Recursos per treballar el temps, tant en català com en castellà.
EL TEMPS
Respon
Arxiu de la categoria: UNITAT: MESURA DEL TEMPS
NOVEMBRE
Comença el mes de novembre,
castanya va, castanya ve,
i panellets també.
Un començament tan dolç
més d’una vegada enfita,
per això és molt prudent
menjar sense demesia,
perquè no queda gens bé
pecar de golafreria.
El mes comença amb Tots Sants,
després ve Santa Cecília,
patrona, com prou se sap,
del ritme i la melodia
que ens desvetllen els sentits
si més no per les musiques.
Novembre, mes de tardor,
que l’hivern ja ens anuncies,
els teus silencis són plens
d’una música molt fina
que ens ressona al fons del cor
com una cançó petita
i ens ajuda a fer-nos grans
sense gens de melangia.
S’acaba el mes de novembre,
castanya ve, castanya va,
que el torró ja vindrà.
Miquel Martí i Pol
BENVINGUDA PRIMAVERA
Ja és aquí la primavera. Canvi d’estació: deixem l’hivern i poc a poc els dies s’aniran fent més llargs i la temperatura anirà pujant.
PRIMAVERA (Miquel Martí i Pol)
Heus ací:
Una oreneta,
la primera,
ha arribat al poble.
I ran mateix de l’aigua del riu,
s’ha enfilat pont amunt,
ha travessat, xisclant, la plaça
i s’ha perdut pels carrers en silenci.
I la mestressa que torna de comprar
ho ha dit als vailets de l’escola,
i aquests, a les dones que renten al safareig públic,
i elles ho han cridat
a l’home que empeny un carretó pel carrer,
i l’home ho ha repetit qui sap les vegades
i n’ha fet una cançó al ritme feixuc de la roda.
Heus ací el que diu:
La primavera ha arribat al poble.
UNIDAD DIDÁCTICA: EL TIEMPO (castellano)
BIOGRAFIA – CRONOLOGIA: Nivell avançat
Seguint el següent model, buscarem un personatge famós i escriurem la seva biografia.
La biografia model és la de l’estimat i importantíssim Doctor Carles Vallbona.
BENVINGUT ESTIU!
Donem la benvinguda a l’estiu amb una poesia!
ESTIU
Ara és el temps d’estimar pels camins,
a la vora del riu on l’herba és blana i acollidora
i a l’ombra dels vells arbres,
a les fonts mig perdudes,
allí on el bosc és més íntim.
Ara és el temps de seure pels carrers
a parlar de futbol i de dones,
havent sopat,
formant grup a l’escassa voravia
i veure com les noies
travessen el carrer abans d’arribar
i passen i s’allunyen
una mica porugues.
Ara és el temps dels fusters i dels paletes,
temps de cantar tot treballant
a ple sol,
oblidant el risc de les bastides,
oblidant l’esforç
i la monotonia de la feina i del viure.
Ara és el temps de passejar amb les nenes
i la senyora que porta guants blancs
per amagar els estralls del lleixiu,
a la tarda del diumenge,
per l’ampla carretera vorejada de plàtans
dient adéu-siau a tothom
amb un gran gest del cap
i envejant la muller dels que passen.
Ara és el temps de les dones que cusen
a la penombra de les entrades
i s’adormen sovint damunt la feina,
i és el temps dels homes que fan la sesta
al racó més fosc de la casa
a les tardes de sol,
quan als carrers hi ha un silenci feixuc
i fa una calor despòtica.
Ara és l’estiu,
l’estiu massís i una mica absurd
però intensament bell,
que arriba sobtadament
una nit qualsevol de principis de juny
i que se’n va, també sobtadament,
una nit qualsevol de finals de setembre.
Les Quatre Estacions. Miquel Martí i Pol
EL CASTELL DE LA ROCA A LA PRIMAVERA
Fa dies que miro aquests camps tan bonics, plens de color verd i groc, i no he pogut resistir la temptació de pujar dalt d’un turó i fer unes quantes fotos. Espero que us agradi!
Create your own video slideshow at animoto.com.
UNA MICA D’HISTÒRIA DEL CASTELL
Documentat el 1030. Es troba a l’indret identificat tradicionalment amb l’estació Praetorium de la via romana vers Tarragona. Els primers propietaris reflectits en document parlen d’Arnau Mir i posteriorment de Renard Guillem de La Roca (1040-1075, fill de Guillem de Montcada) i el seu germà Bernat. A la mort d’aquest el castell passa a les mans de la seva filla Guillema qui decideix vendre’l doncs sembla que necessitava diners.
Dues dècades més endavant passava a poder de Ramón de Cabrera qui al seu torn ho ven al notari real Pere Marquès el 1287. A la seva mort en 1374 ho hereta el seu fill Pere Arnau Marquès. En 1405 ho ven a Ramón de Torrelles, senyor de Rubí qui fou centre de la baronia de la Roca des del 1468. Una sèrie de propietaris ho continuen fins a arribar a Antoni Rivière i Manén.
