Inventar contes o històries o poemes amb personatges reals de l’escola: els mateixos alumnes, els professors, la cuinera, el conserge, el director,… pot ser un estimulant de la creativitat dels alumnes. Un conte, per exemple, on el conserge perdi les claus de l’escola i tothom s’hi quedi tancat a dins, cada mestre actuarà d’una forma diferent, cada alumne farà un paper personal en aquesta història… I tot això amb noms i personalitats reals.
Manga significa còmic en japonès. Aquesta setmana n’he portat a la classe i he vist com els nens s’hi enganxaven. Demanaven per emportar-se’ls a l’hora del pati, al menjador,… M’hi fixava i, a part de mirar els dibuixos, la majoria els llegeixen del principi fins al final (es llegeixen al revés, començant pel que per a nosaltres sol ser la contraportada). La majoria de sèries japoneses que fan per la tele (Doraemon, One piece, Detectiu Conan, Naruto, etc…) estan basades en aquests còmics. N’hi ha de tota mena i d’adreçades a totes les edats. Val la pena no desaprofitar uns llibres que els enganxen tant. I no només per llegir. Una activitat ben senzilla és fotocopiar un parell de pàgines d’un d’aquests còmics, borrar-hi amb típpex el text i tornar-ho a fotocopiar. Treballarem l’expressió oral i l’escrita si s’emplenen aquests buits i s’escenifiquen.
Deixo les webs de les llibreries “Continuarà” i “Norma còmics” de BCN, especialitzades en manga, a la secció d’enllaços.
En Màrius Serra comenta al seu “Verbàlia” (Ed. Empúries) molts jocs de paraules. Aquí n’hi ha un força curiós. Es diu “mots seriats” i consisteix a relacionar dues paraules d’igual llargada, posant pel mig altres paraules que difereixen de l’anterior només en una lletra. Per exemple, de GAT a COL:
GAT – GAS – GOS – GOL – COL
Hem aconseguit unir GAT i COL amb 3 paraules pel mig. Es pot transformar en un joc competitiu puntuant. Per exemple, partim de 25 punts i anem restant els passos que fem. En l’exemple anterior en restaríem 3 i ens quedarien 22 punts. Evidentment, al final guanyaria qui tingués més punts.
Avui tots els diaris regalaven un llibret que es diu “Guia pràctica per a fer fills lectors” que ha escrit en Joan Carles Girbés. En 60 paginetes dóna una sèrie de consells i trucs per animar a la lectura dels nens. Em quedo amb una frase que diu: “És que a mi no m’agrada llegir. Impossible! Seria més correcte dir: és que no he llegit mai un llibre que m’agradi (…) A qui no li agrada el cinema ? Potser no li agraden les pel.lícules d’amor, o les de terror, o les d’acció, però segur que hi ha determinats films que l’entussiasmen. Amb la literatura passa el mateix.”
Com sabem que “hora” s’escriu amb H ? Simplement ho sabem. Si algú escriu “quina ora és?” fa, fins i tot, mal d’ulls, oi? La recordem visualment així, amb H. Ens ve al cap de forma automàtica i la passem al paper. Una forma efectiva de treballar l’ortografia és fer concursos de lletrejar paraules. Als EEUU són famoses aquestes competicions d’spelling i sovint les hem vist a les pel.lícules o a la televisió. La idea és ben senzilla: per poder lletrejar has d’imaginar-te la paraula tal i com està escrita, has de veure la imatge mental d’aquella paraula. L’escriptura, llavors, es converteix en una còpia del que tens al cap. A la classe poden ser uns moments molt motivadors que permetin treballar l’ortografia de forma divertida.
Dobleguem un full en 6 parts. A cada part, cada nen hi respondrà una pregunta, per aquest ordre:
– Qui era?
– On era?
– Què feia?
– Què va dir?
– Què va dir la gent?
– Com va acabar tot?
El primer nen respondrà a la primer pregunta (Qui era?) i doblegarà el full perquè ningú ho pugui veure. El segon farà el mateix amb la segona pregunta i així successivament. Al final llegirem les respostes de forma seguida, formant una petita narració. Per exemple, pot sortir:
Un home molt lleig / al camp del Barça / passejava el seu gos /va dir: – Demà plourà / la gent deia: – Ves-te’n a casa / i va acabar quan va venir la policia.
Ja tenim una història o un començament d’història per anar-hi treballant.
Té una tirada de 700.00 exemplars i és gratuït. Cada mes el podem fer servir a l’aula per a practicar la lectura i no ens costa ni cinc. Si no ens arriba a l’escola el podem demanar i segur que ho farà. A part, portar el diari “convencional” cada dia a la classe i deixar-lo a disposició dels alumnes pot ser una bona manera de despertar la curiositat. “El Periódico” és senzill, tant en format com en llenguatge, i pot ser una eina molt útil. També podem deixar-hi diaris esportius de tant en tant, segur que motiven a més d’un.
Un truc per memoritzar poemes és repartir els versos, un a cada nen. Cada alumne haurà de dibuixar el que representa aquell vers. Quan els tinguem tots fets, els ajuntarem, en l’ordre dels versos del poema. Si s’ha llegit unes quantes vegades, només veient el dibuix serà molt fácil recordar-ne cada part. Ho podem projectar amb una pantalla, fer fotocopies, penjar-ho a l’aula,….
Aquí teniu l’exemple del poema “Las monas caprichosas” de Glória Fuertes
Sortir de l’escola, als 12 anys, sabent llegir, escriure i dominant els conceptes matemàtics bàsics. Crec que tothom firmaria ara mateix si ens garantissin que tots els nens i nenes arribessin a l’institut dominant aquestes tres habilitats. Moltes vegades ens compliquem la vida nosaltres mateixos inflant el currículum amb tota mena de disciplines i coneixements. Desenganyem-nos, l’escola primària hauria de preocupar-se de treballar la lecto-escriptura i la matemàtica. Tota la resta, si orbita al voltant d’aquestes habilitats instrumentals, perfecte. I si no, no ens hi amoinem. Si ens centrem en aquesta base ens treurem tota la pressió que massa sovint ens afecta, ens oblidarem de les presses i deixarem de confondre el que és urgent amb el que és important. Si els nens tenen una bona base, tots els coneixements futurs naixeran a partir de la lectura, l’escriptura i la reflexió crítica.
Raymond Queneau va escriure el 1947 un llibre curiosíssim: Exercicis d’estil (Quaderns Crema). En ell ens explica una mateixa història:
Un senyor puja a l’autobús. El trepitja un altre viatger i s’hi enfada.
I tot això de noranta-nou maneres diferents!! Entre elles hi trobem canvis de perspectiva, de vocabulari, d’estil, de registre, … A nivell més senzill es pot proposar un text i que cadascú l’hagi d’adaptar tantes vegades com li sigui possible. També podem demanar als alumnes que cadascú en faci una adaptació diferent.
Aquí van algunes de les adaptacions de Queneau que podem intentar a la classe. Clica a sota per llegir alguns exemples.
