El  passat diumenge 25 d’abril, La Vanguardia publicava un article sobre la Moreneta a Colòmbia. A continuació, destaquem algunes de les informacions redactades en aquest article.

Un dels llocs més visitats de Bogotà és el Turó de Monserrate. S’hi accedeix en telefèric i des d’allà es poden admirar unes impressionants vistes de la ciutat. En la capella que hi ha dalt del turó hi ha una imatge exacta a la Verge de Montserrat, entre dues banderes: la de Catalunya i la de Colòmbia.

Malgrat la poca informació visible en el santuari, aquesta relació de germanor té quasi cinc segles d’història. I tot i que no és l’única rèplica fora de Catalunya, cap Moreneta viu tan a prop del cel com la que vigila Bogotà, des de l’any 1640 a 3.152 metres d’alçada.

L’extensió de la devoció al culte a la mare de Déu de Montserrat va començar a Itàlia durant l’época medieval, i encara avui es veneren imatges a Roma, Nàpols, Catània, Gènova i Alguero. Amb l’arribada dels missioners, després de la conquesta d’Amèrica, es van fundar temples dedicats a la Verge a Brasil, Mèxic, Veneçuela, Cuba, Puerto Rico, Equador i Bolívia.

A mitjans del segle XVII, Joan de Borja, president del Nou Regne de  Granada, va autoritzar la construcció d’una capella en el cim del turó que custodiava a Santafé de Bogotà. Un nebot de l’abat de Montserrat, sacerdot a la ciutat, va propiciar la importació d’una representació de la Verge, però va desaparèixer al voltant del 1950.

L’any 1993, el pare català Bonifaci Tordera va rebre la petició d’intercedir, com a monjo d’un monestir a Bogotà, perquè Montserrat tornés a regalar una figura. L’abad Sebastià M. Bardolet va acceptar i els van donar una verge tallada i policromada feta per un escultor de Reus.

El dia de l’entrada de la Moreneta al santuari, l’any 1996, es van congregar els representants més importants de l’església de Bogotà, el cos diplomàtic espanyol i empresaris catalans. Tots vas assistir a la processó i van escoltar el cant del Virolai, en ple bosc andí.

De Monserrate es pot afirmar que a més d’un temple, és el símbol de Bogotà.

Després de la diada de Sant Jordi, arriba una altra data important per Catalunya: el 27 d’abril, la Mare de Déu de Montserrat que és la patrona de Catalunya.

La Mare de Déu de Montserrat,  és coneguda popularment com la Moreneta pel seu color.  Està situada al monestir de Montserrat -símbol per a Catalunya-.

Segons la llegenda, la primera imatge de la Mare de Déu de Montserrat fou trobada per uns pastors l’any 880. Després de veure una llum a la muntanya, els nois van trobar la imatge de la Mare de Déu dins d’una cova. Quan el bisbe va saber la notícia, va intentar traslladar la imatge fins a la ciutat de Manresa, però el trasllat va resultar impossible perquè l’estàtua pesava massa. El bisbe ho va interpretar  com el desig de la Mare de Déu de quedar-se al lloc on se l’havia trobada i va ordenar la construcció de l’ermita de Santa Maria, origen de l’actual monestir.

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/E5EfAtJQF_Y" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

La imatge que es venera en l’actualitat representa la Mare de Déu amb el nen assegut a la falda i mesura uns 95 centímetres d’alçada. A la mà dreta sosté una esfera que simbolitza l’univers; el nen té la mà dreta alçada en senyal de benedicció mentre que a la mà esquerra sosté una pinya.

A excepció de la cara i de les mans de Maria i el nen, la imatge és daurada. La Mare de Déu és de color negre, per això se la coneix popularment com “la Moreneta”. L’origen d’aquest ennegriment de la talla es creu que és degut al fum de les espelmes que durant segles se li han col·locat als peus per venerar-la.

L’11 de setembre de 1881, el papa Lleó XIII va declarar la Mare de Déu de Montserrat com a patrona oficial de Catalunya. Se li concedí també el privilegi de tenir missa i oficis propis. La seva festivitat se celebra el 27 d’abril.

