Un dels meus càstigs preferits consisteix a condemnar els malfactors a fer punta a tots els llapissos de la classe durant l’hora del pati. Sovint no valorem prou el llapis. Tenir-ne de diverses mides, de color vermell per corregir els escrits, d’una qualitat acceptable,… el fan un instrument, pel meu gust, més útil a l’escola que no el boli. Si comptem 5 llapissos per company, serà un càstig que pot durar una bona estona i que, aprofitant l’avinentesa, ens farà un favor a tots.
Els acudits poden ser una bona excusa per practicar la lectura, l’escriptura, l’expressió oral,… La mostra de la maduració intel.lectual d’un nen se’ns mostra quan és capaç d’entendre els jocs de paraula, les ironies, els dobles sentits, … Aquí van uns quants acudits que ens poden servir de punt d’inici. Clica a sobre per descarregar-los.
Tercera persona del singular del pretèrit pluscuamperfet en mode subjuntiu del verb córrer… quantes hores dedicades a la conjugació dels verbs!! A caminar se n’aprèn caminant. I a utilitzar la llengua, fent-la servir. Deia Emilio Alarcos, acadèmic i màxima autoritat en gramàtica de l’espanyol: “Ensenyar gramàtica és inútil abans dels 14 anys”. Clica a sobre la seva caricatura per a llegir una entrevista seva a El País de ja fa uns quants anys però que no perd vigència i que ens fa reflexionar, una vegada més, sobre el que cal ensenyar i aprendre a l’escola.
A la web de l’Info-K hi podem trobar tots els reportatges que emet aquest informatiu infantil del K3. Són petits vídeos de dos o tres minuts que ens expliquen notícies de tot tipus. El llenguatge és molt planer però no es deixen de tractar tota mena de temes que poden interessar als nens. Hi tenen cabuda des dels esports fins el terrorisme, des de reportatges de natura fins a temes de política internacional. Això sí, tot explicat de forma molt didàctica. És una eina ideal per a treballar la comprensió i expressió oral dels alumnes: entendre la notícia, fer un petit debat, etc…
Un truc per memoritzar poemes és repartir els versos, un a cada nen. Cada alumne haurà de dibuixar el que representa aquell vers. Quan els tinguem tots fets, els ajuntarem, en l’ordre dels versos del poema. Si s’ha llegit unes quantes vegades, només veient el dibuix serà molt fácil recordar-ne cada part. Ho podem projectar amb una pantalla, fer fotocopies, penjar-ho a l’aula,….
Aquí teniu l’exemple del poema “Las monas caprichosas” de Glória Fuertes
Sortir de l’escola, als 12 anys, sabent llegir, escriure i dominant els conceptes matemàtics bàsics. Crec que tothom firmaria ara mateix si ens garantissin que tots els nens i nenes arribessin a l’institut dominant aquestes tres habilitats. Moltes vegades ens compliquem la vida nosaltres mateixos inflant el currículum amb tota mena de disciplines i coneixements. Desenganyem-nos, l’escola primària hauria de preocupar-se de treballar la lecto-escriptura i la matemàtica. Tota la resta, si orbita al voltant d’aquestes habilitats instrumentals, perfecte. I si no, no ens hi amoinem. Si ens centrem en aquesta base ens treurem tota la pressió que massa sovint ens afecta, ens oblidarem de les presses i deixarem de confondre el que és urgent amb el que és important. Si els nens tenen una bona base, tots els coneixements futurs naixeran a partir de la lectura, l’escriptura i la reflexió crítica.
Paciència, hem de tenir paciència i no voler resultats immediats. La llengua (i en educació en general) les coses fan el seu procés de forma lenta. Si cliqueu aquí podreu escoltar a en Carl Honoré (el de “L’elogi de la lentitut” RBA), al programa de Catalunya Ràdio L’Ofici de viure quan va presentar el seu nou llibre “Sota pressió” (RBA) . En ell ens parla del tempo en l’educació. Si apretes a sobre del seu llibre podràs escoltar el programa sencer.
A mi em funciona molt bé tenir quadernets com el “Lector” que permeten als alumnes que escriuen o treballen més ràpid (per exemple, quan fem una redacció) i acaben abans, poder treballar de forma autònoma. D’aquesta manera donem temps als que van més a poc a poc i no els posem la pressió d’acabar un escrit ràpidament.
Llegim cinc definicions del diccionari sense dir la paraula a la qual fan referència. Els alumnes hauran d’endevinar quines cinc paraules són. Primer es pot fer amb noms concrets (taula, diari, pilota,…) per, més endavant, provar-ho amb verbs, adjectius o noms abstractes. Recomano utilitzar un diccionari escolar. En poc temps els nens seran capaços de crear les seves pròpies definicions o de fer aquest mateix joc de forma autònoma.
Escoltar un conte. Tan senzill com això. L’atenció és màxima. El plaer per la literatura en estat pur, sense traves lectores, ni d’atenció, ni de comprensió… Si el mestre hi té gràcia pot crear un clima agradabilíssim. Fer les veus més agudes o greus segons els personatges, marcar la intensitat, controlar el ritme, fer incisos, gesticulacions contingudes,… A “Com una novel.la” de Danniel Pennac (Ed. Empúries) ens parla d’aquest descobriment (i molts altres). Val realment la “pennac” (perdó!!)! Els contes d’en Gianni Rodari són ideals per fer la prova.
