Maria Bertolín –
Recordo perfectament aquelles nits de dijous de fa tres anys. Era l’únic dia de la setmana en què tota la família coincidia, i asseguts al sofà còmodament i relaxats miràvem tots junts els que serien els meus primers documentals sobre física moderna. Així, després de cada episodi jo tenia mil i una preguntes que havia anat apuntant, i el meu germà i el meu pare me les responien amb paciència.
Si ara miro enrere, els coneixements de física que tenia en aquell moment eren insignificants, i aquesta mateixa sensació és la que vull experimentar quan, d’aquí uns anys, revisi aquest treball i pensi: quin poc coneixement tenia de tot.
En un d’aquells episodis parlaven sobre la recerca d’exoplanetes, un tema relativament nou al qual auguraven un gran futur. Aquell va ser el primer cop que vaig sentir-ne a parlar i em va cridar molt l’atenció. Tant, que aquell mateix estiu feien uns cursos de física a l’Agrupació Astronòmica de Sabadell, en què es tractaven supernoves, forats negres i exoplanetes, i m’hi vaig apuntar. Després d’assistir a aquelles classes i veure el que els científics no només professionals podien arribar a conèixer de cossos tan llunyans, vaig pensar que podria ser molt interessant dedicar el meu treball de recerca a investigar sobre aquests nous mons.
L’objectiu principal d’aquest treball era el coneixement teòric i pràctic dels exoplanetes, així que he intentat seguir un ordre estructurat i coherent durant el treball, explicant els conceptes necessaris per entendre tot allò que requeria un coneixement més específic. Per al coneixement pràctic he emprat la segona part del treball, en què, basant-me en el coneixement requerit per poder fer les observacions, he explicat com funciona el material que utilitzen els astrònoms, com els telescopis, les càmeres CCD i altres conceptes menys instrumentals però també rellevants com les coordenades astronòmiques o la magnitud de les estrelles.
El treball està escrit majoritàriament en primera persona perquè, en ser l’exposició per escrit de l’experiència viscuda durant tot aquest any que ha comportat fer-lo, volia donar una visió propera i personal del que ha significat per mi l’experiència, a part d’intentar que fos més amè i comprensible per a qualsevol tipus de lector, tingués coneixements científics específics sobre el tema o no.
Aquest treball de recerca m’ha permès veure en primera persona que la ciència experimental no sempre surt a la primera, és més, gairebé puc afirmar que l’insòlit és que surti a la primera i tal com esperes. També m’ha servit per experimentar que l’astronomia depèn de molts factors, una gran part meteorològics, i l’altra, la importància de conèixer a fons els instruments i programes amb els quals treballes.
Gràcies a les meves noves experiències en aquest camp, he estat conscient de tot el que es pot conèixer només a partir d’una variació de llum que detectem des de la Terra, a milers d’anys llum d’on prové; perquè l’astronomia és una ciència experimental que ha de trobar mètodes per investigar i conèixer a distància. És increïble com de lluny hem pogut arribar i la informació que una ona electromagnètica és capaç de transmetre!
Tutor: Àngels Tabero
Els comentaris estan tancats.