Dissabte 7 de maig de 2022
17:00h-20:00h
Plaça Nova
Experiències
VOLCANS (Awa i Noa)
MAGNETISME (Gerard i Meyre)
Aquí teniu els enllaços als blocs de l’escola amb un recull de les experiències que hem realitzat a l’escola dins de la 25a setmana de la ciència 2020:
http://educacioinfantilpaucasals.blogspot.com/2020/11/som-cientifics.html
http://cicleinicialpaucasals.blogspot.com/2020/11/setmana-de-la-ciencia-20-1r.html
http://cicleinicialpaucasals.blogspot.com/2020/11/setmana-de-la-ciencia-20-2n.html
http://ciclemitjapaucasals.blogspot.com/2020/11/setmana-de-la-ciencia-3r.html
http://ciclemitjapaucasals.blogspot.com/2020/11/setmana-de-la-ciencia-4t.html
http://ciclesuperiorpaucasals.blogspot.com/2020/11/setmana-de-la-ciencia-5e.html
http://ciclesuperiorpaucasals.blogspot.com/2020/11/setmana-de-la-ciencia-6e.html
De ple a l’estiu i a les vacances, espero que ja hàgiu pogut descansar i gaudit de força temps lliure després d’un trimestre tan i tan diferent…Aprofiteu a tope per jugar, riure, ballar, caminar, nedar, anar a la platja, piscina, muntanya, esplai…per estar amb amics i familiars…feu mil coses que us facin somiar! Però després d’un trimestre en confinament hem descobert que també podem fer ciència a casa, però en pots fer també a la platja, a la muntanya…fixa’t… Ahhh! I pots fitxar un bon equip de familiars, amics, i fer-ho en grup, encara aprendras i et divertiras més.
A tots els qui tingueu ganes d’aprendre jugant, podeu seguir experimentant tenint la diversió assegurada. Gràcies a la ciència i al vostre enginy podreu resoldre reptes com aquest: per què té sal l’aigua de mar? Com hi arriba al mar? Per què hi ha mars amb més quantitat de sal que d’altres? Per què es tapen les orelles al pujar una muntanya o al viatjar en avió?
Els més curiosos també descobrireu com d’apassionant pot ser la química o la biologia fent experiments que us sorprendran. Atreveix-te a descobrir tots aquests misteris de la ciència amb aquests reptes:
PROPOSTA REPTES ESTIU AULA DE CIÈNCIES CICLE SUPERIOR
Un cop sapigues quin repte vols fer: clica damunt l’enllaç del drive i tindràs el resum de tots els experiments i una carpeta amb tot el necessari per a cada repte.
https://drive.google.com/drive/folders/1A33E3eDQaqiL5kyZR33YHYJ55oiwb9OD?usp=sharing
Endavant a gaudir de l’estiu!
Aquest any era el segon que teníem l’oportunitat de participar amb l’alumnat de 5è de primària al Congrés Recerkids a la Universitat Rovira i Virgili, una experiència que ens feia molta il·lusió i per la que ja ens hi estàvem preparant des de l’aula de ciències.
(Recerkids és una iniciativa impulsada per la Direcció General de Recerca dins del seu programa d’activitats pedagògiques, que tenen l’objectiu de divulgar la ciència a les escoles i donar a conèixer la tasca dels centres de Recerca de Catalunya.)
Es clar amb la pandèmia, lògicament, es va suspendre. L’organització va pensar, però, que podia muntar una trobada en línia amb les escoles que volguessin participar-hi i fer una petit projecte de recerca: RECERKIDS A CASA.
Al llarg d’aquest trimestre els alumnes de cicle superior han mantingut el nivell científic molt alt, i han seguit investigant, experimentant i estudiant sobre ciència. I entre tots ha quedat clar que no sempre cal un laboratori per fer experiments científics. Entre tots hem fet aquest trimestre possible l’ #aula de ciències confinada# ;de la que us hem anat deixant al llarg d’aquestes setmanes una petita mostra en el nostre blog. I ens va semblar que això calia celebrar-ho fent mooooolta ciència, de la de científics, de la de debò, debò…
I RECERKIDS ens hi va ajudar i posar fàcil: què pot haver-hi millor sigui on line que fer un tastet de com treballen els científics de les universitats i dels laboratoris més importants de tot el món?
I certament ha valgut la pena! Ens hem adonat de com treballen i com apliquen això que intentem viure a l’aula de ciències aplicant el pensament inductiu i transportar-ho a la pròpia vida tenint un sentit crític, molta curiositat i ganes de tenir cor i ment ben obertes a fer-nos preguntes sobre el món que ens envolta.
