Els Pastorets és una representació teatral típica de les festes de Nadal a molts llocs de Catalunya. L’argument combina els continguts del naixement de Jesús, la lluita del bé i del mal entre àngels i dimonis, i diverses històries i diàlegs dels pastors que rememoren el primer Nadal.

Els orígens dels pastorets els trobem en els drames religiosos medievals. L’officium pastorum (l’adoració dels pastors) és el punt de partida d’antigues celebracions que els fidels interpretaven durant la nit de Nadal en les esglésies al voltant de la missa del gall. Els textos més antics en català d’aquest tipus de teatre daten del segle XV, però serà entre els segle XIX i XX quan apareixeran els primers textos dels Pastorets. El primer serà Los Pastorets de Betlem, o sia, lo naixement de Nostre Senyor Jesucrist de Miquel Saurina (publicat l’any 1887) i posteriorment El bressol de Jesús o En Garrofa i en Pallanga de Federic Soler “Pitarra” (publicat l’any 1901). Des d’aleshores han sigut nombrosos els autors que han escrit la seva pròpia versió dels Pastorets com també són nombrosos els pobles i ciutats que els representen.

La majoria de les representacions d’Els Pastorets són a càrrec dels grups de teatre amateur i es fan en centres parroquials, centres socials o teatres.

Els Pastorets de Granollers es representarà al Teatre Auditori, els dies 1 i 2 de gener.

Avui se celebra Santa Llúcia, el dia del seu martiri (mort dolorosa)  i data en què segons l’antic calendari julià, hi ha la nit més llarga de l’any, el solstici d’hivern.

Santa Llúcia és representada portant un plat amb els seus dos ulls i és invocada per guarir tot tipus de mals relacionats amb la vista. La tenen per patrona oculistes i oftalmòlegs i tots els oficis que requereixen una bona visió: les modistes i els professionals relacionats, com les puntaires, cosidores, afiladors, etc, però també els escriptors, els fotògrafs, els dissenyadors gràfics i els informàtics en general, així com els cecs i àdhuc els visionaris.

Aquest dia, o durant el cap de setmana més proper, s’organitzen festes, fires i altres celebracions festives especials, com desfilades de moda, que compten amb la participació de col·lectius dedicats al món del tèxtil, la confecció i la costura, dissenyadors de roba, modistes, associacions de puntes de coixí, perruquers, etc. En aquells pobles on la tenen per patrona celebren la festa major d’hivern.

En els següents enllaços, hi trobareu informació:

http://www.carrutxa.org/festes/tardor/stallucia/stallucia.html

http://ca.wikipedia.org/wiki/Ll%C3%BAcia_de_Siracusa

La festa dels innocents té origen pagà: s’ha d’anar a buscar en els hiverns de les societats rurals. Com que en aquesta època la terra no era productiva, la gent s’havia d’entretenir amb bromes de tot tipus per passar l’estona.

El cristianisme la va convertir en la festa dels Sants Innocents per recordar les criatures mortes per ordre del rei Herodes amb la intenció d’acabar amb el mesies que acabava de néixer.

El dia dels innocents, les criatures es diverteixen penjant llufes i ninots de paper de diari a l’esquena de la gent. També és un dia en què cal anar alerta a l’hora de llegir el diari perquè sempre hi ha alguna notícia falsa que posa a prova l’enginy de la gent. Aquestes i totes les bromes que es fan durant el dia reben el nom d”’innocentades”.

Pels catalans, la festa de Sant Esteve significa la continuació i culminació de la Festa de Nadal. Com el dia anterior, tot gira a l’entorn d’un dinar, amb família o amb amics. “Per Nadal i Sant Esteve, cadascú a casa seva”, diu la dita.

Després de la festa del dia anterior, l’àpat comença una mica més tard i s’aprofiten les restes de menjar. Així, s’acostumen a fer els tradicionals canelons amb la carn del pollastre rostit i, de postres, es tornen a menjar torrons i neules. L’esperit català, que res no llença i tot ho aprofita, és més viu que mai.

