Category Archives: General

El dia de Sant Martí

Get your ownOpen publication

El  dimarts, dia 11 de novembre vam celebrar el dia de Sant Martí.

Pel matí a primera hora vam fer classe normal i una estona després vam anar a l’església de Sant Martí.

Primer, a fora, vam dibuixar a Sant Martí i després vam entrar a l’església en silenci i vam cantar la cançó que havíem preparat. Quant vam acabar de cantar vam sortir en silenci i vam tornar a l’escola. Com que alguns nens no havien acabat el dibuix, el varen acabar. Li vàrem donar a la senyoreta Neus perquè ho pengés. La senyoreta Neus en va recollir alguns per penjar-los a l’entrada de l’escola i en va deixar alguns per penjar-los a la classe.

A la tarda vam fer el berenar compartit. Vam portar formatges, galetes, una beguda, pa, xocolata, fruita pelada i tallada a trossets. Cada nen portava una mica d’una d’aquestes coses i al pati ens vam seure per grups i vam menjar una mica de tot. Va passar tota una hora i va ser molt divertit. I després, cap a casa! Chaima 4t. B

¡Tus propias imágenes en una Slideshow para MySpace, Facebook, Orkut o tu página web!mostrar todos los imagenes de esta slideshow

La festa d’escola

BubbleShare: Share photos – Powered by BubbleShare

Vam anar a l’ església a primera hora i vam escoltar el mossèn. Va explicar moltes coses. Després vam tornar a l’escola. En els claustres de l’escola un parell de nens de sisè ens varen llegir un text que parlava dels seus records des de que van començar a P-3 fins ara que ja se’n van de l’escola. Després vam deixar anar els globus. Més tard vam esmorzar el pati croasants i refrescs. Al acabar d’esmorzar van anar al teatre a veure el follet valent, una cantata que van preparar els nens i nenes de cicle inicial amb la senyoreta Neus Martínez. La meva germana Loubna, en Hicham i en Soufian cantaven. A la tarda vam anar als ametllers a veure un espectacle de màgia. El mag em va deixar bocabadat. Amb aixó es va acabar la festa de l’escola.

Me va agradar la festa de santa Joquima ¡ I tu, què en penses ?
Ali El Bakhti 6è

Els homes no peguen

els-homes-no-peguen.jpg

A la classe hem llegit aquest conte:Els homes no peguen . L’ha escrit una senyora que es diu Beatriz Moncó, els dibuixos els ha fet una altra senyora que es diu Mabel Piérola i l’ha publicat edicions bellaterra. 

Aquest llibre parla d’ un nen que arriba a un poble. És l’Àlex. L’Àlex es va fer amic d’en Xavier. En Xavier i l’Àlex eren veïns .
En Xavier i els seus pares aviat varen veure que a casa de  l’Àlex alguna cosa no anava bé. Se sentien sorolls i cops. L’Àlex sovint tenia blaus i no sabia dir com s’ ho havia fet.
Al final varen saber que el pare de l’Àlex era un mal home. Pegava a la seva dona i al seu fill. 

És una història trista.
Els homes no pegues. És millor parlar. Quan jo sigui gran potser treballaré i em casaré amb una bona noia per viure bé junts.

Ali 6è. 

A nosaltres no ens agradava que el senyor Pere, el pare de l’Àlex, piqués. No ens agradava que l’Àlex  tingués blaus. No ens agradava que la mare de l’Àlex rebés cops i tingués un ull de vellut.

I vosaltres, què en penseu? 

Loubna, Chayma i Xus

 

 

L’Eduard i l’Ocell

 Aquest text ha estat redactat amb el suport del conte l’amic fredolic de la col·lecció Sense mots de l’editorial La galera.

dibujo.JPG

Una vegada un nen que es deia Eduard anava  a casa seva. L’ Eduard va mirar cap a la dreta i cap a l’esquerra, va veure que no hi havia cotxes i va passar.  Va arribar a casa i va pujar a la seva habitació. Volia mirar per la finestra com nevava però la finestra estava entelada i no hi veia res. L’Eduard va començar a dibuixar coses en el vidre. Però aviat es va cansar. Estava avorrit. Va xutar una pilota que hi havia en el terra. S’estava cordant la sabata quan un ocell va picar la finestra. L’Eduard va mirar cap a la finestra i va veure l’ocell. Va cridar al seu pare. El pare li va dir que devia tenir fred i va obrir la finestra. L’ocell va entrar ràpidament. L’Eduard estava més content que l’ocell. L’ocell primer es va menjar les engrunes del sopar de l’Eduard i després es va posar a dormir al costat del radiador. L’Eduard li va preparar un coixí perquè estigués més còmode. 

L’endemà, quan l’Eduard es va aixecar, no va trobar l’ocell a sobre el coixí. On era? L’Eduard va cridar als seus pares i junts van trobar l’ ocell donant-se cops a la finestra del menjador perquè volia sortir. El pare de l’Eduard va obrir la finestra i l’ocell va marxar volant. 

El pare va acompanyar l’Eduard a l’escola. L’Eduard va explicar als companys tot el que li havia passat. A la tarda el va venir a buscar la seva mare i van anar cap a casa.  

Els propers dies l’ocell va tornar a casa de l’Eduard cada nit. Però, un dia, l’Eduard l’estava esperant i l’ocell no arribava. Els pares de l’Eduard i ell varen sortir a buscar-lo. El van trobar al parc a sota d’un arbre amb l’ala ferida. No podia volar. 

El varen recollir i el varen portar a casa. La mare va trucar al veterinari. El veterinari va anar a casa de l’Eduard i va curar l’ocell. L’ocell va haver de fer uns dies de repòs. L’Eduard el cuidava molt bé i es van fer molt amics.Quan l’ocell va estar curat li varen treure l’embenat i el varen portar al parc perquè pogués tornar a ser lliure.

Latifa Talhi  5è.