Finalment vaig decidir presentar-me a les oposicions amb les conseqüències que això em podria portar, per sort l’escola va reaccionar molt bé, i vaig aprovar.

Ara estic en una escola al costat de casa molt diferent de la que estava, sobretot pel que fa a les famílies amb un nivell socio-econòmic molt més baix, amb immigració…i tinc la sensació que tots aquests anys no he viscut la realitat de l’educació actual.

La veritat és que m’ha costat una mica integrar-me a l’escola, no pas pels companys que són molt amables i t’intenten ajudar en el que poden, sinó per la situació en el seu conjunt, nova escola, noves maneres de fer, nous nens, noves famílies…

Només portem dos mesos de curs i per a mi hi ha tantes coses noves de les que no havia sentit a parlar mai que necessito el meu temps per anar assimilant tota aquesta informació, això sí!! amb moltes ganes d’aprendre i de fer el millor possible la meva feina!!!

A més, em vaig trobar amb una escola que en tres anys, i degut al ràpid creixement urbanístic del poble, ha triplicat en nombre d’alumnes i professors. Per tant, darrerament els canvis han estat significatius per tothom. Fins i tot l’escola és novíssima, inaugurada el 3r trimestre de l’any passat. Així doncs, no només els nouvinguts sinó tots els qui formem part de l’escola ens hem trobat amb moltes novetats per assimilar.

Recordo molt bé la sensació de sentir-me ràpidament integrada i molt ben acollida des del primer moment. De fet, el dia que van arribar els mestres interins jo ja em sentia veterana en el centre! I el mateix un cop van arribar els alumnes, de seguida vaig sentir que tenia el meu lloc a l’escola, que era una més de la vida del centre.

Per tant, voldria remarcar que ha estat una entrada molt positiva de la que ben segur guardaré sempre molt bon record.

11. La meva arribada a l’ escola va ser molt cordial, de fet ja coneixia la línia pedagògica del centre, l ‘havia escollit com a primera opció i també és l’escola dels meus fills. Per tant d’ entrada em vaig sentir molt ben rebuda tant per part de la direcció i com dels companys.El primer dia va començar amb presentacions, benvingudes, enhorabones i demés. Després claustres, reunions, explicacions i més explicacions, perquè res ens fallés per tal de començar el nou curs.L’escola és de dues línies, a mi em van posar una mestra amb molta experiència, que em fa de paral·lela al mateix curs, que coordinem juntes i que em dóna suport i m’informa de les coses que van sorgint al dia a dia. Això facilita la feina i fa que entre tots els professionals seguim la línia marcada i la coordinació de tot el centre.Avui puc dir que la meva impressió de mare, la he reafirmat de mestra. Estic molt contenta de treballar al costat d’ aquest gran equip del CEIP xxxxxxxxxxxx.

12. Hola sóc la xxxxxxxx mestra d’educació primària de l’escola xxxxxxxxxxxxxxx, porto 13 anys de docència a l’escola concertada i aquesta és la primera experiència que tinc com a docent a l’ensenyament públic, al mai haver tingut contactes amb aquests tan sols havia sentit falsos mites i comentaris adversos.Des de l’inici de curs he conegut moltes PERSONES, amb moltes ganes i il·lusió pel treball, que comencen un curs amb molts projectes i expectatives, gent compromesa i que creu amb la seva tasca educativa. Un claustre molt cohesionat i col·laborador amb tot i per tot.Des del principi m’he trobat acollida , respectada i valorada tant com a persona com a professional, decidint ( dintre d’uns paràmetres, es clar!!) com treballar, amb molta llibertat de càtedra, cal dir que estic molt orgullosa de l’escola i el departament on estic

