Hola cantaires de la coral de CS!!! Estem imparables , i és que ens agrada tant cantar que contínuament ens posem reptes. Aquí teniu la segona veu de “El noi de la mare” i també la versió a dues veus, per a què tots i totes pugueu practicar. Apa, a cantar!!!
Arxiu mensual: novembre de 2012
FOTOS SANTA CECÍLIA
I aquí teniu un recull d’activitats que vam fer la setmana passada … Com de bé ens ho vam passar !!!
SANTA CECÍLIA : “EL FOC I EL JAGUAR”
Benvolgudes famílies : aquí teniu als artistes de 6è que van fer gaudir als companys de P4 i P5 amb la representació de la llegenda andina “El foc i el jaguar”. I és que per Santa Cecília tota l’escola s’envolta de música, els petits fan instruments i a més fan de públic dels concerts i representacions dels grans. La qüestió … viure la Música!!!
Nadal, Nadal …
Benvolgudes famílies : Us volíem comunicar que el dia 1 de desembre la coral de Cicle Superior cantarà dues cançons en un acte que organitza el “Coro Rociero” al Palau Bofarull. És un concert de nadales, i ens hi han convidat.
Per tot això, i perquè sempre anem curts de temps, deixo aquí uns mp3 per als cantaires, per a què puguin anar assajant.
Apa, a cantar!!!
Quan entrem escoltem … “Revoltosa” de BONGO BOTRAKO.
I com n’entrem de “revoltosos” quan la sentim!!! Però no, no, no és que estiguem tocats del bolet i els mestres volguem propiciar que els i les alumnes siguin entremaliats, però si que ens agrada que es mostrin actius i animats per a treballar i sobretot per aprendre. “Revoltosa” és el darrer disc de Bongo Botrako que tot just es va posar a la venda el passat dilluns, 12 de novembre.
A l’octubre de 2010 per fi es van decidir a gravar el seu primer treball discogràfic, que van titular «Todos los días sale el sol» i amb el qual volien transmetre la mateixa energia i el mateix esperit parrandero que havien contagiat en els seus concerts. Rumba, reggae, ska, punk i, sobretot, molta alegria; alegria sense límits ni complexos, melodies que s’enganxen i lletres que desborden positivisme, cançons sinceres i missatges que travessen fronteres.
La banda neix de la mà d’Uri en una plaça de la seva Tarragona natal que ell anomena la plaça de l’alegria, i que de fet dóna títol a una de les cançons que s’inclouen en el primer disc. L’empremta del carrer és molt palpable en la seva música: senzilla i directa, mescla de moltes músiques i, al seu torn, difícilment classificable en cap d’elles. Una barreja explosiva que alguns han batejat com punk parranda.
Passeu-vos-ho bé escoltant “Revoltosa” i BONA SETMANA DE SANTA CECÍLIA!!!
Quan entrem escoltem … “Les fulles seques”, d’Enric Morera.
i ja tenim aquí la tardor, amb els dies més curts, la pluja i el vent, cargols i castanyes, i les fulles que animades per l’aire sembla talment que ballen una sardana. I això és precisament el que diu aquesta bonica poesia de n ‘Angel Guimerà, sobre la que n’Enric Morera en va fer aquesta coneguda sardana. La versió que us oferim és la que vam cantar la coral dels professors de música el 7 de setembre al Gran Teatre del Liceu. La qualitat d’imatge no és massa bona, però si la de so. A més podreu veure com ballen sardanes, i també podreu jugar a trobar els vostres mestres de música.
Apa, sort!!!
Les fulles seques
Àngel Guimerà
Les fulles seques fan sardana
d’ací d’allà saltironant,
i dintre el bosc la tramuntana
sembla la cobla al lluny sonant.
I quin seguit de fulles roges
que enjogassades porta el vent;
les que més corren, semblen boges,
altres se’n vénen dolçament.
I quan el sol se’n va a la posta,
l’arbre que enyora el seu fullam,
poc a poquet son ombra acosta
als balladors damunt del camp.
I surt la lluna trista i sola,
fulla d’un arbre on ha viscut,
que va cercant pel cel on vola
les companyones que ha perdut.
Les fulles seques fan sardana;
mes, quan l’albada surt després,
de les endú la tramuntana
espais enlaire per mai més.
I l’arbre sec ja torna a viure,
fulles i flors arreu badant,
i cada brot, quin cants de riure,
fent nius les aus i els becs juntant!
Després la fruita, que encisera,
pengim-penjam al sol que és foc,
el préssec ros i la cirera,
la pruna clàudia i l’albelcorc!
Oidà!Quin goig!Fem les rodones,
sardanejant de dia i de nit,
les mans unint homes i dones,
els ulls clavats en l’infinit!