Darrerament trobem en diversos mitjans de comunicació opinions sobre les activitats extraescolars. Alguns exposen que aquestes suposen una sobrecàrrega horària que estressa i perjudica els joves. D’altres afirmen, senzillament, que les activitats només serveixen per col.locar els fills mentre els pares fan altres coses o treballen.
És això veritat? El primer que hem de fer els pares quan reflexionem sobre les activitats extraescolars dels nostres fills i filles és apartar-nos de tòpics i generalitzacions i valorar la seva necessitat en funció de l’edat i altres trets personals dels fills i filles. No pot tenir el mateix horari, ni les mateixes activitats, ni les mateixes necessitats un infant d’educació primària que un jove de secundària.
En primer lloc, comentem algunes idees al voltant de les activitats extraescolars:
Les activitats extraescolars treuen temps d’estar amb la família. Alguns mestres, amb tota la seva bona fe, insisteixen que els nens i nenes, després de l’horari lectiu, han de jugar i estar amb els pares. Però és això sempre possible? I val per a totes les edats? Ja hem dit diverses vegades que és bo que pares i fills comparteixin temps i espais però ni això és sempre posssible pels horaris laborals dels pares, ni tampoc els fills adolescents volen estar-se totes les hores lliures a casa amb ells. Recordem que sempre parlem de temps de qualitat i no de quantitat de temps. Que un jove estigui a casa no significa que estigui amb els pares ni tampoc això és sempre recomanable. Un noi tancat a casa davant la tele o l’ordinador no és un fill que comparteix temps amb els seus pares. Temps de qualitat significa temps compartit, temps d’atenció, temps per reforçar o corregir conductes, temps per parlar.
Les activitats extraescolar estressen. Lamentablement l’horari lectiu vigent a Catalunya obliga als nostres joves a passar moltes hores als instituts. De fet, tenim una de les jornades lectives més extenses de tota Europa. Així, els nois i noies que volen completar la seva formació i volen enriquir el seu lleure amb activitats esportives, artístiques o volen ampliar els seus coneixements en alguna àrea en concret afegeixen més hores encara a la seva jornada “productiva”. I la realitat és que sovint arriben tard a casa després de l’entrenament, de la classe de música o d’anglès i hauran de fer l’esforç de fer deures i estudiar molt tard. Com pot ser que algú no es vulgui adonar de la qualitat de vida que guanyarien els nostres fills si poguessin dedicar les tardes completes a les activitats extraescolars que millor s’adiuen al seu tarannà i a les seves obligacions acadèmiques sense que això els suposés un sobreesforç horari? Sense presses, sense feines fetes a la nit, després de sopar. Els nois i noies de secundària haurien d’aprendre a programar-se les tardes sols de manera que tots tinguessin temps de fer bé les seves tasques acadèmiques i dedicar temps també a altres activitats. A l’admirada Finlàndia no hi activitat escolar a la tarda.
Els nois i noies necessiten temps d’esbarjo. A l’educació secundària els nois i noies ha d’aprendre a organitzar el seu temps i a responsabilitzar-se de les seves obligacions sense excusa ni mandra. Entre setmana el temps de lleure a les tardes hauria de ser només el temps de descans necessari entre les diverses tasques i activitats. La seva necessitat de joc, descans i socialització lliure (joc re al parc, a casa o al carrer) ha estat sovint exagerat per nosaltres els adults. Estar-se una o dues hores cada tarda davant la tele o l’ordinador o voltant pel carrer no és temps de descans: és senzillament temps perdut. I a mesura que es fan grans, quan ja estudien secundària, aquest temps diari d’esbarjo lliure no té massa sentit. Un noi o noia de 16 anys hauria de poder “resistir” una jornada laboral de 8 hores amb un descans mínim. Ho podrien fer els nostres fill i filles, si fos el cas? Com s’hi han de preparar?
Els nois i noies tenen molts deures i no poden fer res més. Els noies i noies han dedicar un temps diari a l’estudi i treball personal de qualitat: fer els deures sense pressa, llegir, repassar les lliçons del dia, estudiar, preparar els exàmens amb organització i antelació, etc. No pot haver èxit escolar sense aquest temps de treball diari personal. És ben cert, però, que molts dels qui no treballen prou a casa, no fan tampoc fan altres activitats. I també és ben cert que els nois i noies que fan activitats extrescolars han après des de petits a organitzar-se la feina i a no predre el temps. Tornem a parlar aquí d’hàbits culturals. Horaris extensos suposen més feina? No, a Europa se’n riuen del que es considera “la síndrome del món laboral espanyol”: treballar moltes hores no significa treballa més. El “no tinc temps” per fer cap activiats pot ser una excusa que camufli la mandra. Feu l’exercici de comptar, sense dir-ho, a què dediquen els vostres fills i filles el temps que no passen a l’institut i potser us adonareu que caldria ajudar-los a fer una reorganització del seu horari.