13.Vaig arribar a Cervera la nit prèvia al meu primer dia de treball al CEIP xxxxxxxx. Aprofitant la proximitat al centre de l’habitatge que tot just havia llogat una setmana abans, vaig decidir anar-hi i fer un cop d’ull. Quina decepció!Quatre barracots al ras, envoltats per un reixat metàl·lic, i prou. Res més. Cap arbre, cap sorral, cap porteria, cap signe que em recordés les imatges entranyables de la meva infància. Un pensament va copsar la meva ment: què trist estudiar en aquest lloc!Avui, després d’un bon grapat de setmanes al centre, la meva percepció ha canviat tantíssim, fins al punt d’estar convençut de la sort que tenim tots plegats, tant l’alumnat com les professores i jo mateix, de formar part d’aquest innovador projecte educatiu que es desenvolupa dia rere dia, seguint una línia ascendent i progressiva.Al CEIP xxxxxxxxx no utilitzem llibres de text. I això m’agrada, perquè si l’educació ha de ser alguna cosa, és sobretot significativa. I aquí ho és. Sí, el professorat hem de treballar hores extres per tal de preparar cada lliçó el millor possible. Sí, de vegades certa inseguretat et fa dubtar de si els continguts s’estan assolint. Però a mesura que es desenvolupa la matèria alguna cosa de ben màgica succeeix: l’alumnat participa. I això que sembla tan obvi, tan fàcil d’aconseguir (i que en el fons no ho és gens), fa que aquest mètode tingui sentit.Integrar-me en aquesta escola ha estat fàcil. Les professores m’han acollit amb una energia i un amor per l’ofici de ser mestre que jo mai abans havia viscut de tan a prop. Si necessito qualsevol cosa, si tinc qualsevol dubte, sempre hi ha una mestra disposada a ajudar-me.Ara tenim arbres al pati, un sorral, i ben aviat tindrem també porteries. Però cap cosa material m’hagués ajudat tant a integrar-me, i fer-me sentir feliç de ser mestre, com ho han fet les professores del centre.

14. La il·lusió que tenia m’impregnava els ulls. Poder per fi començar un any sencer de mestra en una escola era com un somni fet realitat. Tants anys d’esforç, tantes tardes viscudes a la biblioteca, per fi era el moment de poder posar a la pràctica tots els continguts adquirits. De camí cap a l’escola imaginava que em trobaria, quins grups faria, quants mestres hi hauria… i un cop vaig ser davant i vaig obrir la porta em vaig adonar de que era la primera vegada que trepitjava una escola amb el paper de mestra i no d’alumna.Recordo que tan sols entrar tots els mestres ens anàvem reunint a la sala de professors, allí vam començar a conèixer-nos a l’hora que anàvem comentant com havíem arribat fins allí.Les noves érem moltes, així que tant nosaltres com els mestres de sempre sabíem que aquest seria un any intens, ple d’alegries i noves amistats.Mai s’obliden els primers dies de les coses que per tu són importants, per tant, jo se que el meu primer dia com a mestra sempre serà un dia per a recordar.

15. Després de 12 anys de treballar a la mateixa escola concertada situada al barri de Pedralbes de Barcelona he anat a parar a un CEIP de la meva ciutat natal, Cervera, situat a 200 metres de casa meva, on la realitat socioeconòmica i també cultural és totalment diferent. Mica en mica em vaig adaptant als canvis, i després de dos mesos de treballar-hi encara em sorprenc cada dia d’alguna cosa o altra. Per a mi està representant un esforç important adaptar-me a la gran diversitat d’alumnes del grup de sisè del qual sóc tutor.El que pitjor porto és el neguit de no poder arribar a tots els alumnes. L’aula d’acollida, l’educació especial, el suport a l’aula…em trobo amb molts recursos humans i amb tot un seguit d’ajudes que estan molt bé, però totes juntes només arriben a cinc o sis alumnes i només atenen 4 o 5 hores de les 30 hores setmanals que fan els alumnes.I és que m’ha sobtat molt la quantitat d’alumnes que no poden seguir – per diferents motius – el desenvolupament curricular previst per 6è.D’altra banda, m’he trobat amb un col·lectiu de mestres que ja coneixia – pel fet de viure a una ciutat petita – amb qui ens entenem força bé i que m’estan ajudant molt a trobar maneres d’atendre tothom.

