Xiprer

El Xiprer o xiprer mediterrani (Cupressus sempervirens) és una conífera originària de l’orient del Mediterrani.. Actualment, degut al seu cultiu, es pot trobar a tota la zona mediterrània, en llocs on les glaçades no superin els -10 °C. És un arbre amb forta càrrega simbòlica i amb molts usos. Poden arribar a fer 35 m d’alt i tenir 100 anys. Les fulles dels xiprers són molt primes, aplanades i amb una punta obtusa. Surten de les barques i es van dividint en grups cada cop més petits fins que ja no es divideixen més. Solen ser bastant curtes, i no punxen tant com les dels pins (tot i que tenen una certa semblança). Aquestes fulles tenen un color verdós molt intens.

Tot i això, no té glàndules resiníferes, i, per tant, no produeixen resina.

Flors: Els xiprers tenen flors masculines i femenines. Les masculines són de color groc molt intens, i les femenines solen estar en grups, tot i que n’hi ha bastants que estan solitàries.Per aquest motiu deixen anar molt de pol.len.

Reproducció: La reproducció d’aquest arbre també es fa mitjançant les llavors que es troben dins els fruits. Una mena de pinyes arrodonides.

Al madurar aquests fruits, cauen a terra i deixen anar les llavors, que són escampades pel vent. Aleshores, mica en mica, amb la pluja… la llavor es va transformant en un nou xiprer,

Fruits: Aquests fruits són  una mena de pinyes arrodonides de 2 a 3 cm de diàmetre. Quan estan començant a sortir són de color verdós. Després passa a un color grisós, i quan ja son totalment madures tenen un color marró. Estan formats per entre 10 i 15 escates, amb 8-20 llavors per cada escata. La maduració d’aquests fruits és una maduració bianual, cosa que vol dir que els fruits maduren dos cops a l’any.

 

 La seva escorça sol ser de color grisós, amb llargues fisures longitudinals que no s’exfolien. Les seves branques són cilíndriques i fan al voltant d’1 mm de gruix.

Usos

Una de les aplicacions més curioses que hem trobat és que, com és un arbre tan antic i té una longevitat tan llarga, molta gent l’usa com a símbol funerari als cementiris. Per això no és gaire estrany de trobar-se alguns xiprers si es va a un cementiri.

• Fusta per a ebenisteriao construcció, perfumada i molt resistent a la podridura. Se sol utilitzar per a la construcció de caixes, i les millors seleccions d’ella poden utilitzar-se també en taules decoratives, pilotis, tornería, xapes de guitarres, etc.
• Paravents en conreus hortícoles, per exemple al nord i sud de Catalunyaper defensar-se dels vents de la tramuntana i el mestral
• aplicacions terapèutiques, les més importants són: aplicacions al sistema circulatori, a reumatologia, a l’aparell digestiu i a dermatologia. S’utilitzen molt els gàlbuls madurs i les parts més tendres de l’arbre de què s’extreu un oli especial que va molt bé per tractar berrugues, hemorroides, varices i altres imperfeccions de la pell
• Jardineria, ús decoratiu possible en llocs de glaçades febles encara que l’estiu no sigui càlid.

En  llatí Cupressus, segons el que creu la majoria, ve de Xipre, lloc d’on és nadiu el xiprer, i sempervirens, que ve del llatí, significa sempre verd. És a dir, que una traducció catalana seria sempre verd de Xipre.

 

Català: Xiprer                         
Castellà: Ciprés 
Anglès: Cypress
Francès: Cyprès