El canal “Catalunya” del Gencat s’ha posat al dia per oferir d’una manera més visible i fàcil la realitat i la diversitat del país. La nova versió conté més elements multimèdia i una nova distribució dels continguts per fer-los més visibles i fàcils d’utilitzar. També s’han incorporat eines de servei, com ara el temps, el trànsit o el transport públic. A més, s’ofereix informació estadística de Catalunya, amb dades sobre demografia i situació econòmica o social, entre d’altres.
Hi ha apartats per:
– conèixer el país,
– experimentar amb l’art, la cultura, la gastronomia…,
Arribats a l’estiu, comencen arreu dels Països catalans les Festes Majors. Són les festes més importants de ciutats, pobles o barris.
Solen commemorar un fet important de la seva història o tradició.
A totes les festes majors hi ha uns esdeveniments i activitats que se celebren de forma típica: cercaviles, balls d’envelat, concerts, ballades de sardanes, jocs infantils, castells de focs artificials (que normalment serveixen com a fi de festa), competicions esportives, castells, correfocs, correaigües, plantades de gegants, diables, havaneres, fires, etc.
Castellers de Vilafranca del Penedès:
Havanera: “El meu avi”
Correfoc de Granollers:
Plantada de gegants a Malgrat de Mar:
Per tot el Vallès Oriental ja comencen a celebrar-se Festes Majors d’estiu. Algunes són:
– Montmeló: darrer diumenge de juny.
– Sant Pere de Vilamajor: el 29 de juny.
– Bigues i Riells: el 29 de juny.
– Sant Fost de Campsentelles: darrer cap de setmana de juliol.
– Parets del Vallès: darrer cap de setmana de juliol.
– Canovelles: darrer diumenge de juliol.
– Lliçà de Vall: pel 10 de juliol.
– Santa Maria de Martorelles: últim cap de setmana de juliol.
– Mollet del Vallès: pel diumenge després del 15 d’agost.
– Sant Antoni de Vilamajor: tercer diumenge d’agost.
– Sant Esteve de Palautordera: primer diumenge d’agost.
– Santa Eulàlia de Ronçana: segon diumenge d’agost.
– Vilanova del Vallès: abans del darrer dijous d’agost.
– Cardedeu: pel 15 d’agost.
– La Garriga: pel 2 d’agost.
– Granollers: l’últim dijous d’agost.
– L’Ametlla del Vallès: pel 25 d’agost.
– La Roca del Vallès: segon dissabte de setembre.
– Montornès: tercer diumenge de setembre.
– Lliçà d’Amunt: primer diumenge de setembre.
– Sant Celoni: diumenge pròxim al 8 de setembre.
– Llinars del Vallès: pel 8 de setembre.
(informació extreta de http://www.festamajor.biz/)
ANEU-VOS PREPARANT PER LA FANTÀSTICA FESTA MAJOR DE GRANOLLERS!! BLAUS O BLANCS!!
La Revetlla de Sant Joan també s’anomena la Nit del Foc o la Nit de les Bruixes. És una celebració que es realitza a tots els Països Catalans i també en d’altres llocs, durant la nit entre el 23 i 24 de juny. Aquesta nit és una de les més curtes de l’any degut a la proximitat del solstici d’estiu.
La revetlla se celebra a l’entorn d’una foguera en la qual es crema tot allò que ja és vell. És una nit propícia per als sortilegis, endevinar el futur o detalls de la persona estimada.
La tradició recomana aquesta nit com la millor per arreplegar les plantes remeires: romaní, ortiga, menta, sàlvia, vesc, camamilla, etc.
És una nit on no hi poden faltar la coca, el ball, el foc i els petards. En aquesta nit, la gent es reuneix amb la família o amb els amics per sopar, també es fan festes populars. És habitual menjar coques; les més típiques són les de pa de pessic i fruita confitada, i la de llardons. A més, com que és dia de festa, és tradicional de prendre vi o cava.
És una tradició que bona part de les fogueres s’encenguin amb la Flama del Canigó. La flama és tot l’any a la cuina del Museu de la Casa Pairal o Castellet de Perpinyà. Cada any el 22 de juny el foc surt del Castellet per encendre una foguera que es fa al cim de la muntanya del Canigó i des d’allà es reparteix, pels pobles mitjançant una llarga cadena de relleus, que van distribuint el foc amb tots els mitjans possible -a peu, amb bicicleta, amb cotxe i fins i tot a cavall. Quan la flama arriba a cada vila, és rebuda per les autoritats locals i els festers. En algunes poblacions és costum que siguin el Joan més petit i el Joan més gran d’entre els habitants del poble les persones encarregades d’encendre, amb la flama del Canigó, la foguera de la nit de Sant Joan.
Es fan fogueres comunals, familiars i individuals. Segons la tradició de cada localitat se’n munten moltes de diferents o només se’n fan en una plaça o carrer en concret. És normal que per a aquest esdeveniment s’acumuli objectes d’inservibles de fusta durant tot l’any. Hi ha qui creu que les fogueres tenen la virtut de netejar el cel de les nuvolades malignes d’aquelles capaces de dur calamarsa, de manera que cal encendre-les un cop l’any perquè no pedregui i faci mal temps. També diuen que saltar per damunt de la foguera evita el mal d’ossos i endur-se un tió recremat protegeix la llar per tot l’any.
Era tradició molt estesa de cremar quatre fogueres, una a cada cantonada de la masia; d’aquesta manera la protegien de tota mena de mals. A vegades només a l’entrada, amb la mateixa finalitat. Però des de sempre s’ha assajat d’impedir-les dins les ciutats, pels perills lògics que comporta.
Sembla haver-se perdut el costum, però emulant el costum del rei Carnestoltes, era absolutament estès de posar un ninot de palla guarnit amb un cove fent de capell al capdamunt de la foguera. Quan el foc ja cremava ben fort i abans que arribés al ninot, la mainada l’apedregava per tal que caigués a la foguera i es consumís.
Cançó: Nit de Sant Joan, d’en Jaume Sisa
Fonts: Viquipèdia, Festes.org i AAVV (2003). Festa, tradició i identitat. Barcelona: Fundació Jaume I.
Els alumnes de 2n d’ESO de l’optativa de teatre han representat una obra de teatre per als seus companys de curs. És una adaptació de la Ilíada d’Homero, i té per nom Troia.
Felicitats a tots els participants! Molt bé els alumnes de l’aula d’acollida, quin esforç que heu fet!
Encara amb l’emoció d’haver rebut aquesta bonica baldufa… i aprofitant que volíem parlar dels jocs i el temps de lleure, vam anar a comprar baldufes de fusta i el Paulo ens ha fet una demostració impressionant.
Tothom ha dit la seva i alguns ho hem intentat, però sense gaire èxit.
La Jia Xin diu que aquest joc no li agrada gaire, però que a la Xina sí que es juga. Allà es diu (tuo lou), però les nenes juguen més a saltar a la corda i a les gomes.
El seu cosí sí que juga molt.
La Nataly diu que a Brasil s’hi juga molt i allà es diu pião.
També hem portat un diàbolo i el Filip és el que ens ha fet una gran demostració.
També hem jugat al Mikado, que és un joc de destresa que es fa amb uns bastonets. Ens ha agradat molt i a Brasil s’hi juga força.
Entre les noies ha tingut molt d’èxit les gomes i la corda de saltar. La Chaimae i la Karen també jugaven molt, i la Jia Xin ens explicava que a la Xina, es posen la goma al coll i la que juga fa la roda per saltar la goma.
Després hem fet figures amb el Joc de cordills: el bressol de gat, el diamant, les veles… Hem llegit que entre els nens esquimals està prohibit jugar als bressols de gat perquè si ho fessin podria passar que, quan fossin grans, s’enredessin en la corda de l’arpó.
Aquest dissabte 5 de juny se celebrava el lliurament dels premis Edublogs 2010, i amb molta sorpresa i també amb molta il·lusió el blog Acollida Institut Carles Vallbona rebia el 1r premi en la categoria de Blocs d’Alumnes d’ESO.
Així que, aprofitant aquest esdeveniment, hem tingut l’oportunitat de tornar a visitar aquesta impressionant ciutat.
I el dissabte… a cada minut es respirava emoció i sensibilitat. Totes les persones que allà eren presents van mostrar aquesta emoció i aquests sentiments que els fan especials. I a l’hora de parlar… era molt difícil que aquesta emoció no sortís. Les paraules tremolaven, una darrere de l’altra.
I a aquesta emoció es va afegir la il·lusió per conèixer gent a la que admirem des de fa temps per la seva feina.
Bé, amb el record ben present de dos dies fantàstics, aquí queda una petita mostra. Felicitats a tots els que treballen dia a dia amb il·lusió.
Uaaalaaaa! Anirem al Tibidabo! Sabeu què és el Tibidabo? Per si de cas, us ho expliquem.
El Tibidabo és una muntanya de la serra de Collserola, que està molt a prop de Barcelona. El cim més alt és de 516,6 m. A dalt del cim hi ha un parc d’atraccions i una església, el Temple Expiatori del Sagrat Cor.
