Sortir de l’escola, als 12 anys, sabent llegir, escriure i dominant els conceptes matemàtics bàsics. Crec que tothom firmaria ara mateix si ens garantissin que tots els nens i nenes arribessin a l’institut dominant aquestes tres habilitats. Moltes vegades ens compliquem la vida nosaltres mateixos inflant el currículum amb tota mena de disciplines i coneixements. Desenganyem-nos, l’escola primària hauria de preocupar-se de treballar la lecto-escriptura i la matemàtica. Tota la resta, si orbita al voltant d’aquestes habilitats instrumentals, perfecte. I si no, no ens hi amoinem. Si ens centrem en aquesta base ens treurem tota la pressió que massa sovint ens afecta, ens oblidarem de les presses i deixarem de confondre el que és urgent amb el que és important. Si els nens tenen una bona base, tots els coneixements futurs naixeran a partir de la lectura, l’escriptura i la reflexió crítica.

Paciència, hem de tenir paciència i no voler resultats immediats. La llengua (i en educació en general) les coses fan el seu procés de forma lenta. Si cliqueu aquí podreu escoltar a en Carl Honoré (el de “L’elogi de la lentitut” RBA), al programa de Catalunya Ràdio L’Ofici de viure quan va presentar el seu nou llibre “Sota pressió” (RBA) . En ell ens parla del tempo en l’educació. Si apretes a sobre del seu llibre podràs escoltar el programa sencer.

A mi em funciona molt bé tenir quadernets com el “Lector” que permeten als alumnes que escriuen o treballen més ràpid (per exemple, quan fem una redacció) i acaben abans, poder treballar de forma autònoma. D’aquesta manera donem temps als que van més a poc a poc i no els posem la pressió d’acabar un escrit ràpidament.