EN JOAN PETIT

Mireu noies i nois, ja sé que aquesta cançó està pensada sobretot per als més petits, però m’ha agradat tant aquesta versió i és una cançó tan popular que he decidit penjar-la al bloc.

Veureu que es van utilitzant diferents parts del cos, però que la lletra és sempre la mateixa.

Aquesta versió és de la Catalunya Nord, per això trobareu que té un accent una mica diferent del que fem servir.

QUI ERA EN JOAN PETIT?
En Joan Petit és un personatge molt conegut a la història popular occitana. La cançó deu el seu origen a Joan Petit, un pagès occità que el 1643, a Vilafranca de Roergue (França), va capitanejar la Revolta dels Crocants de Roergue contra el rei de França Lluís XIV. Quan va ser capturat, va ser condemnat al suplici de la roda. La cançó infantil coneguda avui és el resultat de l’evolució d’aquesta història i és per aquesta raó que en la cançó se citen les diferents parts del cos, ja que la tortura de la roda mutilava progressivament el condemnat.

Si bé en la melodia catalana la lletra ha perdut pràcticament les connotacions que la van inspirar, a Occitània se segueix utilitzant una lletra que recorda perfectament els fets en diferents versions.

Aquí teniu l’audio de la versió occitana.
joanpeti

NO ME LA PUC TREURE DEL CAP

A que aquesta expressió us fa pensar en una música que per alguna raó se us ha quedat “enganxada” al cervell?

Doncs és això. Aquest és el nom del nou programa de TV3 que avui s’estrena a les 21:50 h.

El presentador Roger de Gràcia investiga, a “No me la puc treure del cap, què hi ha darrere 14 grans cançons catalanes que molta gent recorda: clàssics de la nova cançó i del rock català, cançons infantils, temes de musical, havaneres, rumbes o, fins i tot, l’himne del FC Barcelona.

En cada capítol de 30 minuts de durada, el programa tractarà amb profunditat una d’aquestes cançons: n’entrevistaran els autors, n’analitzaran la construcció musical i melòdica, buscaran els significats amagats de les lletres i miraran de situar cada cançó en el moment que es va fer. Però, sobretot, Roger de Gràcia es preguntarà què ha convertit aquests temes en autèntics clàssics populars.

La  llista

El criteri de selecció de les cançons en la versió catalana del programa es basa sobretot en la seva popularitat: són cançons catalanes i en català que han saltat generacions, que mols tenen al cap i saben cantussejar.  La cançó més antiga té poc més de 40 anys, i la més recent, només tres. Hi ha diversitat d’estils: rock, pop, cançó, teatre musical, cants populars, cançons folk o havaneres. Són aquestes:

Boig per tu – SAU (1990)
Viatge a Itaca – LLUÍS LLACH
(1975)
El cant del Barça – ESPINÀS, PICAS, VALLS
(1974)
Qualsevol nit pot sortir el sol – JAUME SISA
(1975)
L’Empordà – SOPA DE CABRA
(1989)
Jo vinc d’un silenci – RAIMON
(1975)
El mig amic – PERET (1968)
Puff era un drac màgic – PETER YARROW,
adaptació de RAMON CASAJOANA (original 1963, adaptació 1968)
Bon dia – ELS PETS (1997)
L’àguila negra – MARIA DEL MAR BONET
(1971)
La dansa del sabre – LA TRINCA
(1981)
Corren – GOSSOS
(2007)
Per què he plorat? – GUINOVART-BRU DE SALA, del musical “Mar i cel” (1988)
El meu avi – JOSÉ LUIS ORTEGA MONASTERIO
(1968)

NOIS I NOIES… A CANTAR!!!