Segons la viquipèdia, l’origen del topònim Tibidabo és incert, però sembla que és de la mateixa època que altres topònims religiosos de Barcelona, com ara Vall d’Hebron i Mont Carmel. «Tibi dabo», en llatí, vol dir «et donaré».
Però a nosaltres el que realment ens interessa és el Parc d’atraccions.
El parc va ser inaugurat l’any 1899 dos anys més tard, el 1901, va entrar en funcionament el Tramvia Blau i el Funicular. Entre les atraccions històriques es conserva l’avió que data del 1928, i que és una rèplica del model que va fer el primer viatge entre Barcelona i Madrid.
Podreu passar molta por a l’Hotel Kruëger, baixar ràpid per la Muntanya Russa o esquitxar-vos una mica als troncs.
Aquest divendres es va celebrar el 38è Esmorzar Literari, conduït per l’ànima d’aquesta fantàstica activitat, la Carme. Hi va haver molta participació, tan per part dels oients com per part dels lectors que van presentar llibres. Veieu algunes imatges.
Ep! nois i noies del Carles Vallbona. La Carme ja ens ha preparat un nou esmorzar literari. Esteu preparats? Ja teniu la invitació? Doncs, vinga, animeu-vos i veniu aquest divendres a les 11 a la biblioteca.
Els propers dies 13, 14, 15 i 16 de maig Granollers celebra les Festes de l’Ascensió.
Hi ha un programa d’actes molt variat. Destaquen especialment: La Passada -dedicada a banderes i espases- i les actuacions castelleres.
Diada castellera- Festes Ascensió 2009
UNA MICA D’HISTÒRIA
La Fira de l’Ascensió de Granollers és un esdeveniment multisectorial anual que mostra les principals novetats de la indústria, els serveis, l’automoció, l’agricultura i la ramaderia. Aquesta celebració comercial ha estat al llarg de la història complementada amb diversos actes culturals, com La Passada o la Trobada de Bèsties de Foc.
La Fira de l’Ascensió té els seus orígens en les trobades de mercaders de tot el Vallès que se celebrarven ja a principis del segle XI a Granollers. Segons en Joan Amades, la Fira de l’Ascensió va contenir alguna vegada la Fira de les Noies, una jornada festiva que el jovent vallesà celebrava amb l’objectiu de trobar parella. En aquesta festa hi acudien tant les noies com els nois, i permetia celebrar curiosos requeriments de prometatge que, si tot anava bé, acabaven en casament.
El model actual de Fira de l’Ascensió comença en plena postguerra. Des d’aleshores ha anat canviant d’emplaçament fins a establir-se en l’actual Parc Firal, que ocupa més de 95.000 m2. L’any 1944 la Fira continua essent essencialment pagesa, però adquireix caràcter provincial, i el 1954 l’Ajuntament es fa càrrec de la seva organització mitjançant el Patronat de la Fira i Festes. Durant aquest temps s’allarga la durada de la Fira a quatre dies i es comencen a crear espais per a les activitats i productes industrials, que amb els anys van desplaçar la maquinària i els productes agrícoles i ramaders. Als anys 60 s’hi incorpora el sector de l’automoció. En els anys 70, Granollers es queda pràcticament sense Fira, al passar a ser dia no festiu en el calendari laboral, tendència que s’inverteix de nou a partir del 1979 quan el consistori torna a declarar festiu el dia de l’Ascensió i es comença a fer la Fira de nou. A partir del 1985 un acord entre la Unió Empresarial Intersectorial, la Unió de Botiguers, el Grup de Ramaders i l’Ajuntament, permet crear la Comissió de la Fira, que dóna una forta i definitiva embranzida a la Fira.
Tradicionalment la Fira comença amb el pregó que cada any realitza una personalitat rellevant. D’entre els actes culturals destacats hi ha la Trobada de Bèsties de Foc, la trobada castellera de l’Ascensió i el Concurs de Rock.
La Passada
Un dels actes culturals més característics de la Fira i Festes de l’Ascensió és la “Desfilada” o la “Passada” com s’anomena actualment. Es tracta d’una desfilada participada, en els seus inicis, per aquells elements que eren la base de la fira.
A partir de l’any 2000 la Passada de l’Ascensió es fa temàtica: cada any es porten grups de cultura popular i tradicional d’arreu dels Països Catalans relacionats amb el tema escollit. D’aquesta manera es vol mostrar la riquesa i diversitat d’elements i de grups vinculats a les manifestacions artístiques i festives de la cultura d’arrel.
