Author Archives: aula acollida

L’Eduard i l’Ocell

 Aquest text ha estat redactat amb el suport del conte l’amic fredolic de la col·lecció Sense mots de l’editorial La galera.

dibujo.JPG

Una vegada un nen que es deia Eduard anava  a casa seva. L’ Eduard va mirar cap a la dreta i cap a l’esquerra, va veure que no hi havia cotxes i va passar.  Va arribar a casa i va pujar a la seva habitació. Volia mirar per la finestra com nevava però la finestra estava entelada i no hi veia res. L’Eduard va començar a dibuixar coses en el vidre. Però aviat es va cansar. Estava avorrit. Va xutar una pilota que hi havia en el terra. S’estava cordant la sabata quan un ocell va picar la finestra. L’Eduard va mirar cap a la finestra i va veure l’ocell. Va cridar al seu pare. El pare li va dir que devia tenir fred i va obrir la finestra. L’ocell va entrar ràpidament. L’Eduard estava més content que l’ocell. L’ocell primer es va menjar les engrunes del sopar de l’Eduard i després es va posar a dormir al costat del radiador. L’Eduard li va preparar un coixí perquè estigués més còmode. 

L’endemà, quan l’Eduard es va aixecar, no va trobar l’ocell a sobre el coixí. On era? L’Eduard va cridar als seus pares i junts van trobar l’ ocell donant-se cops a la finestra del menjador perquè volia sortir. El pare de l’Eduard va obrir la finestra i l’ocell va marxar volant. 

El pare va acompanyar l’Eduard a l’escola. L’Eduard va explicar als companys tot el que li havia passat. A la tarda el va venir a buscar la seva mare i van anar cap a casa.  

Els propers dies l’ocell va tornar a casa de l’Eduard cada nit. Però, un dia, l’Eduard l’estava esperant i l’ocell no arribava. Els pares de l’Eduard i ell varen sortir a buscar-lo. El van trobar al parc a sota d’un arbre amb l’ala ferida. No podia volar. 

El varen recollir i el varen portar a casa. La mare va trucar al veterinari. El veterinari va anar a casa de l’Eduard i va curar l’ocell. L’ocell va haver de fer uns dies de repòs. L’Eduard el cuidava molt bé i es van fer molt amics.Quan l’ocell va estar curat li varen treure l’embenat i el varen portar al parc perquè pogués tornar a ser lliure.

Latifa Talhi  5è.

Celebrem Sant Jordi

A l’escola Vedruna, per celebrar la festa de Sant Jordi, organitzem uns Jocs Florals. Escollim un tema general i cada curs treballa diferents aspectes d’aquest tema. Aquest any el tema general era el planeta Terra. A sisè treballàvem les energies. A la nostra classe ens vam centrar en les energies no renovables.  

El senyor Joan ens va parlar sobre les energies no renovables, la senyoreta Laura ens va ajudar a preparar el dibuix sobre les energies no renovables, la senyoreta Imma ens va ajudar a fer el poema i desprès vam fer la redacció pel nostre compte.       

Amb aquests poemes, redaccions i dibuixos hem participat en els Jocs Florals. Tota la informació que hem recollit sobre el tema i els treballs realitzats els enganxem en uns plafons i el dia de Sant Jordi els exposem al carrer Estret. 

Jo vaig dibuixar un camió que recollia el petroli. També vaig fer un poema que portava per títol: “Si el planeta Terra volem salvar, tots junts haurem d’ajudar”. També vaig fer una redacció que parlava del petroli, el carbó, i el gas natural. 

El dia abans de la festa, els nens i nenes de sisè, amb alguns dels pares de l’AMPA, preparem  les roses per vendre-les l’endemà al carrer Estret . Al pati ens posem per grups, tallem les punxes a les roses, ajuntem cada rosa amb una espiga, les emboliquem amb paper transparent i ho lliguem tot junt amb una cinta amb els colors de la senyera. 

 El mateix dia de Sant Jordi anem al teatre al lliurament dels premis Mestre Sagrera i participem en la lectura d’una obra de Josep Pla. Aquest any, a més, vam ballar i cantar la cançó Llegir es divertit. 

A la tarda es lliuren els premis dels Jocs Florals. Cada curs té un guanyador de redacció, un de dibuix i un de poesia. Tots els cursos hi participen, des dels més petis de P3 fins al nostre curs, que som els més grans.

Dovarly  Muñoz
  
               BubbleShare: Share photos – Powered by BubbleShare

Els volcans fou el tema treballat a la classe de 2n A i en aquest videoclip la Loubna ens presenta una experiència que varen realitzar.

La llegenda de Sant Jordi

BubbleShare: Share photos – Find great Clip Art Images.

