– “La tolerància és el respecte, l’acceptació i l’estimació de la riquesa i de la diversitat de les cultures del nostre món, de les nostres formes d’expressió i de les nostres maneres d’expressar la nostra qualitat d’éssers humans.”

– “La tolerància és l’harmonia en la diferència.”

– “La tolerància és una virtut que fa possible la pau i contribueix a substituir la cultura de la guerra per una cultura de la pau.”

– “La tolerància és el reconeixement dels drets universals de la persona humana i de les llibertats fonamentals dels altres.”

Aquestes definicions són les que va donar l’ONU en la seva Declaració de Principis sobre la Tolerància (1995). Han passat ja 15 anys des d’aleshores, i aquesta Declaració sembla per estrenar. Hem avançat en tolerància? Respectem, acceptem i estimem la diversitat com una riquesa? Hem après a conviure en la diferència amb harmonia?

Potser cal concretar encara més, per entendre-ho millor: Què significa practicar la tolerància? La mateixa Declaració de l’ONU ens dóna pistes per anar fent camí:

– “Significa que cadascú és lliure de triar les seves conviccions i reconeix que l’altre gaudeixi de la mateixa llibertat.”

– “Significa l’acceptació del fet que els éssers humans, que es caracteritzen naturalment per la diversitat del seu aspecte físic, de la seva situació, de la seva forma d’expressió, dels seus comportaments i dels seus valors, tenen el dret de viure en pau i de ser tal com són”

– “Significa que ningú no té el dret d’imposar les seves opinions als altres.”

Més enllà de les frases boniques i dels bons desitjos per al món en general, caldria que cadascú de nosaltres tinguem ben presents, en el dia a dia, aquests significats, ben simples: que tothom té el dret de viure en pau i de ser tal com és, i que ningú no té el dret d’imposar les seves opinions als altres. Podrien ser uns bons propòsits per al Dia Internacional de la Tolerància.

Declaracio tolerancia (1a part)