entendre… però és ben fàcil; tot i així, encara que els entenguem, els hem de perdonar?

Sembla com si a l’informar dels fraus científics, una bomba acabés d’esclatar al nostre cap, però li donem la culpa als científics que saben que la seva feina no està ben feta? O li donem la culpa a qui ho revisa perquè no té temps per fer-ho? Deixem clara una cosa abans de tot: no tots els científics fan fraus científics, com no tots els pintors falsifiquen pintures. Ara bé, són molts els que ho fan? Continue reading →

Com ja exposava el filòsof Thomas S. Kuhn en les seves obres, el progrés científic bé donat per una preciència, una situació prèvia en que dos paradigmes, dos conjunts de teories donats per bons en una comunitat determinada, s’enfronten.

Aquesta lluita pot acabar de diverses formes: o bé es continua amb el paradigma acceptat fins aleshores o, i en això ens centrarem, l’aparició d’anomalies greus en l’establert conduixen a una crisi, que a la vegada ens porta a una revolució, és a dir el canvi d’un paradigma per un altre.

La revolució, un canvi en profunditat, global i dràstic, es produeix perque una persona o entitat, disconforme amb alguna cosa establerta, intenta canviar-la per adecuar-la a la seva visió, no sempre, l’acertada. Això ens porta a l’altra cara de la revolució, que no sempre es per millorar.

Deixant de banda aquesta visió generalitzada de revolució, en l’àmbit de la ciència es té la certesa que aquests canvis, sempre milloren el conjunt (exceptuant els menyspreables casos de frau científic). Que es una revolució científica sinó una evolució en la forma de veure la realitat gràcies a noves dades obtingudes per l’avanç de la tècnica?

Per evolucionar en els camps de la ciència i la tècnica, es necessari tenir clars una sèrie de conceptes, fidels amb les dades i descobriments amb els que contem fins a la data.

No han de ser immutabes, sinó que, amb l’aparició de noves experiències, aquests variaran, seran flexibles.

Aquests fonaments, desde l’Elements d’Euclides o el Philosophiae naturalis principia mathematica de Newton, es mantenen en la base de les diverses branques de la ciència fins que algun descobriment entri en conflicte amb aquestes mateixes.

Encara que no sempre serà així ja que la teoria d’incompletitud de Gödel, afirmable en matemàtiques, diu que: “En qualsevol formalització consistent de les matemàtiques que sigui bastant forta per definir el concepte de nombres naturals es pot construir una afirmació que ni es pot demostrar ni es pot refutar dintre d’aquest sistema”. És a dir que existiran sempre problemes que no podrem resoldre amb les bases que treballem.

Tornant al tema, un exemple de variació de bases es el canvi de definició de planeta dut a terme per la IAU (International Astronomic Union). El que avans eren unes vagues llums que es movien pel cel ara sabem que orbiten al voltant d’un astre, que tenen una forma esfèrica o casi i que han eliminat altres cossos susceptibles de desplaçar-se prop de la seva òrbita. En aquesta última pauta de diferenciació està la causa de perqué Plutó ha passat a no considerar-se un planeta, com tipicament l’enteniem per passar a ser un transneptunia (que està més enllà de Neptú) que no ha buidat la seva òrbita de cossos veins

com poden ser Charon, Orcus, Ixion, Varuna, Quacar…

En conclusió, els canvis són necessaris per a que el món progressi. No tan sols en l’àmbit de la ciència sinó en el social també, encara que existeixen canvis que portin el món a pitjor són el preu que em de pagar per a que altres el millorin. No ens podem estancar en un conservadorisme científic que provocaria una aturada de la tècnica, ja que si ens conformem amb el que tenim, i la ciència és incorformista de base, una recerca d’altres mètodes per fer el que ja coneixem o una eina per

descobir coses ocultes, a hores d’ara encara estariem amb l’arada i el bou.

Xavier Pérez

Quan Darwin, va publicar la teoria de les especies, va haver un rebombori tant religiós com científic.

Abans de que apareixes Darwin , la gent estava segura de que a ells els havia creat Deu, de que es lo bastant poderós com per arribar a crear-los a tots en menys d’una setmana.

Llavors, es clar quan va aparèixer les idees de Darwin, tothom estava en contra, perquè com que des de petits els hi inculcaven la idea d’anar a favor del creacionisme,ara ningú els hi podria llevar.

Aquesta aquesta manifestació contra Darwin, es va presentar en forma de caricatures,violència etc..

Quan Darwin va publicar la teoria de l’Origen de les especies, es va donar un enfrontament, científic , i religiós.

La Església va reaccionar amb certa violència, ja que no es creien la teoria de Darwin, perquè deien que el que diu la Bíblia és molt més lògic que el que deia Darwin, fins i tot Lord Kelvin, que era un físic, i matemàtic,va ser l’inventor de l’escala de Kelvin de Temperatures, va dir que la Terra era massa jove, com per que hi hagués hagut una evolució, que una diversitat d’espècies tant variada com la que hi ha al planeta Terra, no es podia haver format en tant poc temps, només Déu ho podia haver fet.

Va haver un teòleg, que va acusar a Darwin de no creure en Déu , i de definir als humans com un procés de evolució, sense la idea de ser creats per un Ser diví.

I la part científica, no va reacciona defensant les seves idees, sinó que va optar per defensar altres teories,que no siguin la de Darwin,.

Els diaris,i revistes d’aquella època publicaven caricatures, de Darwin, amb cos de mono o dibuixos significatius,sobre la seva teoria.

Charles Robert Darwin (1809-1882), va ser un important científic britànic que va sentar les bases de la moderna teoria evolutiva, al plantejar el concepte de que totes las formes de vida s’han desenvolupat a través d’un lent procés de selecció natural.

Totes les coses vivents mostren una tendència a canviar; i els canvis hereditaris són transmesos d’una generació a una altra. Aquells individus afectats per canvis hereditaris, sobreviuran més probablement en la lluita per l’existència i reproduiran les seves qualitats. Els individus menys afavorits, per una altra part, tendeixen a desaparèixer gradualment. Així en el curs de moltes generacions, les espècies tendirán a mostrar un canvi gradual en direcció cap a una més perfecta adaptació en el medi en que viuen (Del llibre L’Origen de las Espècies). Cada generació millorarà en termes adaptatius respecte als anteriors, i aquest procés gradual i continu és la causa de l’evolució de les espècies. La selecció natural és només part de l’ampli esquema conceptual de Darwin. També va introduir el concepte de que tots els organismes emparentats descendeixen d’antecessors comuns.

Darwin va fer pública la seva teoria per primera vegada el 1858, al mateix temps que ho va fer Alfred Russel Wallace (1823-1913), un jove geògraf naturalista anglès que va desenvolupar independentment la teoria de la selecció natural.

Aquest llibre, va “commocionar el món”, es va esgotar el primer dia de la seva publicació i  es van tenir que fer sis edicions successives.

Wallace va continuar defenent la teoria de la evolució, tot i que els seus punts de vista presentaven diferències amb les de Darwin. Ell opinava que la supervivència del millor adaptat era el factor fonamental en la lluita per la vida, amb el qual, Darwin no estava d’acord. Wallace també afirmava que la selecció natural no podia explicar certes característiques dels éssers humans: la seva intel·ligència, la pèrdua del cabell del cos i el desenvolupament especialitzat de les mans.

Sílvia Català Peña

Prf:Anna Martínez

Podríem dir així de mala manera que Darwin va ser qui va descobrir la teoria de l’evolució i Wallace sol el va ajudar a posar-se d’acord amb ell mateix. I si ara pensem al revés, i si aquest tal Wallace no hagués fet el que va fer ara Darwin seria el gran descobridor de la súper teoria de l’evolució?

La història conta que realment, i fins ara és el que ens han dit, Darwin va començar a dubtar sobre la teoria, quan als vint i dos anys va anar a fer una volta al món i al tornar va observar moltíssims animals i ell (comparant-ho amb Lamarck) es va basar amb unes tortugues enormes. Ell era molt religiós, i apart d’aixó sabia que no faria molta gràcia a la gent tot aquest rollo que canviava moltes idees dels seus pensaments: va buscar probes i probes per fer una presentació completa.

Wallace una científic molt més jove que ell també va viatjar pel món, i va ser al sud-est asiàtic i Austràlia on va començar a fixar-se amb tots aquest detalls. Al veure que ho tenia clar va escriure una carta al naturalista Charles Darwin explicant-li com havia anat tot. Això va fer que aquest s’acabés de convèncer.