Durant aquella setmana vaig estar preparant-ho tot: ordenant i decorant l’aula, classificant materials, estudiant els informes de cada alumne i copsant informacions que me n’oferien altres mestres, i preparant, és clar, programacions.

I arribà el dia 12. Les nou, som-hi! Vaig fer pujar el meu grup a l’aula; els vaig permetre triar el lloc on volien seure i vam fer les presentacions. Primer, vaig presentar-me jo; després, cada nen i nena va sortir al davant i també es va presentar, autodescrivint-se breument. Uns quants reconeixien que no els agradava estudiar, altres que no els agradaven les matemàtiques…, però el que més va sobtar-me va ser la falta general de fluïdesa per expressar-se verbalment i la manca d’hàbits com el torn de paraula o el respecte mutu. Tindrem molta feina -els vaig dir-.

La meva sensació és que els alumnes em van veure com una persona seriosa, poc donada a riure. El cert és que jo els vaig advertir ben aviat de la transcendència d’estar fent sisè, fent-los veure que, el curs següent començaran una etapa completament diferent i que, per accedir-hi, han de superar aquest curs, i ho han de fer treballant i estudiant cada dia. I aquesta mateixa informació la vaig transmetre dies després a les mares dels alumnes en la reunió que vam celebrar.

La meva integració en el grup de mestres penso que també ha estat positiva. Molts m’han donat consells o m’han ajudat si ha calgut, així com jo també he fet.

Els alumnes, els mestres, l’escola… fan que jo estigui començant a complir el meu somni: ser mestre.

17. La meva experiència a la nova escola ha estat molt satisfactòria en tots els sentits.Els companys faciliten molt aquesta integració. Potser el fet de que una bona part som nous al cicle (inicial) fa que ens unim més i existeixi un grau de companyerisme gran. Treballem força, sí, però en equip, que a fi de comptes i treballant amb infants es imprescindible. Hi ha química entre le persones i això es transmet en l’alumnat.L’escola, en l’actualitat, no presenta un gran índex d’immigració i això fa que no hi hagin excessius problemes. Les famílies, en principi, agraeixen la nostra dedicació.Val a dir, que anteriorment he estat en dues escoles privades concertades, ja porto una experiència de 18 anys en la docència. Guardo bon record d’ambdues escoles, tot i així, l’entrada a l’escola pública ha representat un nou repte laboral del qual estic molt satisfeta i molt motivada. Els tòpics que arrossega l’escola pública s’han esvaït. Suposo que molt docent de la pública pensa igual de l’escola privada concertada en sentit contrari, potser es sorprendrien de la realitat.Sempre he cregut que la unió fa la força i perquè funcioni una escola cal anar units i plenament coordinats.