La Mare de Déu de Montserrat pel món

A la ciutat de Lima (Perú) es venera una rèplica de la Mare de Déu. L’antic barri extramurs porta el nom de Monserrat i les seves festes, al mes de setembre, celebren molts miracles concedits per aquesta Mare de Déu.

També a la ciutat de Santos (Brasil), se’n venera una altra i és la patrona de la ciutat.

A la ciutat de Bogotà (Colòmbia)  hi ha el turó de Montserrat, que presideix la ciutat, amb un santuari que té una capella amb la Moreneta.

Santuari de Montserrat (Bogotà, Colòmbia).

La muntanya de Montserrat

El nom prové de la paraula mont, muntanya, i serrat, cadena muntanyosa. Tant serrat com serralada provenen de serra (un seguit de muntanyes), i precisament aquesta paraula deriva del llatí serra, que és el nom de l’instrument per serrar (o xerrac), per la forma que tenen les muntanyes encadenades una al costat de l’altra, que fan pensar en dents de serra.

La forma tan particular de la muntanya és deguda als agents atmosfèrics. En primer lloc, cal parlar d’un gran golf marí d’aigües no gaire fondes, existent fa cosa d’uns 50 milions d’anys, situat on es troba ara la Depressió Central Catalana, i al qual desguassaven impetuosos rius procedents dels vessants d’un massís catalano- balear desaparegut, que aportaven grans masses de còdols. Els còdols s’anaren barrejant amb materials més pastosos i varen formar una massa que, quan aquest massís catalano- balear desaparegué i els terrenys circumdants al gran golf s’enrolaren enmig de cataclismes geològics, el relleu de Montserrat anà emergint del fons del mar amb una gran brusquedat de formes -fa uns deu milions d’anys- i els seus relleus quedaren exposats a vents, pluges i glaçades fins convertir-los en aquesta espectacular muntanya (extret de la web del Patronat de la Muntanya de Montserrat).

Gaudiu d’aquest videoreportatge sobre Montserrat, fet en el programa “El paisatge més bonic de Catalunya”.

Webcam des de la muntanya de Montserrat.

Vol virtual pel Parc Natural de la Muntanya de Montserrat.

Galeria de fotos.

L’escolania de Montserrat i el Virolai

El Monestir de Montserrat compte amb un grup de nens que forma l’Escolania de Montserrat, un cor de veus precioses.  Vegeu un reportatge sobre l’Escolania.

El Virolai és un himne en homenatge a la Mare de Deu de Montserrat que amb el pas del temps ha esdevingut un símbol espiritual i patriòtic dels catalans.

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/x1omGBjHdHk" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

Lletra del virolai  VIROLAI

[slideshare id=1097313&doc=donesdelahistoria-090303173137-phpapp02]

El Festival de l’Any Nou xinès és una de les festes més significatives per al poble xinès en tot el món, indistintament de l’origen dels seus avantpassats. També és conegut com el Festival de l’Any Nou lunar degut al fet que està basat en el calendari lunar, en comptes del calendari gregorià. La festa és una ocasió molt joiosa degut principalment que és el temps que la gent es lliura del treball per a reunir-se amb la família i els amics.

El proper dissabte 13 de febrer comença l’any nou xinès -l’any del tigre.

watch?v=ZnM_qqKqtcc

El Teatre Auditori de Granollers acull els dies 1, 2 i 3 de gener, a les 19 h., els tradicionals Pastorets, de Josep Maria Folch i Torres, amb l’organització dels Amics dels Pastorets de Granollers, i dirigits per la Txell Roda.

L’origen dels pastorets el trobem en els drames religiosos medievals. L’officium pastorum (l’adoració dels pastors) és el punt de partida d’antigues celebracions que els fidels interpretaven durant la nit de Nadal en les esglésies durant la missa del gall. Els textos més antics en català d’aquest tipus de teatre daten del segle XV, però serà entre els segles XIX i XX quan apareixen els primers textos dels Pastorets.