Observació entre iguals

L’observació entre iguals consisteix en parelles de docents, amb graus d’experiència i estatus similars, que acorden observar-se, mútuament, un o diversos aspectes pedagògics de la seva acció a l’aula, per mitjà d’instruments de recollida d’evidències de la pràctica docent a l’aula que s’utilitzen per, posteriorment, oferir-se un feedback o retroalimentació constructiva mútua que permeti la reflexió i la concreció d’objectius de millora de la pràctica d’ambdós docents.

L’observació entre iguals ha de servir per millorar la pròpia pràctica professional. Com succeeix en la coavaluació entre alumnes, també els docents sovint reconeixem millor els nostres punts forts i febles, a partir d’identificar-los en les pràctiques dels altres. És com si, mirant l’altre (fent-li de mirall), ens mirem també nosaltres al mirall .

Hi ha evidències que assenyalen que les docents que intercanvien idees i pràctiques docents declaren tenir nivells més alts de satisfacció en el treball, autoeficàcia i millor relacions amb els estudiants (Informe Talis, 2018). Tot i que la recerca sobre observació entre iguals és encara limitada, com també ho és la seva pràctica, les investigacions disponibles assenyalen beneficis tant per a la persona que fa d’observadora, com per a l’observada.

En tant que mecanisme de formació de professorat o de desenvolupament professional docent, l’observació entre iguals contribueix decisivament a construir una cultura col·laborativa de centre i a permetre que els docents també aprenguin en la seva pràctica quotidiana, promovent així escoles que aprenen o comunitats d’aprenentatge professional, capaces de respondre a les necessitats de millora contínua i de respostes als reptes educatius.

L’observació entre iguals, entesa en un marc de col·laboració docent, de pràctica reflexiva i de reciprocitat, pot ser una eina per a la millora de les pràctiques docents i, alhora, un instrument per modelitzar el feedback o retroalimentació amb els alumnes, un dels elements centrals de l’avaluació per a l’aprenentatge. És una estratègia que va un pas més enllà i reforça l’aprenentatge docent entre iguals, objectiu prioritari de la xarxa.

El curs 2019-20 es va iniciar aquesta pràctica en el si de la Xarxa de Cb, i els docents van rebre formació, acompanyament i el suport d’un full de ruta, que actualment és públic. Malgrat els efectes de l’epidèmia, alguns centres de la xarxa van dur-la a terme i 44 docents van respondre el formulari de valoració de l’experiència, cosa que va permetre conèixer uns primers resultats, identificant potencialitats i també limitacions (Duran, Corcelles i Miquel, 2020). Aquest curs 2020-21, aproximadament 400 docents han realitzat la pràctica, que es preveu que s’incorpori com a pràctica habitual dels centres de la xarxa.