18. Hola sóc en xxxx i treballo a una escola de Sant Feliu de Llobregat. Aquest any he començat amb una classe de P3, amb un total de 22 nens. Però a mitjans d’octubre es va incorporar un nen provinent del Marroc. Aquest nen mai havia estat escolaritzat, era la primera vegada que anava a escola i estava amb 22 nens com ell.L’adaptació va començar molt dura, plorava tots els dies, pegava, mossegava i si podia s’escapava. Tots els seus companys ja estaven adaptats però ell interrompia el ritme de l’aula. Jo intentava utilitzar tots els recursos possibles perquè el nen no ho passes malament, ni els seus companys ni jo. Però em resultava molt difícil.El tema em tenia molt preocupat i buscar una solució era el tema principal en el meu cap. Fins que vaig començar a llegir llibres sobre la cultura àrab, marroquina concretament i vaig trobar la solució.Un matí quan va arribar a l’escola i va entrar a l’aula i estava plorant com tots els dies jo em vaig apropar i li vaig dir ” Marwan havivi” i el nen va deixar de plorar i va somriure. Li vaig dir t’estimo en àrab.I a hores d’ara el nen ve content al cole, no pega, no mossega, encara que li costa encara entendre algunes coses, però amb el llenguatge dels gestos i l’afecte el nen va molt millor i aconseguiré que el nen acabi el trimestre entenent-me, segur.També de tant en tant posem música àrab a l’aula i molts dels seus companys també li diuen “Marwan havivi”19 En el meu cas el meu primer dia a l’escola coincidia amb el començament del meu primer any com a mestra en el mateix centre, ja que vaig acabar la carrera el passat mes de febrer i des d’aleshores fins al Juny vaig voltar per nou escoles fent substitucions. Coneixia una mica el centre on havia d’anar. La meva escola és un centre d’una línia ubicat al centre de Sant Boi de Llobregat. Des del primer moment tot l’equip de mestres, tant l’equip directiu com la resta de mestres, ens van posar al dia a tots els docents que vam arribar nous. A més ens van posar en contacte amb els mestres que ocupaven les nostres places el curs anterior (que en el meu cas va ser doblement útil ja que l’escola forma part del pla experimental de llengües estrangeres i l’antiga especialista em va explicar el projecte de l’escola).Durant els primers dies tenia un munt de preguntes que fer de tota mena, i sempre vaig obtenir resposta i ajuda per part de tots els companys i companyes.
Haig de reconèixer que el primer dia de curs escolar no vaig poder evitar sentir una mica de nervis: sent l’única especialista d’anglès del centre passaria per totes les aules i hauria de conèixer tots els alumnes de l’escola, a part de seguir el projecte de CLIL (basat en l’ensenyament d’àrees no lingüístiques en llengua anglesa), en el qual tenia poca formació. Però la veritat és que aquests nervis no van durar més d’una estona, ja que un cop em vaig posar per feina tot va anar sortint rodat i des del primer moment ja em vaig sentir integrada al centre.20Jo mai abans havia treballat en una escola, era la meva primera vegada, i, es clar, estava nerviós, perquè no dir-ho?. Era una ZER formada de quatre escoles rurals. No sabia que hi faríem aquells dies abans de l’arribada dels nens, no sabia ben be l’horari que hi havia, no sabia amb que em trobaria… Estava, una mica, com quan vaig començar a l’escola als 4 anys, o com quan vaig anar a l’institut o vaig arribar a la universitat. Només arribar abans d’entrar ja ens vam trobar amb una altra mestra que també era el seu primer any allí, així que vam obrir junts la porta expectants del que ens hi podríem trobar al darrera i vam començar a buscar la sala de professors. Allí ens esperava el director del centre, qui ens va donar la benvinguda, i una altra mestra que fa molts anys que és a l’escola que ens va fer una petita i càlida visita a les instal·lacions del centre. Poc a poc van anar arribant els altres mestres, alguns de nous, alguns que ja es coneixien, i vam començar a presentar-nos abans de posar-nos a treballar. Des del primer moment hi va haver molt bon rotllo entre tots els companys, i això s’agraeix, i molt més quan es tracta de treballar en grup.

19 Durant un any vaig estar a l’escola privada i després, durant sis anys a l’escola concertada: He estat alguns anys preparant-me per les oposicions, nervis per saber si he aprovat o no, i al final, saber com seria la nova escola i els nous companys/es.El primer dia a la feina és especial, no coneixes la gent, les noves normes de l’escola, com és el funcionament de treball. To és nou i moltes informacions de cop. Ens presentem i, molts de nosaltres som nous a l’escola, i penso, ja no sóc la única que no conec res.Els mestres que ja hi treballen de fa anys, ens ho fan molt fàcil a tots i ens ajuden en tot el que poden.La meva tasca a l’escola és realitzar l’anglès des de 1r a 6è de primària, mai m’havia esperat poder realitzar la meva especialitat el primer any d’aprovar les oposicions, a més a més, haig d’ensenyar el castellà a 2n i 3r de primària. Treballo amb uns llibres amb els que mai havia treballat, així que ni els conec, així que tinc una gran feinada.El primer dia d’escola va ser bastant diferent al de la resta d’anys, ja que aquest any no m’havia d’ocupar de cap classe, al no ser tutora que he estat durant tota la meva feina d’anys enrera. Calia que ajudés a les mestres i als nous alumnes que jo tindria a organitzar-se.Comença una nova etapa a la meva vida, una etapa que no és gaire diferent de la resta. La gran feina és poder ensenyar a tota la canalla que tinc, uns coneixements de llengua anglesa que no tenen, una llengua diferent a la que ells fan servir durant tot el dia. Una llengua que comença a ser la llengua del futur, en la qual molt d’ells estan interessats, però que altres no, i cal, engrescar-los a conèixer aquesta via de comunicació i una costum diferent.

