Ja arriba Nadal.
Farem cagar el Tió, cantarem nadales, penjarem “llufes”, celebrarem l’any nou i veurem la cavalcada dels reis.
Bon Nadal a tothom!
![]() |
![]() |
![]() |
![]() |
La meva escola de Gàmbia és més petita que la de Granollers.
Està al centre de la ciutat de Banjul que és la capital de Gàmbia.
A la classe hi havia molts nens i nenes. Totes les classes eren en anglès, però al pati nosaltres parlàvem bàmbara. Al pati jugàvem a moltes coses: a futbol, a tocar i parar, a saltar, etc.
Portàvem uniforme que era un vestit de color blau.
Els nens i les nenes es portaven bé perquè si no els professors s’enfadaven i ens pegaven a les mans.
Quan entrava el professor ens aixecàvem i li déiem: good morning, teacher.
També féiem plàstica i dibuixàvem animals, banderes i altres coses.
Kaddyjatou

La meva escola de la Xina es diu Lingjiangzhongxue. Es troba a la ciutat de Wenzhou 😈
És una escola nova i molt gran.
El pati té pista i camp de básquet i taula de pingpong. El pati també té la bandera de la Xina, el pal és molt alt.
Els nois i les noies juguen a bàsquet i a pingpong, però no juguen a futbol perquè la selecció de la Xina és molt dolenta. La classe té més de 50 alumnes. Cada curs tenia tres grups. Pel matí, les classes comencen a les vuit, i per la tarda, comencen a les dues. Les classes duren quaranta-cinc minuts i entre classe i classe hi ha quinze minuts de descans. Tenim matemàtiques cada dia. Alguns professors són amables i bons, i altres s’enfaden i castiguen molt. Quan el professor entra a la classe els alumnes s’aixequen i el saluden.
Leibi

La meva escola de la Xina es troba en el centre del poble.
La classe començava molt d’hora. Abans de començar la primera classe féiem uns massatges de concentració, i portàvem dues acreditacions que posaven el nom de l’escola. Les professores eren molt dures.
A cada classe ens havíem de concentrar perquè el professor ens preguntava cada pocs minuts. Les classes eren molt grans. Hi havia més de cinquanta alumnes a cada classe. Cada curs es partia en tres o quatres classes.
Quan acabava l’hora de classe féiem uns minuts de descans per preparar la classe següent.
I per les vacances d’estiu hi havia dos o tres llibres de materials importants per fer repàs o per fer deures.
Però a l’escola d’aqui és més fàcil treballar i les professores són molt simpàtiques. M’agrada l’escola d’aquí. 😀
Jiaxin

L’escola es deia “Escuela Argentina numero 2” (però era a Uruguai). Era molt gran i tenia dos patis, una cantina i 4 lavabos. El pati més gran era tancat i el més petit, obert (a l’aire lliure). Hi havia mes o menys 213 nois i noies.
Tota la vida he anat a aquesta escola des de 4 anys fins als 11-12 anys. Les classes eren grans i els professors eren bons, i ens deixaven escoltar música, portar ràdio (pels partits importants), jejeje…
També ens escapàvem al lavabo i féiem guerra de paper. Treballàvem molt, llavors la professora no ens deia res.
Era divertit i només anàvem 4 hores des de les 2 fins a la 5 de la tarda.
A l’escola portàvem uniforme, com el de la fotografia.
Leo

Era molt gran i tenia dos lavabos. Tenia un menjador que en l’hora del pati donaven de menjar, perquè jo només estudiava per la tarda, de les 13:00 fins a les 17:30.
Es podia escollir quan vols estudiar: o pel matí o per la tarda. Un any he d’estudiar pel matí i un altre any per la tarda. Però tots els de primària han d’estudiar pel matí.
No estudiàvem tot el dia. Hi havia un gimnàs i un pati gran. M’agradava molt i també era una mica pobre. Però es podia estudiar molt bé .
El Vallbona també és molt gran, té un pati molt gran també. Hi ha un menjador però en l’hora del pati no es menja. Si vols has de comprar-ho. I a Espanya s’estudia tot el dia i això no m’agrada gens, però què puc fer, haig d’estudiar!!!!
