Category Archives: General

l’amor no hi ha dupte

potser a vegades pensem que la amor mai no arriba don’s aquesta historia explica tota la veritat del amor…..

Fa temps cuan encara el mon no estaba desenvolupat hi havia dos planetes que estaben junts pero eran tan diferents…. Un era el pais de l’aigua i l’altre era de el foc. En el pais de l’aigua el seu rey sempre volia a poderar-se de el pais del foc pero els del foc tenian un poder molt fort de  barrera. Un dia el rey de l’aigua dit: Laigüe va tenir un pla i era un pla per derrotar el pais del foc. Era fer una competisio a veure qui era mes fort i valent de vençer el pais del foc. Van participar molta gent pero nomes van quedar 2 el fill del rey dit: Aigant era un jove ben plantat i amb bon cor i sobretot era molt valen, i el altre era en Major que era un noi valent pero sempre volia guanyar i mai no pensaba en els demes. Cap el vestre de aquell mateix dia els 2 participants van començar la seu viatge. Van pasar dies i dies pero perfi un mati caluros els va cridar l’atencio perque en el seu planeta mai no hi havia una calor tan forta i cuant van obrir els seus ulls van veure el planeta que buscaben el del Foc!!!! estaven molt contents pero en Major sempre volia guanyar i per aixo va treure la seva espasa i va amenaçar a en: Aigant.Pero clar en Aigant era molt valent i va treure la seva espasa i va començar a lluitar i va guanyar en Aigant perque ell era molt mes fort que en Major. I en Aigant tot content de arribar al planeta de el Foc va anar caminant i va sentir una veu de una noi molt dolça i bonica asota dun arbre lluent pel sol. Va anar a veure qui era i va veure una noia amb uns cabells marrons i lluents com el sol i uns ulls verds con la naturaleza i de copi volta es va enamorar plenament. La noia es va girar i el va veure es va espantar moltissim pero despres de una estona en Aigant li va dir que no volia fer li res i despres es van fer amics. La Focna que era aixi com es della es va enamorar moltissim dell. I el va convençer que anes a la ciutat del foc per a que coneixi el seu pare el Re:Foc aixi es deia.  El seu pare es va espantar pero
despres la seva filla Focna el va contar tot lo que avia passat i el seu pare es va tranquilizar , pero encarano les tenia totes. Pero encara hi havia un noi que volia fer la vida imposible a en Aigant sabeu qui es? Es en Major. Encara estaba viu i cuant es va asebantar de el casament de la princesa del foc i el princep Aigant. Va pensar en dir-li al Rey de l’aigua i llavors el rey de l’aigua va dir que en Aigant no era digne de ser rey cuan ell es moris i que el tendrien que matar perque a trait els del seu pais. Cuant el princeo Aigant s’en va asevantar va anar corent a el seu pais i cuant va arribar tots els miraven amb cara de pena perque tenia que morir. El seu pare el va veure i es va posar a plorar a la seva espatlla. I el dia en que tenia que morir ja nomes faltaba un minut van tocar les campanes de la mitja nit i es van obrir les portes del palau i va sortir una bola de foc que va anar a parar a les mans de en Aigant i de aquella bola es reflecteia la cara de la princessa Focna i es veia que estaba molt trista i preocupada llavors a en Aigant li va cauere una gota de els seus ulls i va tocar la bola i un fet magic va sortir un foc i aigua i es van juntar i van sortir en l’Aigant i la Focna i tots es van quedar amb la boca overta i van veure com es donaben la ma i no passaba res perque a ells un mac els va dir que mai per res del mon es podien tocar la ma l’aigua i el foc. Llavors  el princep i la princesa van dir unes paraules que eren: es amor no hi dupte i en mig del foc  i l’aigua que els envoltaba es ban donar un peto i van desapareixer per sempre i s’en van anar al paradis a dalt de tot on alla no hi dolor ni llastima ni calor ni fred nomes amor i a lla dalt encara i ha les dues estrelles juntes que son el prncep :Aigant i la princesa: Focna.

FI

Desglaç del cor.
Torrent d'emocions
flagel.len l'esguard
dins la cambra irisada
que n'omple la copa
de benaurança.

Miro d'abastar l'horitzó
que embriaga el meu cel,
per poder bastir l'amor
amb la basta dels regals
que vessen del teu cor.Avergonit

LA MAR

 

Assegut en una vella cadira

i des de la finestra estant,

he copsat de seguida

que el mar té un encant.

 

Quan el sol decideix

que és l’hora d’anar a dormir,

s’interna en la mar i la tenyeix

d’un bell color carmesí.

 

Mar, d’aigües clares i serenes

que a l’aigua li dones un sentit,

que tens ports, però no cadenes,

que en dones tranquil·litat aquesta nit.

Mar d’immenses aigües

Que reflecteixen l’infinit,

i la cara de la lluna

que és el més bonic de la nit

 

Records em duen les onades,

estels perduts en la foscor de la nit,

que fan que la mar sigui bella,

fixeu-vos ja m’he adormit.

Les quatre estacions

                                  QUATRE SENYORES AMB AFANY,

                                   TREBALLEN DURANT TOT L’ANY.

                                  LA PRIMERA VESTEIX ELS CAMPS,

                                   LA SEGONA ENS ENMPENY AL BANY,

                                 LA TERCERA FA SORTIR ELS BOLETS ,

                                I LA QUARTA ENS FA ANRA ABRIGADETS.

L’ESTALVI D’AIGUA!!!

L’AIGUA ES VIDA NO CAL MALGASTARLA PERQUE ENS PERJUDICA

PAREM I GAUDIM DE L’AIGUA I VIDA QUE TINDREM

SI TOTA LA GENT ESTALVIES TENDRIEM UN PAIS DE AIGUA I VIDA !!!

VOLEU AIGUA ? D’ONCS ESTALVIEU

NINGU NO VOL UN PLANETA SEC

NO ES UN GRAN ESFORÇ A MES HO FAS PER TU I PER ELS DEMES

ESTALVIA AIGUA!!!

EL POEMA: L’AMISTAD

DEDICAT A LA NATALIA VILLENA HERRARTE

POR LOS MOMENTOS COMPARTIDOS

POR ESTAR SIEMPRE ALLI

CUANDO MAS TE E NECESSITADO

POR TU APOYO I CONSEJOS

QUE HAN ECHO DE MI VIDA ALGO ESPECIAL

TE AGRADEZCO I SIEMPRE TE LLEVO EN MI MENTE

HOY RECORDANDO AQUEL MOMENTO QUE TE CONOCÍ

CUANDO MI CUERPO EXPERIMENTABA

SENSACIONES DE NERVIOS Y MIEDO

AL TENERTE FRENTE A MI.

RECUERDO QUE DESDE AQUEL INSTANTE

ME BRINDASTE LA CONFIANZA Y

LA AMISTAD QUE BUSCABA

Y QUE SOLO LA ENCNTRE CONTIGO

GRACIAS POR TODO LO VIVIDO Y COMPARTIDO…