20 La meva escola és un CAEP d’una línia. Quan vaig entrar per primera vegada em vaig quedar gratament sorpresa, la sensació que vaig tenir i que avui encara mantinc és d’un ordre absolut, pulcritud i moltes ganes de treballar, quant al personal. Vaig veure una implicació total de tots els professionals que ara són companys meus, la qual cosa em va agradar molt. Em va agradar perquè jo tinc moltes ganes de treballar i donada la meva inexperiència vaig veure que tothom estava disposat i continua estant-ho a ajudar-me, oferir-me materials, i allò que faci falta. Estic molt contenta d’aquesta nova feina; pensava que seria més dur el tracte amb els alumnes. Em preparo les classes però, quan sóc a l’aula hi han matèries que realment se m’allarga molt perquè t’adones de la quantitat de coses que saben els alumnes i com pots globalitzar coneixements d’una matèria a una altra i et venen al cap multitud d’idees i coses a fer que intentes dur a terme però em veig mancada de temps. M’agrada però, apuntar-m’ho tot i sobre tot aquestes idees de com fer alguna cosa diferent perquè poc a poc es pot fer de manera natural. Concretament estic al Cicle Mitjà (4t.) i sóc molt conscient de la importància de les matèries instrumentals però també m’he adonat, cosa que no m’esperava, que les matèries de Coneixement del Medi Social i Cultural i Coneixement del Medi Natural són especialment motivadores per als alumnes que no van massa bé i les considero com a punt de partida per estudiar les llengües i sempre que es pugui les Matemàtiques.He tingut molta sort pel que fa als companys i sobre tot per la Mestra que és tutora meva, que m’anima i m’estimula en totes les meves idees i amb la qual tinc un diàleg continu sobre la nostra tasca educativa.

21 Segurament és massa aviat per fer una valoració de la meva integració en el centre però si que puc analitzar diferents aspectes i aquests dos mesos. La adaptació no està sent fàcil ja que el canvi és molt gran. No només és un canvi de centre (feia vuit anys que treballava en la mateixa escola) si no un canvi de mentalitat i de funcionament degut al pas de la concertada a la pública. Personalment els primers dies no notes el canvi, estàs satisfet, has aconseguit allò que volies, que perseguies i no notes les diferències, però de mica en mica et vas adonant que les coses són diferents i que el funcionament és un altre.
Els companys i l’equip directiu et faciliten l’adaptació, t’ajuden molt ( almenys en el meu cas) et van guiant, et van aconsellar. A mesura que passen els dies el nou centre es va fent teu i els altres (mestres, famílies, nens/es) també s’adapten a tu.
La funció de l’escola és aconseguir que el nen desenvolupi al màxim el seu potencial i que sigui un ciutadà lliure i responsable. Aquests dos grans objectius només es poden aconseguir des de l’escola pública i lluitant cada dia. Per això estic molt content de la meva incorporació en aquest nou entorn i cada dia tot mestre, inclòs jo, ha d’intentar ser millor professional i persona. Tots hem d’estar convençuts de la nostra tasca i portar-la el més lluny possible.
El canvi és molt gran i la satisfacció també.