Les activitats extraescolars són cares. Els temps actuals ens obliguen a mirar fins al darrer cèntim del nostre pressupost i sovint no podem accedir a tot el que ens agradaria. El nostre pressupost és un altre factor a tenir en compte però hi ha moltes activitats que no impliquen grans despeses i que repartides mes a mes no suposen grans esforços. Sempre es pot trobar alguna activitat que se’ns ajusti o trobar fórmules per abaratir el seu cost.
Després de tot el que s’ha exposat, cal dir que el més important en la tria de les activitats extraescolars és la valoració que nosaltres els pares fem de tot allò que aquesta aportarà al nostre fills o filla a la vegada que tenim en compte la seva opinió a mesura que es fan grans. És a dir: què hi guanyen? Reflexioneu-hi:
Les activitats extraescolars haurien de ser triades en funció del pressupost i el gust personal del fill compaginat amb la seva necessitat, que sovint no coincideix amb el seu gust; de la seva viabilitat, ho podem assumir?; de la nostra implicació. Evidentement hem de tenir en compte que al jove li agradi allò que fa, però recordeu que d’entrada no sempre agrada tot. No hem d’acostumar als fills i filles a fer només el que els agrada, perquè la vida no funciona així. L’acceptació, la tolerància, la insistència són valors a treballar amb les experiències quotidianes.
Les activitats extraescolars no són estrictament activitats de lleure, sinó que en part completen la seva formació o contribueixen al seu creixement personal i els pares en som els únics responsables. Recordeu, però, la importància d’educar en l’acompliment dels compromisos. No hem de permetre que el jove digui: “ara no hi vaig perquè ja no m’interessa”. Han d’aprendre a ser responsables de les decisions que es prenen i a complir els compromisos.
Les activitats extraescolars serveixen per aprendre altres coses d’altres maneres amb d’altres persones. Poden aprendre idiomes o música o a jugar a bàsquet, però també aprenen a compartir, a esperar, a acceptar que els altres són millors, a valorar els progressos.
Les activitats extraescolars ofereixen un ambient més relaxat i lúdic on el jove té l’oportunitat de presentar-se de nou, de conèixer gent nova, de fer amics i de passar-s’ho sanament i raonablement bé.
Les activitats extraescolars presenten professors, monitors, noves persones que poden ser punts de referència i models de vida molt recomanables.
Les activitats extraescolars permeten descobrir interessos i habilitats desconeguts o menyspreats. Hi ha molta gent que ha trobat la seva vocació o camí professional a través d’una activitats extraescolar o, si més no, hi ha gent que ha trobat una afició que l’acompanya la resta de la seva vida.
En definitiva, les activitats extraescolars omplen la vida d’emocions, d’experiències, d’obligacions, de tasques, de cansament… i què volem dir amb això? Un jove adolescent ha de sortir de les seves quatre parets, del seu entorn més proper, ha de conèixer noves formes i ha donar sentit a la seva vida a través del que fa i el que viu. Hem de saber trobar l’equilibri entre la mandra, el conformisme i l’excessiva comoditat que poden limitar la vida dels nostres fills i que nosaltres, amb tota la bona fe, acceptem i l’estrés, la saturació i el cansament que pot suposar una vida plena d’activitats i obligacions. Hi ha molts nois i noies que físicament i psicològicament se sentirien més satisfets de si mateixos, més feliços i més tranquils si poguessin canalitzar les seves emocions i necessitats a través d’alguna activitat extraescolar. A més hem de valorar que darrere de la majoria de les activitats extraescolars hi trobarem un projecte educatiu, uns responsables i uns valors que ens poden ajudar a nosaltres els pares a compensar la influència negativa de determinats ambients de lleure i d’alguns models de vida sense objectius i sense il.lusions. Pensem en els nostres fills i filles, en la seva manera de ser, en les seus gustos, en les seves necessitats i valorem si podrien accedir a alguna activitat extraescolar esportiva, artística, social que els ajudés a sentir-se millor i més satisfets de si mateixos, a curt i a mig termini, sense que hi hagués interferències amb les seves obligacions acadèmiques, que han de ser la seva prioritat.
