Author Archives: Santi

01 L’article neutre

Tot i que la llengua col·loquial utilitza habitualment l’article neutre lo, aquesta forma la llengua literària la rebutja. Pompeu Fabra ho justifica per dos motius:

  • el català medieval no el feia servir ja que la forma lo servia tant pel masculí com pel neutre, cosa que avui en dia passa en aquells dialectes, com el tortosí, que fan servir lo com article masculí.
  • cap llengua romànica del voltant nostre, tret del castellà, fa servir una forma específica d’article neutre diferent del masculí.

Joan Solà en parlar de l’article neutre distingeix tres casos: l’article amb funció abstractiva, l’article amb funció intensiva i les frases fetes. El català en aquests tres casos presenta solucions diferents.

Us he preparat un full amb uns exemples i exercicis.

L’article neutre: exemples i exercicis

Cap a un comerç més just…

Creiem que la lluita per un comerç just és la lluita per canviar les injustes estructures del comerç internacional, on unes poques empreses transnacionals que dominen organismes multilaterals com el Fons Monetari Internacional, el Banc Mundial i la Organització Mundial del Comerç i les polítiques agràries i comercials dels principals governs estan impulsant un model agrícola, comercial i de consum injust i insostenible.

Donem un total suport a aquelles organitzacions com Vía Campesina que reivindiquen que l’alimentació és un dret i no una mercaderia i que l’ agricultura ha de produir aliments i no béns de mercat. Treballem a favor de la sobirania alimentària que pensem que és el camí per tal d’acabar amb la fam i la malnutrició i garantir la seguretat alimentària per a tots els pobles. Entenem per sobirania alimentària el dret dels pobles a definir les seves pròpies polítiques i estratègies sostenibles de producció, distribució i consum d’aliments que garanteixin el dret a l’alimentació per a tota la població, a partir de la petita i mitjana producció, respectant les identitats culturals i amb una orientació que tingui com a prioritat satisfer les necessitats dels mercats locals i nacionals.

Entenem que els nostres esforços per tal de comercialitzar productes d’organitzacions populars del sud són només una part d’ aquest combat… Participem en el moviment de resistència a la globalització, un moviment amb el qual dia a dia reforcem els nostres lligams. En el marc de les mobilitzacions on participem, treballem especialment en els aspectes vinculats al consum.

Creiem en el poder de la societat civil com a generadora de noves alternatives. Pensem que el comerç just no és un sector d’activitat sinó part d’un procés de construcció d’una altra societat. Creiem que el comerç just és una qüestió tant de responsabilitat col•lectiva com d’actuació individual; és a dir una qüestió de ciutadania. Creiem que el consumidor és un actor potent en la nostra societat i per això els nostres esforços s’encaminen a la construcció d’un moviment social de ciutadans conscients i crítics.

Lluitarem per aconseguir el màxim possible de justícia social i respecte al medi ambient en tota la cadena de comercialització, que és una de les condicions fonamentals per tal d’assolir un desenvolupament autèntic. Per això, sense amagar les contradiccions de comercialitzar en un món injust com l’actual, treballem per fer transparent tot el procés comercial, tan en el nord com en el sud, perquè el consumidor responsable pugui valorar la coherència del nostre treball amb els principis que defensem.

Principis que orienten la nostra actuació comercial:

– Els grups productors provenen de col•lectius organitzats compromesos amb la realitat del seu país, amb la implicació de les dones, amb un funcionament participatiu i amb unes condicions laborals dignes. Amb ells establim relacions el màxim d’àmplies possibles, participant en lluites conjuntes, cooperant i intercanviant idees i experiències. Les nostres relacions comercials són part d’unes relacions humanes de cooperació i lluita a llarg termini.

– En el procés de producció s’ incentiva la utilització dels recursos de la zona i tecnologia que no perjudiqui el medi ambient.

– Entenem el comerç internacional com un complement de la producció local. Per aquest motiu, treballem amb organitzacions que centren la seva producció vers un mercat local, no dependents de les exportacions. No importem productes que ja es produeixin aquí, amb components socials i ecològics equivalents.

– Creiem que l’ objectiu d’un comerç just s’ha de mantenir al llarg de tota la cadena de comercialització, per això:

• Quan és necessària una transformació prioritzem les empreses d’economia solidària, d’economia social i si no és possible, preferim treballar amb petites i mitjanes empreses. En cap cas treballem amb grans empreses multinacionals, a les quals denunciem i combatim.

• La distribució no és una acció purament comercial. Prioritzem els circuits curts, els serveis de proximitat i totes les formes que afavoreixin el consum crític. Avantposem els grups, les cooperatives i les botigues de comerç just i consum responsable. Donem suport i defensem el comerç tradicional de barri i ens oposem a les grans cadenes de distribució, autèntiques enemigues del consum responsable i el comerç just. La mateixa postura mantenim davant les grans cadenes de restauració.

