Parlem d’expressivitat motriu

En referència al concepte d’expressivitat motriu en Bernard Aucouturier, en parla de: Es la manera de ser i estar que cada infant, manifesta el plaer de ser ell mateix, de construir-se de forma autònoma i de manifestar el plaer de descobrir i de conèixer el món que l’envolta.*[i]

“Manera única, original i individual de ser, d’estar en
l’espai, com a conseqüència del funcionament psíquic de l’infant. Expressió de
la nostra història profunda, lligada a les nostres pulsions d’aferrament i de
domini a través del cos, de l’espai, del temps, manifestats aquí i ara”*[ii]

Podem parlar de l’expressivitat motriu com una construcció
del psicomotricista a partir d’una comprensió teòrica que permet entendre,
comprendre la forma en que cada infant resolt els conflictes inconscients, a
través de les relacions amb les persones i els mon que l’envolta per poder
viure el plaer de ser ell mateix.

El plaer de ser un mateix anima el sentiment de llibertat. Es
a dir poder arribar el més lluny possible en la realització d’un mateix ( en la
seva construcció), de sentir-se bé en la relació amb els altres, ja que la
llibertat i la relació es troba en el compartir.

Segons Aucouturier, existeixen tres nivells d’expressivitat
motriu, a través de la qual els infants expressen i projecten la seva història
profunda:


1-SENSACIONS INTERNES DEL COS:  lligades al sistema
laberíntic, depenent d’ell les sensacions d’equilibri. L’infant viu aquestes
sensacions des del període prenatal apareixent al llarg de tota la vida
associades a determinades experiències motrius com:

El pler de pressionar: sensacions de límit i unitat

El plaer d’empènyer: vinculada a la pulsió de domini, el
desig d’explorar l’espai, a l’experimentació amb el moviment i el distanciament
de la mare. Provoca nombroses vivències internes, empènyer en e l’espai per
aixecar-se, posar-se en peus) i externes, empènyer per relacionar-se amb el mon
exterior, en relació amb els altres, amb els objectes. Simbòlicament empènyer
significa allunyar-se dels altres. Empènyer és actuar, és transformar, base de
la intervenció, de la creació. Empènyer és també allunyar-se, distanciar,
tirar, a vegades per fer mal, per una història de sofriment, per la
impossibilitat d’haver experimentat aquesta experiència amb benestar, amb
plaer. Aquest plaer d’empènyer s’anirà transformant en els jocs de coordinació
i jocs socialitzats, en accions de control sobre l’exterior.

El plaer de la rotació: de girar, del s jocs de balanceig,
vinculats a les primeres sensacions laberíntiques.

El plaer de la caiguda:
que recorda les vivències de ruptura tònica del nen i la nena en la seva
primera infància quan era sostingut en braços, manipulat en l’espai,
experimentant situacions de tensió i distensió tònica. Si la criatura ha viscut
aquestes ruptures tòniques amb seguretat experimentarà gran plaer en el jocs de
caiguda. Per el contrari si ha viscut sensacions desagradables al ser
manipulat, viurà situacions de caiguda amb desplaer.

El plaer postural:
la vivència postural proporciona informació relativa a la ubicació del
cos en l’espai i la modulació tònica necessària per realitzar canvis posturals
a partir del terra i del cos de l’altre.

El pler de l’equilibri: des del naixement fins el primer
any, la criatura prepara la musculatura i estabilitat per poder iniciar la marxa.
Aquestes primeres experiències son presents quan experimenta situacions
d’equilibri i desequilibri. Les vivències de situacions plaents de l’equilibri
l’ajudaran a unificar els dos hemicossos, a tenir major disponibilitat i
harmonia.

El plaer de conquistar l’alçada:
apareix quan l’infant a conquistat la marxa i es sent segur al terra i
en el seus desplaçaments. Ens facilita la ubicació d’objectes com escales, pla
inclinat (rampes), bancs,…

El plaer de la ubicació dels dos
costats del cos:

en es primers moments de la vida del nen/a el sistema nerviós està en plena
mielinització. Es fins aproximadament el tres anys per a que pugui vivenciar la
simetria del seu cos.

El plaer del salt en profunditat: saltar en profunditat significa
perdre les referències cinestèsiques i de recolzament. El nen i la nena podran
realitzar-lo si amb anterioritat han viscut les sensacions
d’equilibri/desequilibri a través del contacte amb el terra, del joc amb els
altres en un ambient segur, amb sensacions agradables respecte al to i al
sistema laberíntic.

El plaer de saltar sobre el dur: es una situació que permet que els
infants experimentin amb gran benestar a en el moviment global, ja que han de
realitzar una forta pressió amb els recolzaments , aquesta acció l’ha de fer
amb tot el cos, amb la unitat corporal.

Situacions de regressió:
generalment representen la recerca de sensacions primàries que poden ser
considerades com una crida d’atenció vers l’altre: “tinc la necessitat de
relacionar-me amb tu, del teu mirall de plaer, per sortir de l’aïllament en
que  em trobo”.