 22 Tot inici a un nou espai, a una nova feina sempre comença amb un conjunt de sentiments contraposats de nervis, emoció, grans expectatives.. pel fet de conèixer a nous companys de treball, un nou espai de treball, nous objectius, noves dinàmiques de treball i sobretot nous alumnes. Hem de tenir en compte que el fet excepcional d’aquest curs ( gran nombre de places a les oposicions ) ha fet que hi hagi un nombre força elevat de mestres nous al centre la qual cosa fa que aquesta integració sigui més àmplia. Els docents ja veterans a l’escola, el director del centre i la resta de l’equip directiu han facilitat molt la integració tant meva com de la resta de companys ja que en ens han facilitat la seva experiència i ajut en tot moment, creant un clima de treball àgil, col·laboratiu i dinàmic que ha facilitat molt la feina.En el meu cas he d’admetre que aquesta integració ha sigut una mica més fàcil pel fet que, es dóna la casualitat, sóc ex-alumna del centre i coneixia les instal·lacions, el funcionament del centre de forma general i a molts dels docents que hi treballen. Això fa que hagi pogut dedicar els primers dies de feina a organitzar l’espai de treball, a treballar sobre els alumnes que rebré durant el curs i que la coordinació amb els companys hagi sigut més àgil.A partir d’aquí només queda anar treballant cada dia per tal que aquesta integració dins l’equip docent sigui el més bona possible i poder treballar de forma coordinada pel correcte procés d’ensenyament- aprenentatge.

23 Diari:3 de Setembre: !Finalment ha arribat el dia de conèixer la nova escola i els nous companys!. Estic molt contenta, tenia moltes ganes que arribes aquest moment, he lluitat molt fins creuar aquesta porta. La directora ens rep a l’entrada, som un munt de gent nova, petons i presentacions…Avui hi ha claustre, els mestres van arribant i es presenten; MºAntonia, MºJosep, Leonor, Carles, Carles, Mariona…. jo estic a quart, jo a sisè….!quin caos de noms i cursos!4 de Setembre: !Ja tinc curs i classe assignada!, faré primer i la meva aula serà al 1r pis porta B. La meva paral·lela serà la Vicenta. Visita a l’aula amb la coordinadora. La classe és plena de pols i desordenada. !Necessita una neteja a fons!5 de setembre: Comença la neteja i les reunions de nivell, de cicle….Estreno la llibreta d’anotacions.6 de setembre: Més reunions i més informació… Al cicle tenen les activitats ja programades pel nou curs. !Sorpresa! Anirem de colònies a primers d’octubre. !Però si sols farà 15 dies que coneixeré als nens i nenes. Horror….!7 de setembre: Ningú no m’ha ensenyat l’escola, demano a una mestra del cicle que sembla més parladora un tour. L’escola és francament bonica, m’informen que l’edifici al seu moment va guanyar un premi d’arquitectura, però sembla ser que actualment tenen problemes d’espai, soroll i ventilació.10 de setembre: Tot és apunt, la classe neta, un mural de benvinguda al nou curs, les llistes preparades….El mestre del curs passat m’ha fet un petit esbós de la situació del curs, és una classe molt moguda…. tots han fet el Cicle d’Infantil al centre.. són gent del barri,12 de setembre : Avui és el dia D! Les classes de Primària comencen a les 8’30h i es costum al Cicle Inicial que els pares i mares acompanyin als seus fills i filles a les aules, comença una fila de gent !Bon dia, sóc la nova mestra…! Bon dia tu ets…. com les famílies fa dies que no s’han vist fan petar la xerrada, !això és una festa! Finalment al cap de tres quarts d’hora ens quedem sols, cinquanta ulls m’estan observant, comença el curs…. 24La meva entrada a l’escola…buff!!!!, després d’unes oposicions esperes aquest dia amb moltes ganes.Estava nerviosa, il·lusionada, espantada…sensacions mil són les que vaig sentir en aquell moment després de tant esforç.Qualsevol llegint això pot pensar que era el meu primer dia com a mestra però no. La meva experiència com a tal va començar l’any 97 quan vaig acabar la carrera.Vaig treballar a l’escola privada i a l’escola concertada però sempre he cregut en l’escola pública doncs és aquí on jo vaig fer vida a l’escola com alumna.Va arribar el dia. Vaig trobar cares noves, entre elles un equip directiu que em va rebre molt amablement i em va atendre davant de tots els meus dubtes.Em van assignar una tutoria amb la qual estic contenta i orgullosa.L’escola és de nova creació i la vaig trobar molt maca!!!, innovadora, complerta, adaptada … Ara formo part del claustre i estic molt feliç i penso que això és transmet a les classes. No hi ha res com aixecar-se content del llit per anar a fer la teva feina!.Només espero estar aquí per molts anys i compartir molts moments amb els meus alumnes. Espero dur a terme una tasca ben feta on educar és construir i aprendre és poder cada dia una miqueta més.

