Llegenda el gall de la catedral

Hi Havia una vegada, un senyor que s’anomenava Don Ramón Ayala i Sandoval.Era un individuo  que tenia molts diners i que a més li encantava la vida nocturna.

Entre les seves aficions preferides destacava tocar la guitarra i per descomptat el beure acompanyat dels seus amics. Es deia que el seu cor pertanyia a Mariana, una jove que vivia a prop de la seva hisenda.

La rutina diària del senyor Ramon no canviava gens. S’aixecava a les 6:00 del matí i després es disposava a esmorzar. El dinar consistia en un bistec rostit acompanyat de papes i ous fregits. Tot això acompanyat d’una tassa de fumejant i escumós xocolata.

Després de saciar la gana, es dirigia a la biblioteca, on gaudia llegint una estona.  Posteriorment, tornava a la seva habitació per fer una “merescuda” migdiada.

Després s’aixecava del llit per banyar-se, ja que havia d’estar llest per sortir a la tarda. Don Ramón passejava pels carrers, fins a arribar al local de vi de Mariana (a qui anomenaven la Chola).

Ja amb unes copes a sobre,– Quin gallet! Quin disbarat de gall!
Després, el senyor Ramon caminava per la baixada de Santa Catalina. Entrava a la botiga de la senyora Mariana a prendre unes misteles.
Allí es quedava fins a la nit. En tornar a casa, el senyor Ramon ja estava coloradet.
Aleshores, davant de l’església de la Catedral, cridava:
– Per mi no hi ha galls que valguin! Ni el gall de la Catedral!
Don Ramón es creia el millor gall del món! Un cop en passar, va tornar a desafiar el gall:
– Quina ximpleria de gall! No en faig cas ni al gall de la Catedral!
En aquell moment, don Ramon va sentir que una esperó enorme li esquinçava les cames. Va caure ferit.
El gall el subjectava i no li permetia moure’s. Una veu li va dir:
– Promet-me que no tornaràs a prendre misteles!
– Ni tan sols prendré aigua!
– Promet-me que mai no tornaràs a insultar-me!
– Ni tan sols t’anomenaré!
– Aixeca’t, home! ¡Pobre de tu si no compleixes la teva paraula d’honor!
– Gràcies pel teu perdó gallet.
Aleshores el gallet va tornar al seu lloc.
Com va poder baixar de la torre si aquest gall és de ferro?
Ja es poden imaginar el que va passar: els amics de don Ramón li van jugar una broma, per treure-li el vici de les misteles.