Hem arribat a la conclusió que van arribar els dos a la mateixa solució més o menys al mateix temps i, sabem que van ser els dos qui van fer la presentació a Londres al 1858, però per que si el treball és tant de l’un com de l’altre la teoria popularment es coneix com si l’autor fos Darwin, encara que si després ho busques et surt teoria Darwin -Wallace.

Irina Castellví Gracia

2009-II-11

Darwin l’any 1959 va publica el llibre de” l’origen de les especies”. Allí explica la seva teoria de la evolució. Va ser publicat gracies a l’ expedició científica, allí va poder elaborar mapes de les costes d’Amèrica del Sud. Al cap de cinc anys va poder recollí informació sobre les espècies animals i vegetals de la zona, també va trobar fòssils d’animals i vegetals extingits.

Gràcies a l’observació d’aquestes espècies, va poder demostrar que el món dels éssers vius no era estàtic, sinó que canvia constantment. Continue reading →

Tot i ser un aspirant a clergue, Charles Darwin va acceptar l’oferta del seu amic Charles Lyell per a què s’embarqués a bord del Beagle. Aquest vaixell tenia la missió de cartografiar les costes de la denominada Terra del Foc (al sud d’Amèrica).

El 27 de desembre de 1831, el Beagle va partir del port de Plymouth en direcció al punt geogràfic anteriorment esmentat. En l’expedició, es trobava, ocupant la plaça de naturalista, Darwin.

Durant el viatge, Darwin prenia anotacions sobre el comportament de les espècies, les característiques que aquestes tenien en unes zones determinades…Sovint, també, enviava mostres a Cambridge de les substàncies que anava acumulant. Continue reading →

Tot just aquest pròxim 12 de febrer es compleixen 200 anys del naixement d’un dels científics més importants per la humanitat. No hi ha quasi ningú que no hagi sentit mai a parlar de Charles Darwin. En documentals televisius, pel·lícules, llibres de text… I tot gràcies a la seva teoria que més ressò ha efectuat: la teoria de la sel·lecció natural, la qual ha estat una gran clau per a futures investigacions.

De jove, el 1825, inicia els seus estudis de medicina, que no arribarà a acabar, decantant-se per la teologia. Així és com més tard intentarà esdevenir part del clero.

És pel seu gran interès per la naturalesa que té la oportunitat de conèixer al naturalista John Stevens Henslow i Adam Sedgwich, geòleg, amb els quals partirà de terra amb vaixell per completar l’estudi de les costes de la Patagònia i la Terra del Foc, que entre 1826 i 1830 el capità King ja havia iniciat.

Abans d’iniciar aquesta aventura, l’idea que el creacionisme donava molt que pensar ja corria per la seva ment, i va ser en aquest mateix viatge on s’acabà d’assegurar.

Està clar que si no s’hagués decidit finalment a realitzar aquest viatge d’uns 5 anys de durada, comandat per capità FitzRoy el 1831, ara no tindríem les dades que ens va proporcionar o, si més no, s’haurien fet públic anys després per un altre científic.

Entre d’altres llocs, s’endinsà a les Illes Galápagos, al Cap Verd, a Vailparaíso, etc. I vorejà la costa Sud americana, passant per Santa Helena, Montevideo, les Illes Malvines i l’estret de Magallanes, entre d’altres llocs.

Després de realitzar tota la volta la món amb la caravel·la, arriba a la seva terra natal, on és aclamat per tota la població per els seus descobriments sobre fauna.

Contents amb els seus fets, els habitants de la seva terra tenien molta raó en aclamar al que seria, uns anys després, el precursor de l’evolució humana.

De fet, ni s’ho devien imaginar, que realment les conseqüències serien aquestes. El mateix Darwin no va convèncer als seus fins que no va presentar la teoria a d’altres científics.

Sens dubte, no estaria de més tenir entre nosaltres uns quants Darwins avui en dia, ja que els descobriments avui dia no són gaire rellevants comparats amb el de Darwin. Qui sap que si fos aquí descobrís el mai pensat.

Anna Bagés Casas

1r BAT A

Avui en dia considerem correcta la teoria de l’evolució de Darwin, una mica renovada amb els nous coneixements que en tenim. Però no tot ho va fe ell si no que d’altres abans ja s’ho havien plantejat i algun com Lamarck havia estat molt a prop de les idees de Darwin. Continue reading →