Imagen2Mar Milà i Montlló

La finalitat del meu treball ha estat analitzar, definir i investigar l’addició i la coaddicció.

L’objectiu principal: convertir el treball en una guia per a tot aquell que se senti perdut dins d’aquest món; identificar quin paper adoptar dins del procés i en quin punt es troba, per així poder cercar una possible solució o, si més no, un camí a seguir.

La coaddició és molt desconeguda. Ningú pensa en com viuen l’entorn de l’addicte les persones que l’estimen, les angoixes que passen diàriament, la impotència amb què viuen, les preguntes recurrents que ocupen la seva ment durant tot el dia, els dubtes sobre com encarar la situació, com actuar per ajudar i dur a terme “l’amor dur”,1 com entendre la transformació que pateix l’addicte.

En el treball no podia abastar totes les addicions, ja que n’hi ha de molts tipus, així que vaig optar per escollir-ne vuit. Vaig decidir-me per les més properes al meu entorn i que més em van encuriosir, i vaig intentar entendre-les.

Al final del treball, hi ha les entrevistes que he realitzat a una addicta, una psicòloga, un psicoterapeuta, un coaddicte i una integradora social. Les xerrades que he tingut amb ells han estat vitals per al treball, ja que he investigat el ventall de temes que m’han proporcionat.

Vaig escollir aquest tema perquè a casa ha estat sempre un tema latent. El meu pare va ser coaddicte durant uns anys. Ara, vist des de lluny, ens ha anat explicant aquells anys plens d’angoixa, les persecucions que havia de fer, les estratègies per no perdre el contacte amb l’addicte, les innumerables hores perdudes intentant fer-li entendre el valor de la vida… I posteriorment, l’ingrés i les teràpies de l’addicte. En aquest punt va ser quan ell es va adonar que també necessitava ajuda per deslliurar-se de la pressió de tots aquells anys… Tot això ha anat despertant en mi l’interès per aquest tema, tant per la vessant de l’addicte com del coaddicte.

Des de sempre m’ha interessat molt la figura del terapeuta en l’àmbit laboral, ja que considero que és imprescindible en el procés de rehabilitació de l’addicte i el coaddicte. L’estratègia i el bon coneixement de la psique del malalt fan que els pacients es pugin alliberar de tot el seu patiment compartint-lo amb altres afectats.

Considero que el treball ha assolit el seu objectiu i que pot ser una bona ajuda per a qui ho necessiti o com a mitjà d’informació per a qui tingui interès pel tema.

Tanmateix, erradicar aquest problema no esdevindrà possible, ja que estem en una societat corrupta i hipòcrita on tots vivim sota la dictadura del diner. Per exemple, el fet que als paquets de tabac aparegui la frase “fumar mata” és simple aparença. Si mata, per què es comercialitza? Fer anuncis de joc en línia on surten jugadors del Barça (molts dels quals els nens tenen com a referent) és un altre recurs exclusivament per fer negoci, enriquint uns pocs i creant una societat addicta.

Com que contra el poder del diner és impossible lluitar, una via per intentar canviar les mentalitats d’avui únicament pot ser una bona informació, per tal que la gent prengui consciència dels perills d’una addicció.

El treball m’ha fet valorar i agrair l’entorn i l’educació rebuda a casa. Haver tractat aquest tema tan obertament ha fet que tingui molt clar la nocivitat de les addiccions des del primer moment. M’ha confirmat la importància de tenir-ne coneixement.

Una de les millors parts del treball han estat les entrevistes. Són les que et permeten apropar-te a la realitat. Les experiències de tots els entrevistats són les que han donat forma al meu treball, i la investigació li ha donat fons.

He escoltat relats molt durs, com el de l’escriptora Giovanna Valls, però expressats amb una mirada de renaixement tan intensa que m’han demostrat que hi ha esperança i que val la pena lluitar.

Hem de fugir de l’estereotip que tenim d’un addicte. Pateix una malaltia, és una persona tancada dins d’una presó amb les claus a la mà, i en el treball exposo que existeixen les eines necessàries per tal que utilitzin adequadament aquestes claus i se’n surtin.

1. És la metodologia que farà que l’estratègia i la manipulació de l’addicció no tingui força, i així portar la persona addicta a tocar fons amb l’objectiu que s’adoni que necessita ajuda i que la demani.

Tutor: Jordi Plans Molina.

Save

Save