Hola benvolguts/des alumnes de 5è! Ja sé que us ho esteu passant d’allò més bé a les colònies, però l’Alberich no s’atura mai! Suposo que teniu present que la propera setmana tenim un gran compromís, el FEM CORAL, i tot i que portem molts mesos treballant ara arriba l’esprint final … per això us passo un link d’un bloc en què hi ha les bases de les cançons per a què pugueu assajar. Bon cap de setmana i fins aviat!

http://blocs.xtec.cat/miquelamor/cursos/la-ciutat-i-la-lluna

Tot i que gairebé no ens queda res de curs, anem esgarrapant les darreres músiques de “Quan entrem escoltem…”. Aquesta quinzena recordem a un altre compositor català, del qual aquest any se’n celebren els 50 anys de la seva mort, n’Eduard Toldrà.
Eduard Toldrà i Soler (Vilanova i la Geltrú, 7 d’abril del 1895 – Barcelona, 31 de maig del 1962), músic i compositor, va ser una de les figures més importants de la música catalana del segle XX. Se’l considera el gran arquitecte del renaixement musical català dels anys 20 i un dels grans exponents del Noucentisme musical.
A banda de la seva faceta de compositor, fou també un excel·lent violinista, fundador del Quartet de corda Renaixement. Fou professor de violí i de direcció d’orquestra a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, on s’havia format musicalment. I des de 1944 fins a la seva mort fou director titular de l’Orquestra Municipal de Barcelona.
Toldrà va marcar la seva personalitat en tots els camps de la música i, a més, fou un artista en majúscules : va escriure, dibuixar, fou un actor consumat i conreà intensivament la filosofia i l’humor .
D’aquest autor n’estem escoltant una sardana, “Gentil Antònia”, i la veritat es que dóna gust entrar a l’escola amb aquesta música tan nostra i que tant ens recorda que l’estiu ja és a prop.

Quina passada!!! Que bé que heu cantat i sobretot com heu gaudit en tot moment! Acabo d’arribar a casa i de veure els videos … ha estat espectacular, i sabeu perquè? Doncs perquè es nota que us ho esteu passant bé, però a més fent una cosa dificilíssima com és cantar a veus i al mateix temps ballar. Estic molt orgullosa de vosaltres! Gràcies per compartir amb mi la passió per la música! Enhorabona!
I us deixo aquí un youtube on surt la cantant que va popularitzar la cançó d'”Alfonsina”, la Mercedes Sosa, acompanyada al piano de l’autor Ariel Ramírez. Fa esborronar…
Petons!!!

Com si res, estem acabant el curs, i no voliem deixar de retre homenatge a un dels compositors catalans més representatius de la nostra música, en Xavier Monsalvatge, del qual aquest 2012 se’n celebren els 100 anys del seu naixement. En Xavier Monsalvatge va néixer a Girona el 1912, i es va dedicar tant a la composició com a la crítica musical. Se’l considera una de les figures claus de la música catalana de la segona meitat del segle XX.
La peça que escoltem pertany a la seva obra més primerenca, ja que la va compondre al 1945, i forma part de les “Cinco canciones negras”. Curiosament ha estat l’obra de Monsalvatge més gravada.
A l’escola tenim la sort de poder-la escoltar en la versió cantada per Victòria dels Àngels, una delícia per a les oïdes.
Aquí us oferim una versió de la soprano Ana Maria Sánchez, acompanyada del pianista Enrique Pérez de Guzmán. Que en gaudiu tant com nosaltres!!!

Més feina per als cantaires de la coral de CS. Aquí us deixo un vídeo que ens pot ajudar molt a millorar l’estil del Clavell Morenet. Rumba catalana … Quina “marxeta”!!!

Després d’unes quantes setmanes amb la música de Robert Sherman, aprofitem Sant Jordi per entrar molt animats amb la música d’en Jordi Tonietti i el seu “Drac ferotge”. I és que, per si no us n’havien adonat, l’escola és plena de dracs. Tan és així, que a la Biblioteca cal remenar entre dracs per a trobar a la Teresa!!! 

Finalment, aquí van els arxius per a què pogueu assajar. Apreteu una miqueta que tenim feina! A més, la cançó és tan bonica que s’ho mereix. Ànims!

ALFONSINA :ALFONSINA
ALFONSINA 1a VEU : ALFONSINA 1a VEU
ALFONSINA 2a VEU : ALFONSINA 2a VEU

Sap greu, però tornem a recordar un compositor que ens ha deixat aquest 5 de març. Es tracta de Robert Sherman, que si bé no ens sona massa el seu nom, si que coneixem moltes de les seves cançons : juntament amb el seu germà, va ser responsable de la música d’incomptables pel · lícules infantils, com “Chitty Chitty Bang Bang”, “La bruja novata”, “Los Aristogatos”, “Snoopy, vuelve a casa”, “Les aventures de Winnie the Pooh” i “El llibre de la selva”. Al llarg de la seva carrera, el compositor nord-americà es va fer mereixedor amb el seu germà de diversos premis, entre ells l’Òscar a millor cançó original per “Chim Chim Cher-ee” el 1964 i el de millor banda sonora per “Mary Poppins” aquest mateix any, a més de dos Premis Grammy.
Nosaltres però , no hem escollit la música de cap pel·lícula, sinó la d’una atracció dels parcs de Disney que molts de vosaltres coneixeu, i si no és així, aquí en teniu el video. Bon fi de trimestre!!!

Després de passar uns dies molt animats i engrescats amb la música de la pel·lícula “Rio”, per tal de celebrar el carnaval, ara toca recordar a una gran artista que malauradament ens va deixar fa uns dies. Estem parlant de Withney Houston. Indiscutiblement era una de les estrelles pop femenines més important de tots els temps i els seus assoliments ho proven: va ser la primer cantant en la història a aconseguir que set de les seves cançons fossin número u de forma consecutiva. Com la gran majoria dels cantants de soul, Houston va aprendre a cantar gospel abans de començar amb la música secular. En el procés va desenvolupar la seva veu i un estil de cant dolç i melòdic que avui és el punt de referència per a tot artista soul que decideix cantar balades. Un fet peculiar en la seva carrera és el fet que els seus majors èxits no es van produir a través dels seus àlbums, sinó a través de les bandes sonores de pel·lícules protagonitzades per ella. I per a què no estiguem tan tristos, us posem també el video de “Rio”.
Bona Quaresma!!!

A l’Alberich no parem mai, no en sortim d’una que ja ens hem ficat de ple en una altra. I per això aquest curs tenim el bloc de música una mica deixat, que no oblidat (perquè al cap sempre el tenim!) però ens falta el temps per a dedicar-nos-hi. La idea era recordar totes les cançons que hem anat posant per entrar, però … en són moltes. Per això hem decidit començar per les d’aquest 2012. “Brilla” va ser la nostra entrada d’any, i la veritat és que ha estat tot un èxit . La seva energia, el seu ritme, les ganes de ballar que ens comunica … l’ha convertit en la sintonia que feia que cada matí el somriure ens il·luminés la cara. Aquesta cançó forma part del darrer disc de la Marató, i les seves intèrprets són les originals “The pepper pots”. BRILLEU !!!