Xavier Vílchez Pérez –
Aquest treball de recerca té l’objectiu d’esbrinar si amb criteris objectius és possible escollir una interpretació d’una determinada obra musical i argumentar la decisió. En aquest cas, l’obra en qüestió és el concert de violí de Beethoven op. 61 i les gravacions analitzades són tres en què apareixen tres solistes diferents: Maxim Vengerov, Joshua Bell i Isabelle Faust.
Les motivacions que m’han portat a realitzar aquest treball han estat el meu desenvolupament com a intèrpret musical (estudio 6è de grau professional de violí), ja que l’objectiu d’aquesta recerca consisteix a trobar recursos per decidir quines interpretacions de violinistes prestigiosos escollir com a models per agafar idees per a la meva pròpia interpretació de l’obra i poder estudiar detingudament l’obra, en particular perquè fins ara no la podia comprendre bé a nivell interpretatiu.
El cos del treball es podria dividir en dues parts: la primera seria recerca bibliogràfica i la segona seria la recerca feta per mi. En la primera part trobareu el que seria el context històric de l’obra ja que està explicada la biografia de l’autor, les influències musicals que va rebre, el seu desenvolupament com a compositor i també la situació del violí durant l’època per tal de saber quines preferències tenien els violinistes a l’hora d’interpretar una peça i per explicar l’estil de l’època de l’autor juntament amb la qüestió tècnica de l’instrument. En la segona part, en canvi, ja trobem aspectes de l’obra en particular ja que he fet un estudi sobre aquesta. Les parts en què està dividit aquest estudi són dos: una és l’anàlisi formal de la partitura general del primer moviment de la peça, en el qual trobem detallats els recursos que utilitza el compositor (polifonia, canvis de ritme, harmonia…) i l’altra és el comentari de les tres gravacions, en què analitzo la tècnica utilitzada pels solistes i acabo donant la meva opinió sobre la interpretació.
Les conclusions que he pogut extreure del meu treball són diverses. Per començar m’he adonat que quan comparem intèrprets que tenen el mateix nivell en el món de la música és impossible decidir quina interpretació és millor que una altra sense utilitzar factors subjectius. També he pogut determinar quines pautes objectives sí que puc utilitzar a l’hora de valorar una gravació (l’anàlisi de la tècnica utilitzada, per exemple). Després d’haver contextualitzat el compositor i l’obra considero que Beethoven és un autor clàssic que es comença a distanciar del seu estil sense arribar al romanticisme. Aquesta decisió influeix clarament en la manera com entenc la peça i, com a conseqüència, la meva idea d’interpretar-la. Aquesta idea per mi seria tenir present l’estil clàssic però utilitzant una tècnica que ens permeti expressar l’energia emocional de Beethoven. Per això, segons el meu parer, la interpretació d’Isabelle Faust és la més adient. Una lliçó que he après és que no només cal emoció i tècnica per tocar una obra musical, sinó que si en realitat volem transmetre la idea de l’autor hem de tenir una mica de bagatge cultural per tal de prioritzar alguns aspectes de l’obra.
Tutor: Robert Agustina Busquets.
Els comentaris estan tancats.