Conferència

El protagonisme de l’alumnat en el treball per projectes


Fernando Trujillo Sáez  

Doctor en Filologia Anglesa i professor titular de la Universitat de Granada, en el departament de Didàctica de la Llengua i la Literatura.

Dins el moment actual d’ebullició educativa, tothom està d’acord en la importància de situar els infants i els joves en el centre del sistema educatiu. Però, què significa posar els aprenents en l’eix de l’educació? Què implica escoltar la veu dels alumnes i apropar l’educació a la seva realitat? Quina participació real tenen els alumnes en la vida de l’escola i quins espais els facilitem perquè prenguin decisions? Més enllà de l’ús de les tecnologies, de les metodologies actives i de l’organització d’entorns d’aprenentatge i avaluació competencial, el protagonisme dels alumnes en l’educació és un dels reptes més importants que tenim.

El treball globalitzat, integrat o per projectes es considera una de les potes de l’escola transformadora ja que, a priori, proporciona un escenari que permet vehicular un aprenentatge autèntic, sempre i quan els aprenents contextualitzin allò que aprenen, descobreixin el món en companyia dels altres, s’enfrontin al desafiament de plantejar i resoldre problemes reals, dirigeixin la seva pròpia indagació i se sorpreguin del seu propi aprenentatge.

Ara bé, com adverteix Fernando Hernández (UB), podem caure en la pedagogia del “com si”: “No tothom qui fa projectes parla del mateix; podem creure que fem un projecte i en realitat el que fem és un sumatori de continguts disciplinaris, en què se substitueix el llibre de text pel material dels docents, en què l’alumne és un pur executor d’activitats amb sabers factuals. Això no és un projecte! La pedagogia del “fem com si” no és vàlida: sembla que ho facin els alumnes, però en realitat el mestre ja ho té preparat o bé, sembla que triïn el tema, però el docent ho condueix perquè surti el que ell o ella vol”.

Així doncs, el repte de situar els aprenents en el centre dels processos educatius demana imaginació pedagògica, gestió de la incertesa i confiança en els alumnes. Els infants i els joves han de tenir-hi autoria, capacitat de decidir i espais per dirigir la seva indagació. Els alumnes han de sentir-se autors i no simples executors. De retruc, el paper del docent es deconstrueix però no és passiu en absolut: acompanya, interroga, problematitza, assenyala possibilitats i obre nous camins.

@ftsaez