La familia del Marroc està molt unida i normalment viuen tots junts (pares, avis i fills).
És un honor tenir els avis a casa vivint tots junts. Als avis se’ls respecta molt.
A casa manen normalment el pare i els avis. La dona es queda a casa per fer el menjar i cuidar dels seus fills.
La relació entre els germans és molt respectuosa, els petits fan cas als grans.
La família polonesa té molt de respecte pels avis. Els nets els parlen de vostè.
Normalment els avis no viuen a casa seva, però es veuen molt sovint.
Els diumenges anem a veure els avis i dinem junts.
A les cases pot manar el pare, la mare o tots dos, depén de cada família.
Hi ha famílies on els germans petits respecten molt als grans, però no a totes les cases.
El dia 24 de desembre i per Pasqua la família es reuneix per menjar.
Des de l’aula d’acollida de l’IES Carles Vallbona us volem proposar un model-exemple d’unitat didàctica: Els aliments – Les botigues, amb un format i uns continguts específics.
Les tutores de l’aula d’acollida ens hem proposat refer la programació per fer-la útil i eficaç.
Aquí deixem aquest model per si us pot servir de referència, i per si voleu fer comentaris al respecte. Seran benvinguts.
Gràcies per endavant.
El dimecres dia 11 de març vam tenir l’oportunitat i la gran sort de visitar el Xiprer. Sí, realment va ser una gran sort per a tots els nois i noies que van participar al “Taller” fotogràfic del projecte Paraules per a vuit espais, i per als dos professors acompanyants.
El que ahir vam aprendre tots plegats va ser una gran lliçó d’humanitat i generositat.
Abans de veure algunes imatges, us expliquem què és el Xiprer.
El centre d’acollida El Xiprer de Granollers dóna i distribueix aliments, gestiona pisos per ajudar als pobres i comparteix amb ells l’eucaristia. Cada dia hi passen més de 100 persones per esmorzar, dinar i fer tallers (català, Reihki, etc.) i l’entitat també gestiona pisos d’acollida per a persones amb problemàtiques diverses, en col·laboració amb Càritas.
Més de 100 voluntaris hi col·laboren amb regularitat. El seu “Magatzem d’aliments” distribueix productes a les famílies derivades de les parròquies de la ciutat i la seva rodalia. Un grup de cristians posà en marxa aquest local amb vocació de “compartir l’àpat” amb els necessitats. Tots els dissabtes comparteixen l’eucaristia en una celebració oberta.
Mercè Riera amb el seu marit fundaren El Xiprer, juntament amb altres cristians. Una casa familiar massa gran va suscitar la idea de poder obrir les portes per “compartir l’àpat”, explica la pròpia Mercè Riera.
Deu anys després aquesta petita comunitat cristiana dona esmorzar i dinar a més de 60 persones de dilluns a divendres, i distribueix dinar preparat el cap de setmana. El Xiprer organitza també xerrades de formació o activitats de caire lúdic.
En col·laboració amb Caritas, el Xiprer atén un conjunt de pisos per a persones en situacions diverses, que són ateses, en bona part, gràcies als voluntaris del Xiprer. Persones amb problemes d’alcoholisme, mares estrangeres que viuen soles, immigrants en situació irregular…
Aquesta organització també gestiona el Magatzem d’aliments, que és un servei conjunt amb les parròquies de la demarcació, distribuint aliments a les famílies més necessitades.
Més de 100 voluntaris col·laboren en aquesta organització de Granollers. Cada dissabte celebren plegats l’Eucaristia com una gran comunitat de fe per a continuar “fent ombra” als qui ho necessiten.
El passat dia 6 de març vam participar en la Jornada d’Intercanvi d’Experiències per a Tutors/es d’aula d’acollida del Baix Empordà, convidats per l’equip LIC de la comarca.
Moltes gràcies a tots i totes. Va ser un plaer compartir les experiències que fem a l’IES Carles Vallbona.
Podeu veure més informació si cliqueu aquí.
Ara jo visc en un pis a Granollers. Té un rebedor, una cuina, un menjador, quatre dormitoris, un bany i un balcó. La cuina és gran i té molts armaris. Al menjador hi ha una taula i quatre cadires. També hi ha un sofà, una tauleta i una catifa. També hi tinc una televisió. Al meu dormitori hi ha un llit i una tauleta de nit. El bany no té banyera, té una dutxa. Per anar a les habitaciones hi ha passadís curt. El que més m’agrada és la terrassa.
La meva casa del Marroc és molt diferent. És molt gran i té tres sales enormes. És al davant del mar i per això té unes vistes molt boniques. Té una cuina molt gran i bonica.
Jo visc en un pis a Granollers. Té un rebedor, una cuina, quatre dormitoris, un menjador, dos banys i una terrassa.
El rebedor és gran.
La cuina no és molt gran, pero té molts armaris.
Al menjador hi ha una taula gran i quatre cadires.
També hi ha dos sofàs i una tauleta, també hi tinc una televisió.
Al meu dormitori hi ha un llit gran, dues tauletes de nit, un armari molt gran i una taula per l’ordinador. També hi tinc una televisió.
Un bany té banyera, l’altre té dutxa…
La meva casa a Ucraïna és semblant. Té tres habitacions, una cuina gran, un lavabo i un bany. També hi ha dos balcons.
La cuina té molts armaris, un sofà i una taula gran per menjar. Els altres dormitors tenen llits, armaris i també tenen tauletes de nit.
