Tot i que a última hora resultem ser menys dels previstos enfilem des de la Universitat Autònoma cap al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt. Tot just entrar-hi ens trobem un guarda forestal i li fem tanta pena que ens deixa pujar el cotxe fins al final de la pista, a Can Pobla. Que comodons! deurien pensar els excursionistes que anem deixant enrera empolsinats i torrats pel sol.

Un cop deixem el cotxe i situats, enfilem cap al cim de la Mola. Els de Girona descobreixen que es tracte d’un recorregut molt popular per la gent del Vallès, i que gairebé tots van a passejar-hi el gos.

Seguint el Camí dels Monjos arribem al cim on hi ha el santuari i un restaurant encara més concorregut. De totes maneres nosaltres ens deixem guiar per en Joan que localitza un indret ben arrecerat del vent i relativament tranquil. Per què serà? Doncs no és fins a l’hora de les postres que en descobrim la raó. Aquella oloreta que sentíem…. no podria venir d’aquell bassal? Mira aquella canonada mig soterrada, baixa del restaurant! El que no mata engreixa i nosaltres ja hem dinat però aquests que acaben d’arribar no.

Continuem el recorregut previst. Ara toca visitar el Morral del Drac i baixar per la canal de l’Abella. Ara bé, a algú se li acut preguntar a uns excursionistes que passaven per allà i ens diuen que és molt difícil per nens. Quin calçasses penso jo, però com que estem en una democràcia fem mitja volta i tornem per allà on hem vingut.

Així doncs, amb el camí conegut baixem ben a l’idea i amb un plis arribem al cotxe. Busquem un lloc per prendre un gelat i acabem parant en una benzinera. Aprofitem per fer-hi l’Hora dels adéus i fins el proper 4rt!