La lluita per aquests criteris no està exclosa de contradiccions, com a conseqüència de la realitat on ens trobem. Per aquest motiu, busquem treballar amb una total transparència davant el consumidor, els proveïdors i les organitzacions de consum responsable. Amb la creació de vincles de confiança i transparència esperem que el control del sobre el treball que portem a terme ens ajudi a apropar-nos al objectiu que perseguim: un comerç just i sostenible.

Crida: Per un comerç just al servei del desenvolupament humà

Nosaltres, representants d’associacions i individus, reunits amb motiu de la trobada sobre “Un nou marc econòmic equitatiu i sostenible al servei dels Drets Humans”, que ha tingut lloc al local de l’”Espace Associatif” el dissabte 10 de desembre del 2005, hem decidit fer la següent crida a la Conferència Ministerial de l’Organització Mundial del Comerç (13-18 de desembre a Hong Kong):

Considerant que el model dominant de desenvolupament caracteritzat per les desigualtats polítiques i econòmiques i pel control de monopolis és la causa principal

(I) de l’agreujament de la pobresa al món

(II) de l’augment de les desigualtats pel que fa als drets d’accés a la sanitat

(III) del deteriorament de la diversitat biològica

Conscients que el model de desenvolupament actual limita la llibertat de circulació dels homes en favor de la dels capitals i que les modalitats actuals de llibertat de fluxos de mercaderies poden retardar especialment el desenvolupament dels països en vies de desenvolupament i dels països menys avançats; conscients del paper fonamental dels agricultors i de les pràctiques agrícoles i coneixements locals en la seguretat alimentària, així com en la conservació de la biodiversitat i la gestió sostenible dels recursos naturals; conscients de la destrucció de la biodiversitat, el deteriorament dels mitjans de subsistència i l’augment de les dificultats d’accés a la sanitat, té efectes nefasts sobre les condicions de vida dels grups més vulnerables, incloses les dones i els nens.

Fem una crida al Govern marroquí, als Ministres reunits a Hong Kong, a les organitzacions internacionals, a la societat civil internacional i a les organitzacions de la societat civil marroquina, a treballar cada un en l’àmbit de les seves competències, per

1. A nivell internacional
– Que es tingui en compte el respecte dels drets humans tant a nivell econòmic com polític, social i cultural en les negociacions i, en particular, els de les poblacions i capes més vulnerables.

– Que es tinguin en compte les preocupacions per la realització dels Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni i que s’obrin veritables oportunitats comercials als països en desenvolupament i als països menys avançats.- Reforçar les accions pel reagrupament regional dels Estats de les diferents regions d’Àfrica, afectats pels conflictes resultants de la descolonització, i en particular pel reforç de la governabilitat i la democratització i per l’aproximació de les organitzacions de la societat civil per tal de donar consistència al procés de construcció d’unions regionals viables, capaces de representar-los en les negociacions internacionals.

– Assegurar-se de l’equitat comercial i tecnològica a nivell internacional i tenir en compte la protecció de la biodiversitat i els coneixements locals, així com els seus efectes i importància en la seguretat alimentària.

2. A nivell de Marroc
– Posar a disposició de l’opinió pública una anàlisi dels efectes econòmics i socials de la política comercial seguida per Marroc per tal de clarificar allò que està en joc en les negociacions, especialment tenint en compte els efectes combinats dels compromisos de Marroc amb l’Organització Mundial del Comerç i els acords comercials bilaterals en vigor i en projecte.

– Informar a l’opinió pública de les activitats del Comitè de Negociació amb l’Organització Mundial del Comerç, establert al 2004, i ampliar la participació en aquest Comitè de les organitzacions de la societat civil.- Afavorir l’evolució de les capacitats de les organitzacions de la societat civil marroquina, per tal de permetre als diferents components de la societat marroquina estar més ben informats del que està en joc a nivells vinculats a les negociacions comercials internacionals i d’estar més presents al costat de les organitzacions de la societat civil internacional en aquestes negociacions.

Rabat, dissabte 10 de desembre de 2005

Italià: Casta Diva

Canviem una mica d’estil i ara podeu sentir una ària d’una òpera típica del “bel canto”, la “Casta Diva” cantada per Maria Callas una soprano mítica que per desgràcia va morir jove de mal d’amors.

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/MBW5a77wINQ" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

Casta Diva, che inargenti
Queste sacre antiche piante,
A noi volgi il bel sembiante
Senza nube e senza vel…Tempra Dio, tempra tu de’ cori ardenti,
Tempra ancora lo zelo audace,
Spargi in terra quella pace
Che regnar tu fai nel ciel…
Casta deessa, que tens de plata
Aquestes antigues plantes sagrades
Gira cap a nosaltres el bell rostre
Sense núvols i sense vel…Modera Déu, modera els cors ardents
Modera encara el zel audaç
Escampa per la terra aquesta pau
Que fas regnar al cel…

Portuguès: CADA QUAL COM SUA MANIA

joan-manuel-serrat-caetano-veloso-cada-qual-com-sua-mania.mp3

Joan Manuel Serrat i Caetano Veloso canten junts aquesta cançó que és una versió en portuguès d’una cançó de Serrat que es diu Cada loco con su tema.

 
Cada qual com sua mania
o gosto não se discute.
Artefatos, bestas, homens e mulheres
cada um é como é cada um é cada qual
e se manda pela escada como quer.
Mas se tiver que escolher, sou partidário
das vozes vivas da rua mais que do dicionário.
E gosto mais do bairros que do centro da cidade
e dos artesãos mais que da feitoria.
Da razão que da força, do instinto que da urbanidade
e dos indios que do Sétimo de cavalaria.
Prefiro os caminhos às fronteiras
e uma borboleta ao Rockefeller Center
e o faroleiro de Capdepera
aos vigias de Ocidente.

Prefiro querer a poder.
Tatear a pisar.
Amar a querer.
Pegar a pedir.
Dançar a desfilar
e desfrutar a medir.
Prefiro voar a correr.
Fazer a pensar.
Beijar a brigar.
Ganhar a perder.
Mais do que tudo, sou
partidário de viver.

Cada loco con su tema
contra gustos no hay disputas
artefactos, bestias, hombres y mujeres
cada uno es como es
cada quien es cada cuál
y baja las escaleras como quiere
Pero, puestos a escoger, soy partidario
de las voces de la calle más que del diccionario,
me privan más los barrios que el centro de la ciudad
y los artesanos más que la factoría
la razón que la fuerza, el instinto que la urbanidad
y un siuox más que el séptimo de caballería.
Prefiero los caminos a las fronteras
y una mariposa al Rockefeller Center
y el alfarero de capdepera
al vigía de occidente.

Prefiero querer a poder,
palpar a pisar,
ganar a perder
besar a reñir,
bailar a desfilar
y disfrutar medir.
Prefiero volar a correr,
hacer a pensar,
amar a querer,
tomar a pedir.
Antes que nada soy
partidario de vivir.

Guaraní: Che pykasumi

JoanManuel Serrat canta aquesta cançó popular en guaraní i castellà.  che-pykasumi.mp3

El guaraní és una llengua ameríndia de l’Amèrica del Sud que es parla a diverses regions de l’Argentina i Bolívia i a gran part del Paraguai (de fet, el nom d’aquest país és una paraula guaraní que significa “país de molta aigua”).
El nom de la llengua en guaraní és avañe’? (sota aquest nom es troba la Viquipèdia en guaraní).
Guaraní
és la paraula amb la que els espanyols van identificar a l’ètnia i d’idioma, al confondre amb guariní (guerra) que era la que repetidament pronunciaven els indígenes.
Un total de 6 milions de persones el parlen i recentment s’ha inclòs a l’escola i des de 1967 està declarada com a llengua cooficial al Paraguai on el 94% de la població el sap parlar. A Bolívia i a la província de Corrientes i província d’ Entre Ríos a Argentina i a part de l’Amazònia del Brasil també es parlen.
La situació sociolingüística de la llengua guaraní al Paraguai reflecteix l’existència de dues llengües en contacte: Els préstecs de paraules entre castellà i guaraní i el passar de parlar en una llengua a l’altra són molt freqüents. En el cas d’algunes ciutats com la mateixa capital Asunción està molt estès el Jopara (mescla) barreja de castellà i guaraní que està vista com una adulteració de d’idioma pels parlants de guaraní amb més consciència lingüística. En el parlament de Paraguai predomina el castellà però es usual també usar el guaraní especialment en situacions especialment emotives.
Ha pogut sobreviure al llarg dels segles sobretot perquè els jesuïtes el van elegir com a idioma òptim per predicar el cristianisme als indis, amb la qual cosa es va posar per escrit (amb l’alfabet guaraní, un alfabet llatí lleugerament modificat), i pel tradicional aïllament imposat al Paraguai des de l’època de Rodríguez de Francia.
Té 33 fonemes, 12 dels quals són vocàlics (amb forta presència dels sons nasals i guturals). Les paraules acostumen a tenir l’accent a l’última síl·laba i no acaben mai en consonant.
Juntament amb els diversos dialectes tupís del Brasil, forma la família lingüística anomenada tupí-guaraní.
Del guaraní deriven diverses paraules en moltes llengües entre les que destaca Jaguar i Piranya (Pira aña: peix del diable)

 

Che pykasumi reveve vaekué chehegui rehóvo
oúva ne ange cada pyhare che kéra jopy;
rohayhúgui ai ajepy’apõva che ne ra’arÙvo,
michínte jepépa ndaivevuivéi che mba’embyasy.

Ne añaitégui ndénte aikóva ko’’icha aikove asy
jaikóma rire ku juayhu por’me oñondivete;
resÍ reveve che rejarei, che motyre’y,
aico cikorey ndavy’amivéi upete guive.

Sin consuelo alguno te sigo queriendo cada amanecer
como sombra voy caminando a solas con mi soledad.
Mis ojos padecen al mirar la casa donde ya no estás.
Corazón transido que me mancha el pecho y me hace sollozar.

Con un leve vuelo de mí te apartaste pequeña torcaz.
Porque no querías que te acariciase el pelo y la piel.
Regresa, te pido, a darme consuelo como sabes tú.
Alivia esta pena que me estruja el alma…
Che pykasumi.