La mesa 4 gira al voltant d’un tema que ens commou de manera especial perquè no parla tant d’idees, ni de projectes, ni de coneixements, sinó que parla de nosaltres mateixos perquè tots en algun moment de la nostra experiència acollim i hem estat acollits.

L’escola és  una comunitat formada per persones i estaments diferents. Per al seu bon funcionament, cal que tots i cadascun dels seus membres ens hi sentim vinculats. Això vol dir ser reconeguts pels altres. Quan això passa, podem parlar d’una escola acollidora. L’acolliment però, sempre es dóna en dues direccions: l’escola que acull a la persona que arriba i les persones de nou vingudes que acullen, fan seva, l’escola. Sense descuidar, per descomptat, que els que ja hi som, ens hem de seguir cuidant i acollint. Una escola acollidora disposa d’una cultura organitzativa creada a partir d’unes actituds que l’afavoreixen. En la nostra mesa ens vam voler plantejar, entre d’altres qüestions, quines són aquestes actituds i  com ha de ser aquesta cultura organitzativa.

Al llarg de les Jornades disposaríem de tres moments per compartir experiències, per tant vam pensar en tres àmbits des d’on aproximar-nos a l’acollida: els i les mestres de l’escola, els que ja hi són i els que arriben nous,  els nens i les nenes, és a dir l’acollida a l’aula i per fi la mirada de les famílies.

… i tot va començar dolçament, compartint una capsa de bombons. Aquest volia ser  un símbol de la benvinguda, de l’obsequi que fem als nou trobats, alhora que, per a nosaltres, triar un bombó també significava el gest que fem cadascú en aproximar-nos a l’altre, el que té de descoberta, de sorpresa, de risc, de coneixement i de transformació. L’acollida com una aventura, com la que iniciàvem divendres en començar la primera trobada de la mesa.

Quan arriben nous mestres a l’escola. I n’arriben tants!

Darrerament, i qui més qui menys en tenim experiència, a les nostres escoles no paren d’arribar nous i noves mestres. Entre la famosa sisena hora, les mitges jornades, les jubilacions…la incorporació de nous companys i companyes al claustre és un no parar. Aquest fet posa en joc un entramat d’expectatives recíproques no sempre fàcils de satisfer per part de tothom. Per tal de reflexionar al voltant d’aquesta situació, en Joan Teixidó i la Pilar Serrano, membres de GROC, van compartir amb la resta de participants la seva mirada. Entre relat i relat de mestres que havien escrit la seva vivència en arribar per primer cop a la seva escola, vam anar desgranant el que viu i necessita el nou arribat i el que viu i necessita el centre acollidor.

Acollir el nou mestre és, d’entrada, una necessitat institucional per tal de garantir el bon funcionament del centre. Una escola no es pot permetre incorporar nous membres sense que aquests se sentin vinculats al projecte col·lectiu. Per tant des dels equips directius, però també des dels cicles, les etapes, els companys de nivell… caldrà trobar estratègies i eines que facilitin per part del nouvingut el coneixement dels aspectes més rellevants de l’organització, però també dels aspectes ocults que la conformen, és en aquest context que serà possible el reconeixement de l’altre. Es fa doncs, necessari crear espais d’expressió i responsabilitat per a cadascuna de les persones que formen l’equip. Som conscients de la tensió que a vegades vivim a les escoles entre el nou i el vell, entre el que el claustre s’ha guanyat a pols i una nova proposta d’una persona tot just arribada. Per això, més enllà de protocols de benvinguda i de rituals d’acollida els quals són importants i necessaris, el que ens cal és tacte en el tracte, és una actitud que tingui present com se sentirà l’altre en la relació que li dedico, és pensar que cadascun de nosaltres (l’altre també) tenim les nostres històries de vida, és saber que de la qualitat dels primers encontres en farem els materials amb els quals cadascun dels nouvinguts es podrà sentir vinculat al projecte compartit. D’aquí la importància de les primeres impressions. Per tot plegat considerem que el temps dedicat a l’acollida dels mestres que arriben per primer cop a l’escola, no és mai un temps perdut, sinó més aviat un gest de futur. L’acollida ha de ser sostinguda en el temps. Les pors, els neguits, les inseguretats… no desapareixen en un temps determinat.

