El nen massa alt

ali-5.jpg

Il·lustració: Ali El Bakthi

Hi havia una vegada un nen molt alt. Tenia uns vuit anys però semblava que en tenia uns quaranta. La gent, quan veia aquest nen que semblava un senyor, li deia:
– Quants anys té vosté?
– Tinc vuit anys! – deia el nen.
– Apa, quines mentides! -li deia la gent.
– Jo no soc cap mentider – contestava el nen enfadat.
Aquest nen, estava molt trist perquè ningú no el creia i no tenia cap amic.
Un noi més gran, de divuit anys, estava caminant i es va trobar amb aquest nen que estava tan enfadat:
– Hola! Per què estàs tan enfadat?
– Perquè ningú creu el que jo dic i no tinc cap amic, -li va contestar el nen.
– Doncs, si vols, jo seré el teu amic. Com et dius? – va dir el nen més gran.
– Jo em dic Joel. I tu?, va contestar el més alt.
– Jo em dic Dani, – va contestar el més gran. I va afegir-hi:
– Quants anys tens?
– Millor que no t’ho digui, perquè no em creuràs, – va dir en Joel.
– Jo m’ho crec tot. Va digues-me quants anys tens!, – va respondre en Dani.
– Jo tinc vuit anys. I tu quants anys tens? – va dir en Joel.
– Jo en tinc divuit. Quan t’he vist m’ha semblat que en tenies quaranta, d’anys. Vols que t’acompanyi a l’hospital?, – va dir en Dani.
– A l’ hospital? Per què vols anar a l’hospital? A mi no em fa mal res, – li va contestar en Joel.
-Vols ser baixet? Vine amb mi a l’hospital, et donaran una medecina i així et tornaràs petit, – li va dir en Dani.
– De veritat?, – va dir en Joel molt content.
I així va ser. Van anar a l’hospital i en Joel es va tornar baixet. Estava feliç i en Dani també. Ara tots els nens ja creuen el que diu en Joel. I la gent li demana perdó per haver-li dit mentider. En Joel i en Dani van ensenyar a tots a ser bones persones i així poder ser feliços. Si ningú no es riu de ningú tots serem més feliços.

Sara Kichouhi.
10 anys. 5è de primària.

Aquest conte està inspirat en el conte d’en Patufet.

7 thoughts on “El nen massa alt

  1. Pere Costa

    Sara,

    A mi m’agrada molt que m’expliquin contes, llegir-ne i explicar-ne i m’agradaria molt que vinguessis a la nostra classe de 5è B a explicar-nos aquest conte.

  2. Esperança

    Hi ha una dita que diu: “Al pot petit hi ha la bona confitura”, per tant més val ser baixet que llargarut com un xiprers!
    Apa trempats/des bona feina!

  3. Sara

    Senyor Pere:

    Gràcies pel teu comentari. Quina vergonya que tindria ! Em fa por que els nens em facin uuuuuuuuuuuuu!!!!!, fora, fora !!! Segur que la Marina em dirà : “Bravo Sara ! i em xiularà.

    Senyoreta Esperança:

    Ser llargarut també està bé. Els llargaruts poden agafar les coses que estan enlaire. Ja saps que jo sóc molt llargaruda ?

  4. Mariona Reig

    Molt bé, Sara! Ja saps que aprens tot el que vols. Voluntat n’hi poses. Espero que aviat puguis seguir com els altres.

  5. Laia Campos Pannón 6èA

    Hola Sara em dic Laia i vaig a 6èA. A veuere si vens algun dia a la meva classe i expliques aquest conte. És molt divertit, jajaja!!

  6. Sara

    Senyoreta Mariona:
    Val, com tu diguis. Hi ha una cosa que de vegades no m’agrada fer-la. És mates. Me costa. Algunes coses no les ser fer.

    Hola Laia:
    Haurem de parlar amb la senyoreta Inma.

  7. Mariona

    Què dius, Sara! Si has après a dividir per tres xifres al divisor! Apa, no diguis que les Mates et costen! El que passa és que tens molta imaginació i tot el dia escriuries contes, que ja està bé, però has de fer una mica de tot. Mariona

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *