Autoria: Ana Martínez Perea i Helena Sánchez Ulloa

Sabent que l’alimentació és la segona causa de l’escalfament global, vam voler investigar quin impacte té aquesta en el medi ambient i què podem fer per reduir aquest impacte.

Per a la realització d’aquest treball, ens vam plantejar la següent hipòtesi: “Si portem una alimentació més saludable, serà més sostenible”, entenent com a sostenible una alimentació que contamini a nivells molt baixos.

Els principals objectius d’aquest treball són: per una banda, conscienciar els que ens envolten de l’impacte que estem provocant al medi ambient, ja que es calcula que, si no prenem mesures aviat, el 2035 haurem arribat a un punt de no-retorn. D’altra banda, volíem ser capaces de dissenyar i extreure informació de diferents dietes tenint en compte l’impacte nutricional i ambiental que provoquen. I, per últim, també volíem analitzar els hàbits alimentaris de la població actual i valorar quins hàbits es poden canviar per ser més sostenibles.

Per tal de conscienciar aquells que ens envolten, sobretot adolescents, vam decidir dissenyar un compte d’Instagram (@eco.bite) amb publicacions molt visuals i fàcils d’entendre que sintetitzessin el que estàvem aprenent. Hi vam desmentit mites, vam parlar de diferents dietes i de l’impacte que estem provocant al medi ambient a causa de la seva producció i consum.

A més, vam dissenyar un menú setmanal de quatre dietes que es duen a terme a escala internacional per extreure’n conclusions en l’àmbit nutricional i ambiental. Per tal que fos saludable, havia de ser variada i equilibrada de manera que havíem de tenir en compte diferents variables com les calories consumides diàriament.

En l’àmbit nutricional vam analitzar les calories, greixos, fibra, hidrats de carboni, sal i proteïna que aportaven cada dieta, i en l’àmbit ambiental, la petjada hídrica i d’emissions de diòxid de carboni que suposava dur a terme les dietes.

De les dietes estudiades, la dieta vegana, que es basa en no consumir aliments d’origen animal ni derivats, era la que menys impacte ambiental tenia, i a escala nutricional aporta els valors necessaris per al correcte desenvolupament humà.

D’altra banda, la dieta paleolítica, que es basa a tornar als orígens de l’alimentació consumint pocs processats, però força carn, era la que més impacte ambiental tenia perquè la producció de carn requereix un alt consum de recursos hídrics.

Analitzant també els hàbits que té la població actual, ens vam adonar que factors com el preu o l’aspecte del producte són els que la majoria de població té en compte a l’hora de comprar aliments. En canvi, ens hauríem de fixar en comprar productes de proximitat per tal de reduir el cost que té el transport de productes.

Tal com hem comentat abans, caldria canviar la dieta, reduint el consum de productes amb una alta petjada hídrica, com és el cas de la carn. Fent aquest treball, a més, ens hem adonat que a l’hora de produir els aliments hi ha una gran quantitat de processos que asseguren que els aliments que es venen són aptes pel consum. Així doncs, també hi hauria d’haver més models de producció sostenible per part de les empreses.

Actualment, tal com mostra la nostra enquesta, les noves generacions estan més conscienciades de l’impacte que estem tenint sobre el medi i volen trobar solucions, però aquest canvi l’hem de fer entre tots, perquè d’aquí poc serà massa tard.

Tutoria: Ramon Plans Maynou