S’hauria d’equilibrar cultura i estructura. A més de garantir la cultura acollidora caldria determinar l’espai i el paper de cadascú. Establir alguna persona de referència, quin paper fa la mestra paral·lela, el cap d’estudis, la mestra de la mateixa especialitat… Clarificar els espais relacionals i d’expressió.

Compartir per créixer a l’espai de la rotllana.

Molt sovint els mestres tendim a lamentar que ens agradaria fer les coses millor del que les fem, que voldríem tenir més èxit en els reptes que nosaltres mateixos i els diversos grups socials ens posem, en aquesta ocasió però, constatem que alhora d’acollir els nens i  nenes a les nostres escoles, déu n’hi do, en sabem força i que els nostres alumnes i les nostres aules podrien ser en molts casos un bon model per espais que estan regits exclusivament per adults… i malgrat tot sempre ens preocupa aquell alumne únic, concret, que no acabem de veure prou integrat, prou acollit, prou feliç.

Les famílies: un repte, una lliçó.

El matí del dissabte el dediquem a les famílies. La Susanna Hospital és mare de llarg recorregut (quan els seus fills grans ja han deixat l’escola primària, el petit inicia P3), la Silvia Marchiano va arribar fa cinc anys d’Argentina, en Carles Canela i la Mireia Riera són pares novells en una escola de nova creació. Tenim doncs tres punts de partida diferents i situacions viscudes de forma particular  per explicar una mateixa realitat.  Com s’han sentit acollits per l’escola i com han acollit ells l’escola dels seus fills. És interessant veure com, tot i que les experiències són personals i per tant irrepetibles, hi ha trets que són comuns en les tres realitats. Les famílies se senten acollides en tant que l’escola té una cara amable, és a dir les persones concretes que els reben el primer dia i cada dia, els coneixen pel nom, els tenen una paraula per a ells, els permeten l’entrada a l’aula per compartir experiències o a la cuina per saber d’aquella recepta que agrada al seu fill. Però també se senten acollides en tant que veuen els seus fills i filles contents i acollits. Saben que els seus “fills tenen necessitat de falda” i que aquesta falda que fins fa poc només era la seva, ara també serà la de la mestra, per tant la volen conèixer per fer-li confiança, per això les famílies demanen saber la realitat del mestre, saber d’ell per entendre’l. Així mica en  mica anem parlant de com els pares i les mares acullen el mestre, a través de la distància curta, a través del coneixement, a través de la participació i la col·laboració. Si durant les trobades anteriors hem parlat sovint de la necessitat del reconeixement de les persones per tal de poder-les acollir, la Susanna, la Sílvia, en Carles i la Mireia, ens han donat una lliçó de reconeixement i acollida.

ALGUNES PREGUNTES I/O QÜESTIONS PENDENTS PER A LES X JORNADES

• Com es retorna la imatge dels fills i filles als pares?
• Com es fa l’acollida de nens i nens amb dificultats especials, ja que les famílies d’aquests nens tenen unes necessitats diferents.
• Importància de l’acollida i també de l’acomiadament dels fills i filles i de les famílies. ( Potser els alumnes recorden més aquesta part que l’altra).
• Com es gestiona la informació per part dels mestres, de la direcció, dels personal no docent, … Necessitat de dosificar-la.
• Què fer perquè les famílies confiïn amb l’escola? Entre d’altres coses: transparència, intercanvi d’informació, implicació, si els mestres confien amb el seu projecte generen confiança, habilitats comunicatives per part dels mestres,…

Jordi Canelles, Xavier Gual i Sunta Sogas