Una vegada, fa molt de temps, hi havia un drac molt gran i dolent que feia por a la gent. Alguns nois cada dia li portaven un animal per menjar. Així el drac no s’acostava al poble per buscar menjar.Però es van acabar els animals. La gent estava molt espantada. Pensaven que el drac s’acostaria al poble, destrossaria les cases i es menjaria a tothom. Perquè això no passes van decidir fer un sorteig cada dia, entre tots els habitants del poble, per veure a qui li tocava deixar-se menjar pel drac. La mala sort li va tocar a la princesa. El rei es va entristir molt. No volia perdre la seva filla de cap manera. Va demanar a tota la gent del poble si algú volia ocupar el lloc de la princesa. El rei estava disposat a donar-li tots els seus diners. Però ningú no va acceptar el seu oferiment. I la princesa tampoc hi estava d’acord. Acompanyada pels plors de tota la gent, la princesa va sortir del poble per anar a trobar el drac. Estava disposada a deixar-se menjar pel drac.  Quan el drac ja se li apropava i començava a obrir  la seva bocassa per menjar-se la princesa va arribar un cavaller. Era Sant Jordi sobre el seu cavall blanc amb una llança a la mà. Sense pensar-s’ho dues vegades el cavaller es va llençar sobre el drac i li va clavar la llança ferint el drac de mort.Diu la gent que on la sang del drac va tocar a terra hi va néixer un roser que va florir immediatament amb unes roses del mateix color que la sang del drac. Sant Jordi li va donar una rosa a la princesa abans de marxar.

Excursió a Girona. Divendres, 14 de març

les llegendes de Girona

A l’Ali i a mi ens va agradar molt l’excursió. Vam  anar en  Sarfa a Girona. Quan vam arribar vam esmorzar i desprès va venir una senyora i ens va explicar unes llegendes. Una de les que recordo és aquesta:

 

               La llegenda de la bruixa:Hi havia una vegada  una senyora que vivia al costat de la Catedral però a aquesta senyora no li agradava la Catedral. Un dia va decidir agafar moltes pedres i llençar-les a la gent que passaven per allà. La gent de la Catedral van resar hores i hores fins que Déu la va fer parar de llençar pedres i a aquella senyora la va convertir en una estàtua. 

Dovarly Muñoz

Visita a la biblioteca

Visita a la biblioteca

La nostra senyoreta Xus ens va dir que aniríem a la biblioteca per mirar llibres a la tarda, a les 4:00. Vam anar-hi pel carrer i la Loubna feia fotos. Vam arribar a la biblioteca i una senyoreta ens va dir que allà hi podem trobar molts llibres, contes, diaris, pel·lícules, música i revistes. Després vam mirar els ordinadors. Després vam  mirar un mica els llibres i ja va ser l’hora de tornar cap a l’escola. 

Andrei .

El nen massa alt

ali-5.jpg

Il·lustració: Ali El Bakthi

Hi havia una vegada un nen molt alt. Tenia uns vuit anys però semblava que en tenia uns quaranta. La gent, quan veia aquest nen que semblava un senyor, li deia:
– Quants anys té vosté?
– Tinc vuit anys! – deia el nen.
– Apa, quines mentides! -li deia la gent.
– Jo no soc cap mentider – contestava el nen enfadat.
Aquest nen, estava molt trist perquè ningú no el creia i no tenia cap amic.
Un noi més gran, de divuit anys, estava caminant i es va trobar amb aquest nen que estava tan enfadat:
– Hola! Per què estàs tan enfadat?
– Perquè ningú creu el que jo dic i no tinc cap amic, -li va contestar el nen.
– Doncs, si vols, jo seré el teu amic. Com et dius? – va dir el nen més gran.
– Jo em dic Joel. I tu?, va contestar el més alt.
– Jo em dic Dani, – va contestar el més gran. I va afegir-hi:
– Quants anys tens?
– Millor que no t’ho digui, perquè no em creuràs, – va dir en Joel.
– Jo m’ho crec tot. Va digues-me quants anys tens!, – va respondre en Dani.
– Jo tinc vuit anys. I tu quants anys tens? – va dir en Joel.
– Jo en tinc divuit. Quan t’he vist m’ha semblat que en tenies quaranta, d’anys. Vols que t’acompanyi a l’hospital?, – va dir en Dani.
– A l’ hospital? Per què vols anar a l’hospital? A mi no em fa mal res, – li va contestar en Joel.
-Vols ser baixet? Vine amb mi a l’hospital, et donaran una medecina i així et tornaràs petit, – li va dir en Dani.
– De veritat?, – va dir en Joel molt content.
I així va ser. Van anar a l’hospital i en Joel es va tornar baixet. Estava feliç i en Dani també. Ara tots els nens ja creuen el que diu en Joel. I la gent li demana perdó per haver-li dit mentider. En Joel i en Dani van ensenyar a tots a ser bones persones i així poder ser feliços. Si ningú no es riu de ningú tots serem més feliços.

Sara Kichouhi.
10 anys. 5è de primària.

Aquest conte està inspirat en el conte d’en Patufet.