El llibre d’en Daniel Cassany “Reparar l’escriptura – Didàctica de la correcció de l’escrit” (Ed. Graó) ens fa pensar en aquesta feina tan desconcertant (i avorrida moltes vegades) pel mestre. Hi trobem moltes idees i reflexions: corregir els esborranys i no els resultats finals, en acabar els dictats dir quin número de paraules anaven amb B i quin amb V perquè l’alumne pugui repassar-ho atentament, corregir per parelles, marcar el que l’alumne ja coneix però ha oblidat i donar la solució del que encara no coneix, etc…
De totes les propostes que fa em quedo avui amb les pautes d’autocorrecció. Són petites graelles que l’alumne rep abans de començar a escriure i que li serviran per avaluar-se un cop tingui el text enllestit. D’aquesta manera, l’aprenent d’escriptor ja sap on posar atenció si no vol perdre punts durant la correcció posterior del seu escrit. Aquí va un exemple que podem utilitzar.