Per Sant Esteve, la sobretaula no s’allarga tant si el dia següent cal anar a treballar. Tampoc no es canten nadales ni es llegeixen poemes. La gent, amb la panxa plena després de tants àpats seguits, se’n va a dormir més d’hora. Com que ja ha passat el solstici d’hivern, el dia, mica en mica, va fent-se més llarg. Per això la dita diu: “Per Nadal, un pas de pardal i per Sant Esteve, un pas de llebre”.

La celebració de Nadal té l’origen en les festes paganes (no religioses) al voltant del solstici d’hivern: les nits al voltant del foc i els àpats (menjars) rics en aliments calòrics.
Dins del calendari cristià, però, la festa de Nadal es considera com la més important de l’any. En aquesta data va néixer Jesús, el mesies, fill de Josep i Maria de Natzeret.

Ho explica la nadala:
A vint-i-cinc de desembre,
fum, fum, fum,
ha nascut un minyonet
ros i blanquet, ros i blanquet,
fill de la Verge Maria,
n’és nat en una establia,
fum, fum, fum.

I aquesta altra:

Allà sota una penya
n’és nat el Jesuset
nuet, nuet.
N’és fill de mare Verge
i està mig mort de fred,
nuet, nuet,
i està mig mort de fred.

El Nadal té una forta tradició familiar. “Per Nadal, cada ovella al seu corral”, diu la dita.
El dia comença arreglant-se amb les millors mudes per anar a trobar-se amb la familia: “Per Nadal, qui res no estrena res no val”.
És costum fer un gran dinar familiar, amb escudella i carn d’olla, pollastre farcit, fruits secs, cava, torrons i neules. No hi pot faltar una llarga sobretaula on es canten nadales, els menuts reciten poemes i els membres de la família xerren pels descosits.

La cançó popular ja parla de la importància d’aques àpat familiar:

Ara ve Nadal,
matarem el gall
i a la tia Pepa
li’n darem un tall

La nit del dia 31 de desembre, és tradició a tota Espanya menjar-se dotze grans de raïm a les dotze de la nit, un gra amb cada repicar de campana. D’on ve aquesta tradició? A la viquipèdia hi trobem una mica d’història.

HISTÒRIA DELS DOTZE GRANS DE RAÏM

La primera referència escrita dels dotze grans de raïm apareix el Cap d’Any de 1895. Llavors, e l President del Consell de Ministres va acomiadar l’any 1895 amb raïm i cava.

A finals del segle XIX la gent benestant tenia  la tradició de menjar el raïm i veure cava durant la nit de Cap d’any.

També es parla que l’origen de menjar raïm es troba l’any 1909 quan els agricultors es van trobar amb molt excedent de raïm, i havien de donar-li una sortida abans que es fes malbé. Llavors van aconseguir  popularitzar el costum.

ALTRES TRADICIONS

Aquí hi ha d’altres exemples de la forma de celebració del Cap d’Any a d’altres països:

1. ALEMANYA. Deixen restes de menjar en el plat per assegurar que  les seves arques estaran plenes el proper any.
2. DINAMARCA. Trenquen vaixelles a les cases dels seus amics i els irlandesos calen foc a un barril.
3. FRANÇA. En aquest país romàntic és habitual a mitjanit fer-se un petó sota una branca de vesc i aconseguir així prosperitat el proper any.
4. ITÀLIA. D’aquest país ve la tradició de portar calces i calçotets vermells. D’altra banda, tenen la tradició de menjar llenties i llençar mobles vells per la finestra.
5. ARGENTINA. La seva tradició és similar a les fogueres que es fan per Sant Joan: construir un ninot, diaris, fusta… i cremar-ho  tot a la mitjanit. Simbolitza que es cremen totes les coses dolentes.
6. En d’altres zones com el Regne Unit o els Estats Units no existeix un menjar o acte semblant. El més habitual és sortir a ballar i celebrar l’Any Nou cantant cançons típiques d’aquestes dates.

Mireu aquest vídeo per saber més coses sobre el raïm:
http://www.tv3.cat/3alacarta/videos/938399