LA TRADICIÓ DELS DOTZE GRANS DE RAÏM

La nit del dia 31 de desembre, és tradició a tota Espanya menjar-se dotze grans de raïm a les dotze de la nit, un gra amb cada repicar de campana. D’on ve aquesta tradició? A la viquipèdia hi trobem una mica d’història.



HISTÒRIA DELS DOTZE GRANS DE RAÏM

La primera referència escrita dels dotze grans de raïm apareix el Cap d’Any de 1895. Llavors, e l President del Consell de Ministres va acomiadar l’any 1895 amb raïm i cava.

A finals del segle XIX la gent benestant tenia la tradició de menjar el raïm i veure cava durant la nit de Cap d’any.

També es parla que l’origen de menjar raïm es troba l’any 1909 quan els agricultors es van trobar amb molt excedent de raïm, i havien de donar-li una sortida abans que es fes malbé. Llavors van aconseguir popularitzar el costum.

ALTRES TRADICIONS

Aquí hi ha d’altres exemples de la forma de celebració del Cap d’Any a d’altres països:

1. ALEMANYA. Deixen restes de menjar en el plat per assegurar que les seves arques estaran plenes el proper any.
2. DINAMARCA. Trenquen vaixelles a les cases dels seus amics i els irlandesos calen foc a un barril.
3. FRANÇA. En aquest país romàntic és habitual a mitjanit fer-se un petó sota una branca de vesc i aconseguir així prosperitat el proper any.
4. ITÀLIA. D’aquest país ve la tradició de portar calces i calçotets vermells. D’altra banda, tenen la tradició de menjar llenties i llençar mobles vells per la finestra.
5. ARGENTINA. La seva tradició és similar a les fogueres que es fan per Sant Joan: construir un ninot, diaris, fusta… i cremar-ho tot a la mitjanit. Simbolitza que es cremen totes les coses dolentes.
6. En d’altres zones com el Regne Unit o els Estats Units no existeix un menjar o acte semblant. El més habitual és sortir a ballar i celebrar l’Any Nou cantant cançons típiques d’aquestes dates.

Mireu aquest vídeo per saber més coses sobre el raïm:
http://www.tv3.cat/3alacarta/videos/9383…

L’HOME DELS NASSOS

Avui és dia 31 de desembre i, si recordeu, us vaig explicar que avui es passeja pel carrer l’Home dels Nassos: un home que té tants nassos com dies li queda a l’any.

L’home dels nassos és un personatge mitològic català que té tants nassos com dies li queden a l’any. Només se’l pot veure el trenta-u de desembre o cap d’any.

Segons Joan Amades (escriptor que ha recollit moltes tradicions catalanes), l’home dels nassos sembla ser una degeneració d’un personatge mític que simbolitzava l’any. Tradicionalment, se sol explicar als nens i nenes que en aquest dia surt l’home dels nassos, una persona que té tants nassos com dies té l’any. Llavors ells s’imaginen un personatge estrafolari amb 365 nassos a la cara, sense pensar que el 31 de desembre a l’any li queda només un dia per acabar. Per arrodonir la broma, se solia dir als nens que se l’acabava de veure passar per algun carrer proper, per tal que correguessin a veure si el podien trobar.

Actualment, en algunes ciutats o pobles s’organitza una cercavila amb un capgròs representant l’home dels nassos.

A Barcelona era tradició de trobar l’Home dels nassos a les 12 en punt a la plaça del Palau, davant la Llotja de Barcelona, dalt d’un cadafalc perquè tothom el veiés mocar-se amb unes quantes dotzenes de llençols els 365 nassos que s’espera que tingui per tot el cos, ja que no li caben a la cara.

(Font: Viquipèdia)

ARTUR MAS – PRESIDENT DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA

Recordeu  que a finals de novembre van haver eleccions al Parlament de Catalunya, i us vaig dir que havia guanyat el líder del partit de CIU (Convergència i unió), Artur Mas, doncs ara ja és oficialment el 129è President de la Generalitat de Catalunya.

L’anterior President, José Montilla, ha fet el traspàs de poders i a partir d’ara, i durant com a mínim quatre anys, Artur Mas serà el nou President.

Si cliqueu damunt la imatge podreu llegir més sobre la notícia.

28 DE DESEMBRE: DIA DELS INNOCENTS

Avui, si sentiu alguna notícia molt estranya, pot ser que no sigui veritat.

També, haureu de vigilar la vostra esquena… si us saluden donant-vos cops a l’esquena, comproveu després que no us hagin enganxat un ninot de paper: la llufa.

ORIGEN DEL DIA DELS SANTS INNOCENTS

El dia dels sants innocents o dels innocents té un origen religiós. És la commemoració de l’anomenada matança dels innocents (un episodi de l’Evangeli segons Mateu), segons el qual Herodes el Gran, que era rei de Judea, va ordenar matar  tots els nens menors de dos anys per així aconseguir  matar també el nen Jesús, que havia nascut el dia 25.  Herodes s’havia assabentat del naixement de Jesús a Betlem pels Reis d’Orient quan van anar a adorar-lo.

Segons el relat evangèlic, Jesús va poder-ne escapar quan un àngel  va avisar en somnis Josep i li va dir que fugissin a Egipte. Només després de la mort d’Herodes, Josep i la seva família van tornar i es van establir a Natzaret (Galilea).

COM SE CELEBRA

El dia dels sants innocents se celebra fent bromes a familiars i amics. Se celebra per tota Espanya  i a diferents països hispanoamericans. És una celebració semblant a  l’anglosaxó Dia dels Folls o el francès Peix d’abril que se celebren l’1 d’abril.

La relació entre les bromes i burles i la llegenda dels infants degollats (amb el coll tallat) ve a partir de les enganyifes i mentides que els pares dels infants es van haver d’empescar per tal de protegir els seus petits de l’assassinat i allunyar-los dels perseguidors enviats per Herodes.

Es fan tot tipus de bromes. Avui dia ja es fan per mòbil o correu electrònic.  La broma tradicional consistia a “penjar la llufa”, -ninot retallat de paper o drap- a l’esquena de la gent que circula pel carrer. Això fa riure molt, sobretot els nens. Antigament les “llufes” eren fulles de col o enciam que els més joves recollien al mercat i que intentaven enganxar a les faldilles de les dones.

També és tradicional que els mitjans de comunicació publiquin una notícia falsa que la gent ha de descobrir. L’endemà l’emissor revela la “innocentada”.

(Font: Viquipèdia)