El plaer de caminar i córrer: la marxa implica la conquesta del
món per l’infant, córrer el més ràpid que es pugui, es poder conquistar agafar
els objectes que fins ara no eren a l’abast.


2 EXPERIÈNCIES DE PLAER I DISPLAER,

el segon nivell de l’expressivitat motriu:
imatges i vivències sorgides a partir de la mirada de l’altre:


El plaer d’entrar i sortir,
d’aparèixer i desaparèixer:
tenen el seu origen en l’experiència que
l’infant ha viscut en apartar a l’altre i aproximar-se, d’allunyar i apropar
els objectes com a representació d’aquests apropament i allunyament de l’adult.

Quan l’infant juga
a amargarse, cuit i amagar, busca la mirada de l’altre. Aquests jocs
mostren la dialèctica d’entrar en la mirada de l’altre, desaparèixer i tornar a
entrar en la mirada de l’altre, una dinàmica de joc i de plaer extraordinària
para l’infant i també per l’adult que comparteix amb ell l’experiència.


El plaer d’amagar-se: és atrevir-se a desaparèixer de la mirada de l’altre sense
perdre’s.


El plaer de desordenar: després del desordre ve l’ordre i
per això és necessari que l’infant pugui entrar en aquesta dialèctica que
l’ajuda a organitzar el psiquisme. Dispersar i agrupar objectes, fer i desfer,
ordenar i desordenar, construir i derruir, aparèixer i desaparèixer, ompli i
buidar, son activitats que estan en estreta relació amb el plaer de pensar.


3. APARICIÓ DEL “COMO SI”, aparició del joc simbòlic i
els jocs sociomotrius:


El joc simbòlic: denota la capacitat de l’infant per
posar-se en el lloc d’un l’altre personatge, de deixar de ser ell per ser un
altre. L’infant pot fer aquestes accions perquè ha pres consciència del seu jo
i a pogut diferenciar-se dels altres. Els jocs simbòlics li permeten imitar la
realitat que l’envolta i manifestar-la des de la seva mirada. Li permeten també
compensar les seves necessitats i desitjos i conflictes més personals. A la
vegada li permeten expressar una primera operació intel·lectual, passar de
l’imaginari al simbòlic i del simbòlic a la realitat.


El plaer de pensar: activitats com relatar les seves
vivències, comprendre els contes o narracions que se li expliquen, dibuixar,
construir, modelar. En aquets moment la utilització del llenguatge és
fonamental, posa distància al moviment i les emocions.

Els paràmetres d’observació psicomotrius poden ser el conjunt
d’elements que ens permeten analitzar l’expressivitat motriu.

“PRENDRE CONSCIÈNCIA DE LA IMPORTÀNCIA DEL JOC EN LA
CONSTRUCCIÓ I EL DESENVOLUPAMENT DE LA PERSONALITAT DE L’INFANT. OBSERVAR
AQUEST JOC I COMPRENDRE QUÈ ÉS EL QUE S’ESTÀ JUGANT (el sentit), PARTICIPAR
SENSE SER DIRECTIU NI INVASOR I CONTENIR-LO DINS DELS LÍMITS DEL SIMBÒLIC. Es
important pel nen i també per el mestre i encara més per la relació. Aquest joc
corporal, aquest joc psicomotriu és una oportunitat pel mestre, per establir
amb la criatura i amb el grup classe un altre relació; una relació de persona a
persona que no està mediatitzada pel rol pedagògic” (Lapierre, 1990)[iii]

En la sessió de psicomotricitat el mestre no té res per
ensenyar, solament ha d’estar disponible per l’infant, en aquesta relació que
no està mediatitzada per les qüestions pedagògiques i intel·lectuals pren un
caire afectiu que s’articula al voltant de dos temes essencials en la nostra
vida afectiva: l’amor i l’odi.

En aquesta relació, el cos de l’adult adquireix un valor
simbòlic, en el que l’infant projecta les funcions materns i paterns, diem
maternant i estructurant.

La sala, es el lloc per l’expressivitat motriu: metàfora del
cos de la mare:

La sala es un espai simbòlic assegurador i de sosté que
representa el cos de la mare i en la que cada infant pot viure la seva
expressivitat motriu.

Rodolar, girar, caminar, caure, saltar, tocar, cridar,
balancejar-se, destruir, construir, mostrant-se.

“L’INFANT ÉS CONSTRUEIX A SI MATEIX A PARTIR DEL MOVIMENT. EL
SEU DESENVOLUPAMENT VA DE L’ACTE AL PENSAMENT (Wallon 1942), d’allò concret a
l’abstracte, de l’acció a la representació, del cos a la cognició… en tot
procés es va desenvolupant una vida de relacions, d’afectes, d’emocions, de
comunicació.


A.  Montserrat Castellà Pagola


[i]
B. Aucouturier “Los fantasmes de acción y l pràctica psicomotriz” Graó-2004
[ii]
P. Arnaiz, M. Rabadan i I. Vives “La paicomotricidad en la escuela” Aljibe 2001
[iii]
M. Llorca, A. Vega “ Psicomotricidad
y globalización del currículum de educación infantil” Aljibe 1998

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *