Avui hem seguit els problemes que ha tingut el president de la cambra baixa per a ser investit. Han calgut dues votacions com mai havia passat. Aquesta és una proba inequívoca del perfil que té el diputat Bono als ulls dels catalans. Jo sóc i em sento socialdemòcrata però tinc les meves reserves sobre el ja president de les corts generals. Caldrà estar molt alerta en els primers dies de funcionament de la cambra i les actituds envers dels partits catalans. La prudència i el seny s’imposarà en els primers dies. Serà així quan la relaxació envaeixi una manera de ser més propera a altres formacions polítiques ?. Quins peatges hauran de pagar els partits catalans llevat del PSC per estar a la mesa del congrés ?. I, serà aquest el peatge que el PSOE haurà pagat per no tenir el Sr. Bono en altres espais polítics més compromesos i menys remunerats ?.

Àngel Guirado i Serrat

Que venen temps molt i molt difícils ja no ho dubta ningú. Que només tenim por quan veiem les orelles del llop, també. Som un país que només entenem el pal i poc més. Darrerament, a l’àrea urbana de Barcelona es donaven missatges de que no hauríem de patir fins a la tardor. Malament !. Patir és una cosa ben diferent d’estalviar. Patim quan després d’estalviar no ens en sortim. L’estalvi és una actitud fins i tot molt positiva quan les coses van grasses. Per tant, si no ens ensenyen les orelles del llop difícilment canviarem els comportaments individuals. No és ja que parlem de la cultura del l’estalvi d’aigua, concepte lligat a la consciència social, sinó que per arribar-hi s’ha de treballar pel canvi individual, el de les persones com a individus. Només així podrem arribar algun dia a poder parlar de la cultura de l’aigua.

Avui a la tertúlia de Catalunya Ràdio s’ha parlat de la incoherència de que ens cobrin un mínim, gastem o no, i que ens privin de gastar aquest mínim, ni que sigui regant les plantes. Algú fa el negoci, no?. És el mateix passa amb les bombones de butà, el cobre tot el seu contingut i, en canvi, sempre en queda un fons que es retorna. Vaja, cornuts i pagar el beure.

Àngel Guirado i Serrat

Tenim un munt de protestes en l’agenda. Som un país que protesta per qualsevol motiu ?. Jo crec que no, però sabem que protestar té en la majoria de les ocasions el seu efecte. Si no, mirem que tenim a l’agenda.

La protesta per la guerra de l’Irak va acabar amb el govern del Partit Popular. Avui no es dóna credibilitat a la línia de Molt Alta Tensió, la MAT. La convocatòria del diumenge 30 de març a Girona en dóna fe. Els problemes pel transvasament no dóna especials alegries als pagesos de la conca del Segre ni la del Ter. Ja no parlem de la franja de ponent ni a la d’Aragó. Aigua i llum van de bracet.

Si ens aturem a les ampliacions de les vies de comunicació, la nacional II i l’autopista tenen les oposicions dels municipis pels quals està prevista la seva ampliació no en la seva necessitat sinó en el traçat. Es creu necessari però no per al propi municipi. El TAV que transcorre per les nostres comarques no és ben vist per alcaldes de les comarques del nord pel que suposa el trinxament del territori.

Sabem el que realment volem?. Pot ser sí, però sabem el que necessitem?. Crec que no. I no parlem dels incendis. Ningú en parla tot i que tenim un Pla. Però ens entestem en discutir uns temes que ja estan coll avall i, en canvi, un de molt important que pot ser greu d’aquí a pocs dies si no plou, els incendis, ningú n’està parlant. Doncs bé, jo sí i insisteixo, serà el més gran dels problemes que tindrem d’aquí a finals d’any. Perquè parlem d’aigua de boca i aquesta ens farà falta per apagar el foc.

Aigua de boca, jo diria de dutxa, de cuina, que de la boca se’n cuiden les plantes industrials de comercialització de l’aigua d’ampolla. Aquestes tenen l’explotació comercial d’un bé universal i fonamental de les persones. Quan les vaques van grasses no ho ha problemes. Quan estan primes, és com el gos que tot li són puces.

Què diuen els accionistes de les empreses comercialitzadores d’aigua d’ampolla i d’aigua potable?. Què hi diuen els d’Avertis, Acesa, Acciona,…d’Adif, d’Endesa, Gas Natural ?. Què passa amb els bens naturals i necessaris com el petroli, l’aigua, el gas i fins i tot l’aire que respirem?. Algun dia ens el faran pagar i car. De fet ja el paguem per la via dels impostos indirectes.

Àngel Guirado i Serrat.