La Seu d’Urgell i Andorra la Vella presentaran candidatura conjunta per organitzar els Jocs Special Olympics del 2018

IMG_0398L’Ajuntament de la Seu d’Urgell i el Comú d’Andorra la Vella presentaran candidatura conjunta per organitzar els jocs esportius Special Olympics del 2018. Així ho han fet públic aquesta tarda l’alcalde urgellenc, Albert Batalla, i la cònsol andorrana, Conxita Marsol, en roda de premsa celebrada a l’Ajuntament de la capital alturgellenca.

Aquesta iniciativa d’organitzar aquest important esdeveniment social i esportiu va sorgir a principis de 2015 arran d’una trobada entre l’Ajuntament de la Seu d’Urgell i Special Olympics Catalunya. A partir d’aquí, es van iniciar les converses entre el Consistori urgellenc, el Comú d’Andorra la Vella Special Olympics Catalunya, Special Olympics Andorra, ACELL (Federació Catalana d’Esports per a Disminuïts Psíquics), la Secretaria General de l’Esport de la Generalitat de Catalunya i Govern d’Andorra per tal de poder presentar una candidatura conjunta. “Una candidatura singular, ja que es tracta de la primera candidatura transfronterera”, ha manifestat Albert Batalla. L’alcalde urgellenc ha remarcat que “aquesta candidatura posa La Seu d’Urgell i Andorra la Vella presentaran candidatura conjunta per a organitzar els Jocs Special Olympics del 2018en valor el millor que poden oferir ambdues seus, tant la ciutat de la Seu d’Urgell com la parròquia d’Andorra la Vella, amb la clara voluntat de ser molt competitius per aconseguir, finalment, organitzar aquests jocs esportius”.

Batalla també ha ressaltat que aquesta candidatura també es basa en la tradició que tenen la Seu i Andorra la Vella en l’organització “reeixida” d’esdeveniments esportius i, alhora amb la voluntat de visualitzar la normalització d’un col·lectiu de persones amb discapacitat “molt significatiu”.

Per la seva part, la cònsol d’Andorra la Vella, Conxita Marsol, ha coincidit amb l’alcalde de la Seu d’Urgell que aquesta és una candidatura fruit d’un treball tècnic realitzat durant prop de dos anys entre l’Ajuntament urgellenc i el Comú andorrà. “Podem afirmar que aquest projecte de candidatura està suficientment madurat per dir que estem a disposició de presentar-la per poder optar a organitzar els Jocs Special Olympics del 2018”, ha assegurat Marsol. La cònsol també ha remarcat al respecte que “unint forces, tenim moltes possibilitats de tenir èxit, ja que així ho demostra l’experiència provada d’organització que tenen tant a Andorra com la Seu”. La cònsol també ha volgut remarcar que “a Andorra la Vella tenim aquesta sensibilitat cap a aquest important col·lectiu de persones”.

Tardor del 2018

Abans, però, de presentar aquesta candidatura conjunta per albergar aquests jocs, tant l’Ajuntament de la Seu d’Urgell com el Comú d’Andorra la Vella hauran d’aprovar aquesta petició. En el cas de la Seu, aquesta petició passa pel ple d’avui dilluns, mentre que pel que fa a Andorra la Vella la proposta passarà pel consell del pròxim 20 d’octubre.

D’altra banda, aquests jocs se celebraran durant la tardor de l’any 2018, en unes dates encara per concretar.

Proposta programa d’esports

La Seu com Andorra la Vella han unit esforços per poder donar cobertura a totes les disciplines esportives. Així, el dossier de la candidatura proposa les diferents disciplines esportives que s’hi portaran a terme i les instal·lacions on es desenvoluparan. A la Seu d’Urgell tindran lloc el bàsquet, el bàdminton, l’hoquei interior, la petanca, el tennis taula i el ciclisme, mentre que Andorra la vella acollirà les proves gimnàstica, judo, atletisme i natació, i les competicions de futbol sala, handbol i tennis.

Pel que fa a la cerimònia d’inauguració dels jocs se celebraran a la Seu d’Urgell. Per la seva part, Andorra la vella acollirà la cerimònia de clausura.

L’organització dels Special Olympics al nostre territori comportarà l’estada de més de 3.000 persones entre atletes, tècnics i entrenadors, vinguts de Catalunya i d’arreu de l’Estat, i més de 600 voluntaris, així com delegacions procedents de fins a una vintena de països diferents, entre els quals s’espera que Andorra també hi tingui una nodrida representació.

Extraescolars acidH: Qui som i què fem?

IMG_0386

Fem activitats extraescolars i de lleure per a adolescents i joves amb intel.ligència límit o discapacitat intel.Lectual lleugera: bàsquet i tennis taula (apadrinats pels Lluïsos de Gràcia), futbol (apadrinats pel CE EUROPA), handbol, fem de periodistes!, reforç escolar, taller matemàtic, anglès, anglès per a  alumnes de PFI, taller d’auxiliar d’oficina, rodant i acció, teatre, hip-hop i colònies d’estiu.

Millorem les habilitats i capacitats cognitives, socials, psicomotrives i esportives de persones amb intel.Ligència límit o amb discapacitat intel.lectual lleugera mitjançant la participació de les mateixes en les activitats extraescolars que es realitzen a l’escola, les quals es van adaptant en funció dels interessos personals i necessitats dels usuaris i estructurem un entorn en el qual la persona es pot promocionar i estar en constant formació encaminat a la seva inserció social i laboral.

Desenvolupem  activitats lúdiques  per complementar  l’educació formal, promoguent l’autonomia, la socialització i la participació dels alumnes amb intel.Ligència límit o discapacitat intel·lectual lleugera i els eduquem en un sentit global i integrador.

IMG_0385

Qui són les persones amb Intel·ligència Límit?

IMG_0383

Les persones amb intel·ligència límit (IL) no duen escrites a la cara les dificultats que les fan socialment vulnerables. A primer cop d’ull, passen desapercebudes, però els dèficits −que en moltes ocasions no arriben a atribuir-se a una realitat amb nom propi com és la IL− es detecten a l’hora de comunicar-se, d’assumir les responsabilitats de la vida domèstica o de cuidar-se. També es detecten quan les persones han de desenvolupar habilitats socials i relacionals, utilitzar els recursos comunitaris, autocontrolar-se o a l’hora de posar en pràctica habilitats acadèmiques i laborals.

La diversitat és un traç principal de l’esbós del col·lectiu. Cada persona amb IL, com tothom, independentment del seu coeficient intel·lectual, té unes necessitats determinades. Els suports que requereixen per viure de manera autònoma, no responen a un patró homogeni, reproduïble a qualsevol persona amb IL. D’aquesta condició base parteix l’acció integral d’acidH.

No tenir uns trets físics que evidenciïn la IL fa habitual el sentiment d’incomprensió entre les persones del col·lectiu, a vegades per part de la mateixa família i de professionals, però, sobretot, per part de les persones amb qui estableixen relacions secundàries en el dia a dia.

La intel·ligència límit suposa un desfasament entre l’edat cronològica i la mental, una dissonància de capacitats i interessos respecte a persones de la mateixa edat, que s’accentua a partir de l’adolescència. D’aquí sorgeix el repte de la identificació precoç de la IL, per poder acompanyar les persones amb IL des de la infància i evitar que caiguin en les llistes de fracàs escolar, sense reconeixement ni oportunitat d’acumular recursos acadèmics per a la vida adulta.

Nou curs, menys límits

La lentitud en el procés d’aprenentatge és una característica central d’aquesta discapacitat. Ara bé, encara costa d’associar-la a la IL de manera primerenca, ja que cada nen o nena té el seu propi ritme de desenvolupament, sense que això suposi una problemàtica a llarg termini. Invertir en investigació i detectar-la de manera precoç és un repte principal, que té l’objectiu de garantir la plenitud de drets a les persones amb IL.
Nou curs, menys límits

La lentitud en l’aprenentatge, en el cas de les persones amb IL, no necessàriament ha de ser sinònim de fracàs escolar. L’experiència evidencia que pot resoldre’s. La fórmula? Més suport i més temps que el necessari en els grups de referència. L’escola Vida Montserrat d’acidH l’aplica des de fa més de 20 anys, amb èxit en més d’un 80% dels casos.

Els i les adolescents que hi assisteixen cursen l’Educació Secundària Obligatòria amb una modificació curricular que pretén potenciar les capacitats intel·lectuals, emocionals i socials de l’alumnat amb intel·ligència límit, en grups de 8 a 10 alumnes.

Desenes de nois i noies han acabat les clases d’aquest curs 2015-2016 al centre d’educació secundària d’acidH, i que tornaran al setembre per fer front a un nou curs sense límits. Es tracta d’un espai que, amb el suport de l’equip docent especialitzat en didàctiques adequades als estils cognitius de l’alumnat, garanteix que l’assoliment de les competències bàsiques de l’etapa sigui la norma, en lloc de l’excepció, entre les persones amb IL.