El diumenge 10 de febrer les comparses desfilaran pels carrers i places de Granollers, lluint totes les disfresses. Hi haurà una vintena de comparses. La rua començarà a les sis de la tarda al carrer de Roger de Flor, a l’alçada de l’Escola del Treball i seguirà pel c. Lluís Companys, Camp de les Moreres, Magallanes, Francesc Macià, Alfons IV, plaça de la Corona, Anselm Clavé, Sant Roc i Porxada.
Hi haurà premis per a les millors comparses. El lliurament de premis es farà a la plaça de la Porxada a les vuit del vespre, amb l’animació del grup Milnotes.
El dia 13 de febrer, dimecres de cendra, es posa el punt final a la festa. Es farà el comiat de Sa Majestat el Carnestoltes sota la Porxada. A dos quarts de sis de la tarda començarà l’últim àpat de carnaval, Ens mengem la sardina, que organitza l’AV Granollers Centre i que aquest any es farà a la Porxada, la cercavila de ploraneres i la crema del Rei dels Pocasoltes.
Com que a alguns us costen aquestes paraules que tenen -br-, -gr-, -tr- i altres, farem un treball amb paraules que tinguin aquestes lletres.
Feu molta atenció.
El mango és una fruita de 15 a 30 cm de llargada i d’alçada fa de 6 a 15 cm. El seu color és vermell, groc i verd.
El fruit del mango té la polpa carnosa i dolça, i pot ser fibrosa o no. Al principi és de color verd, i quan és madur es torna de color groc o taronja.
Segons el seu país de procedència es cuina d’una manera o d’una altra. A l’Índia es fa suc de mango i gelat.
El mango té proteïnes, carbohidrats, fibra i sucre.
El caqui és una fruita de color ataronjat o d’un vermell pujat i brillant, i la seva textura és semblant a un tomàquet. Té una pell fina i llisa que protegeix una polpa sucosa, gelatinosa i de gust dolç que pot tenir fins a 8 llavors.
El caqui prové de les zones septentrionals de la Xina, Japó i Corea. És una fruita típica dels mesos de setembre a desembre.
El caqui té un alt contingut en fibra i vitamina A. També és una fruita rica en sucre. El seu consum ajuda a rebaixar la inflamació intestinal. És una fruita molt recomanable per casos d’anèmia i desnutrició. També és bona pels casos de diarrea i colitis.
El caqui s’ha de menjar ben madur; si no, té un sabor aspre i una mica picant. Quan es menja com fruita fresca i està ben madur la polpa és dolça i tova, i va molt bé menjar-se’l amb cullereta.
També s’utilitza per fer dolços i per preparar begudes refrescants.
Segur que aquesta pregunta l’heu escoltat alguna vegada, i és possible que tingueu alguna resposta -verdadera o no, ja que hi ha moltes llegendes-.
Però què es diu a cada país?
La Yana i el Chengcai de la Xina comenten que al seu país es diu que al final de l’Arc de Sant Martí hi ha caramels, mel i diners.
El Modou explica que a Gàmbia diuen que hi ha diamants.
Molts països de parla llatina diuen que hi ha una olla plena de monedes d’or
Mireu aquesta imatge del final de l’Arc de Sant Martí en una autopista britànica.
Bonic, no?
La maduixa és una fruita una miqueta petita de pell granulada, de color vermell brillant.
Diverses espècies de maduixa van ser cultivades des de fa molt temps per tot Europa, Àsia i Amèrica.
Es poden trobar maduixes de desembre a juny.
La maduixa és molt rica en vitamines A, C, B1, B2 i sals minerals (calci, fòsfor, ferro, potassi, magnesi, sodi, coure).
Les maduixes són nutritives, refrescants,diürètiques, depuratives i laxants. També són tòniques.
Es pot menjar de diferents maneres: amanides amb taronja; en trossos acompanyant gelats, nata, pastissos; barrejades amb llet en forma de batuts; en macedònia amb altres fruites. També es menja en forma de xarops, melmelades i confitures barrejades amb gran quantitat de sucre.
El kiwi és una fruita de forma el·líptica i tamany mitjà. És de color marró i polpa verda.
El kiwi prové de la Xina i és una fruita típica de finals de la tardor i l’hivern.
Té diverses propietats i conté vitamina C i E.
Es pot menjar pelat i en sec.
A mi m’agrada el kiwi i a la meva família també li agrada molt.
El kiwi ofereix un important contingut de vitamina C, sis vegades superior a la de la llimona. També és ric en proteïnes, ferro, calci i fòsfor. Aquest fruit millora el sistema circulatori i nerviós. Així mateix, contribueix a la formació d’ossos i dents, per aquest motiu, és recomanable el seu consum als infants i a les persones amb reuma.
La llimona és una fruita de color groc pàl·lid. És de forma ovoide amb un mugró a la punta, d’uns 10 cm de llargada, amb una polpa sucosa dividida en grills (de 8 a 14), de gust àcid.
La llimona té un alt contingut en vitamina C i àcid cítric.
Diuen que els primers llimoners van créixer a les valls del sud de l’Himàlaia, a l’Índia, la zona septentrional de Burma i Xina. Les llimones van entrar a Europa (a prop del sud d’Itàlia) pels volts del segle I a.C., durant l’època de l’antiga Roma. En els Països Catalans es cultiva sobretot al País Valencià, Xàtiva, València, Alacant, Castelló de la Plana i també a Sóller, a Mallorca. A Catalunya és un dels cítrics que menys es conrea.
Es fan tres collites a l’any de la llimona, durant la primavera, l’estiu i la tardor.
La llimona té vitamina C i s’utilitza per prevenir l’acció de virus i bacteris i per augmentar les defenses de l’organisme. És a dir, activa els glòbuls blancs degut al seu alt contingut en vitamina C.
Hi ha moltes varietats, com: Bush, Eureka, Lisbon, Meyer, Ponderosa, Variegated Pink, Verna, Villafranca, Yen Ben i Yuzu.
Les llimones no se solen menjar en fresc perquè són molt àcides, encara que hi ha persones que la mengen com una fruita qualsevol. El seu suc el s’utilitza com a condiment en milers de plats i en l’elaboració de begudes, refrescos i batuts. També la seva pell té múltiples aplicacions en la cuina, sobretot en la pastisseria i rebosteria. La llimona es pot consumir a totes hores, excepte aquelles persones malaltes de l’aparell digestiu. La llimonada, preparada a base d’una llimona, 125 grams de sucre (o una cullerada de mel) i aigua és una excel·lent beguda refrescant, al mateix temps que aporta una gran quantitat de vitamines.