L’amiga Àngels m’ha parlat d’un concurs literari invers força interessant. Nomalment fem escriure contes o poemes als alumnes i els enviem a tota mena de concursos on un jurat decidirà si són prou bons. I si girem la truita i fem que siguin els nostres alumnes qui facin de jurat ? Durant un curs escolar podem llegir fàcilment, tota la classe, quatre, cinc o sis llibres d’autors propers i actuals. Podem decidir entre tots quin llibre és el que més ens ha agradat i, per tant, a qui donem el premi i per quins motius. Contactant amb l’editorial corresponent podem intentar convidar l’autor guanyador a l’escola. Segur que per ell serà una bona sorpresa i n’obtindrem algun tipus de resposta.
Author Archives: jgonz242
POEMES AMB 11 PARAULES
Gat
pelut,carnívor.
Perquè tens urpes?
Per caçar ratolins vius.
Nyammm!
A vegades volem fer un poema i no sabem ni per on començar. Una forma senzilla i immediata de fer un poema (per Sant Jordi van molt demanats…) poden ser aquests poemes fets sempre amb 11 paraules. El company Alfons en va fer una fitxa on s’explica com funcionen, ja no hi ha excusa!
UTILITZANT EL DICCIONARI
És important aprendre a utilitzar el diccionari. Buscar la paraula que no entenem i llegir comprensivament la definició. Aquí va una activitat per posar-ho en pràctica. S’escriuen aquestes 5 frases a la pissarra:
1. Una somera amb una crinera marró clar.
2. Uns naips escapçats.
3. Una milotxa feta de parracs.
4. Un home en un escó està mirant un grop.
5. Un ca amb esquella.
Es demanarà als nens que ho copiin a la llibreta i que, buscant al diccionari allò que no entenen, facin un dibuix per cada frase.
ANY BROSSA
GREGUERÍAS
Les “greguerías” són frases, sovint amb un toc d’humor, que expressen un pensament o una associació de forma imaginativa. És un gènere molt especial del que Ramón Gómez de la Serna va ser-ne el màxim paradigma (Borges diu que Jules Renard va ser-ne el veritable inventor).
Sigui com sigui, són uns exercicis poètics als que es pot treure molt suc des de l’escola. Per internet en podem trobar centenars. Alguns exemples:
La Q es un gato que perdió la cabeza.
Los ceros son los huevos de los que salieron las demás cifras.
El pez más difícil de pescar es el jabón dentro del baño.
Los que bajan del avión parecen salir del Arca de Noé.
La b es un caracol trepando por la pared.
Podem llegir-les, dibuixar-les, fer-ne un recull, escriure’n de pròpies,… Tot s’hi val.
ACUDITS
Els acudits poden ser una bona excusa per practicar la lectura, l’escriptura, l’expressió oral,… La mostra de la maduració intel.lectual d’un nen se’ns mostra quan és capaç d’entendre els jocs de paraula, les ironies, els dobles sentits, … Aquí van uns quants acudits que ens poden servir de punt d’inici. Clica a sobre per descarregar-los.
QUINA LLETRA SEGRESTEM ?
El francès Georges Perec era un dels integrants del grup literari Oulipo. Aquest grup d’escriptors actuava justament al contrari que els surrealistes. Enlloc de buscar la llibertat absoluta en els seus escrits, creaven tècniques d’escriptura limitada com a mètode d’experimentació lingüística. Una de les frases més recordades de Perec és “M’imposo normes per a ser més lliure”. El 1969 va escriure la novel.la “La desaparició”, on no hi apareix ni una vegada la lletra e, la més habitual en francès (“La disparition”, en aquest idioma). En castellà, està traduida respectant l’eliminació d’una lletra, en aquest cas la a, amb el títol de “El secuestro” (Ed. Anagrama). I això té mérit tractant-se d’un llibre de quasi 300 pàgines!
Un possible exercici d’escriptura limitada a la classe seria justament intentar escriure un petit relat eliminant una de les vocals o vàries lletres de l’alfabet. Bona sort!
JO NO ENSENYO GRAMÀTICA, I QUÈ ?
Tercera persona del singular del pretèrit pluscuamperfet en mode subjuntiu del verb córrer… quantes hores dedicades a la conjugació dels verbs!! A caminar se n’aprèn caminant. I a utilitzar la llengua, fent-la servir. Deia Emilio Alarcos, acadèmic i màxima autoritat en gramàtica de l’espanyol: “Ensenyar gramàtica és inútil abans dels 14 anys”. Clica a sobre la seva caricatura per a llegir una entrevista seva a El País de ja fa uns quants anys però que no perd vigència i que ens fa reflexionar, una vegada més, sobre el que cal ensenyar i aprendre a l’escola.
CORREGIR ELS ESCRITS
El llibre d’en Daniel Cassany “Reparar l’escriptura – Didàctica de la correcció de l’escrit” (Ed. Graó) ens fa pensar en aquesta feina tan desconcertant (i avorrida moltes vegades) pel mestre. Hi trobem moltes idees i reflexions: corregir els esborranys i no els resultats finals, en acabar els dictats dir quin número de paraules anaven amb B i quin amb V perquè l’alumne pugui repassar-ho atentament, corregir per parelles, marcar el que l’alumne ja coneix però ha oblidat i donar la solució del que encara no coneix, etc…
De totes les propostes que fa em quedo avui amb les pautes d’autocorrecció. Són petites graelles que l’alumne rep abans de començar a escriure i que li serviran per avaluar-se un cop tingui el text enllestit. D’aquesta manera, l’aprenent d’escriptor ja sap on posar atenció si no vol perdre punts durant la correcció posterior del seu escrit. Aquí va un exemple que podem utilitzar.