Així que vam participar junt amb altres alumnes de cicle superior de 40 escoles d’arreu de Catalunya en un congrés molt científic,però també, amb un format molt divertit. Presentat pels Clowntífics: l’Arlequina i l’Orilo, i conduït i comentat per dos científics de debò: la Sandra Saura professora de la UAB i investigadora del CREAF i de Miquel Duran catedràtic de química física a la Universitat de Girona que ens van explicar com treballen. Tots ells ens van ajudar a aprofundir en el repte científic proposat, que en aquesta edició especial des de casa s’ha centrat en els microorganismes per retre homenatge a la commemoració del centenari del naixement del biòleg Ramon Margalef.
Els nostres alumnes han pogut adonar-se de com els microorganismes des- componedors i descobrir com ajuden a transformar els residus orgànics en productes reutilitzables per a altres éssers vius. I experimentar en directe sobre la determinació casolana del PH i sobre el CO2.
Moltes gràcies a a l’organització del Recerkids i a tots els participants, per la bona feina, i per fer-nos una ciència tan simpàtica i propera … Els nostres alumnes de cicle superior han comentat al xat, i han enviat correus explicant el que els hi ha agradat, però el més interessant també vídeos i fotografies de com han viscut el Congres des de casa i la majoria ben actius, experimentant en directe i explicant el que han aprés! Aquí us en deixem una petita mostra fotogràfica.
Fixeu-vos hi bé: una bona pedrera de futures vocacions científiques!
Els alumnes de 5è segueixen amb l’aula de ciències en confinament, aquesta vegada descobrint amb la pròpia experiència sobre el funcionament del sistema respiratori.
Ells han triat entre fer una maqueta del funcionament dels pulmons o bé un espiròmetre cassolà per entendre la capacitat pulmonar.
Els primers mitjançant l’elaboració d’una maqueta amb materials de fàcil obtenció per casa (ampolla, globus, plastelina, canyetes i guant) han il•lustrat amb una maqueta com el moviment d’un múscul (el diafragma) provoca l’entrada i sortida de l’aire als pulmons. Com que els pulmons no tenen moviment per sí sols si el diafragma no es mou, encara que tinguem les fosses nasals obertes, l’aire no entra als pulmons perquè aquests ja estan ocupats. Per això no cal tapar-nos el nas per anar sota aigua: mentre no inspirem no entrarà l’aigua.
Uns altres alumnes han preferit experimentar construint un espiròmetre amb una ampolla, una canyeta o tub llarg i un cubell. L’espiròmetre és un instrument mèdic per mesurar els volums i capacitats del pulmó, el seu es molt cassolà però ho simula molt bé. Aquí en teniu una mostra de com de científics segueixen els nostres alumnes de 5è. Felicitats noies i nois!
L’aula de ciències tampoc s’atura en el confinament, i gràcies a la curiositat i ganes d’experimentar i descobrir dels nostres alumnes.
Aquesta vegada els ha tocat el torn als alumnes de 6è, que han indagat, observat i experimentat al voltant de les MÀQUINES SIMPLES.
Encara que sovint se’ns passi per alt, estem contínuament utilitzant màquines en el nostre dia a dia. Cada cop que fem servir un ascensor, obrim una porta, tallem un paper,.. utilitzem diferents elements que units entre si formen el que anomenem màquina.
Aquesta setmana ens hem fixat només amb les maquines simples, que sovint funcionen amb l’energia muscular i per mitjà de mecanismes molt senzills: la palanca, el pla inclinat, el tascó, el cargol, la roda, el torn i la politja.
Així doncs, ens hem adonat que una màquina és un aparell que ens permet fer diverses feines de manera més eficient: amb menys esforç, amb més rapidesa… Hi ha màquines tan senzilles que ni pensem que ho són; però el seu invent van suposar una revolució i van facilitar alguna tasca, això es del que s’encarrega la tecnologia. I es clar com tota ciència aquesta no s’atura, i continua evolucionant per perfeccionar o millorar els invents ja existents o aplicar-los en nous usos i contextos. També ens hem adonat que amb una mica d’enginy també en podem crear nosaltres per facilitar les tasques: palanques, politges, plans inclinats….
A la fotografia teniu una mostra d’algunes de les màquines simples trobades a casa dels nostres alumnes més observadors, d’altres mes enginyers han preferit crear-se ells una màquina simple, d’altres amb més amb esperit de físics que han mesurat la diferencia en temps i esforç de fer amb o sense màquina una mateixa acció, altres més tecnòlegs i/o amb habilitats comunicatives que han preferit aprofundir en la teoria i fer un bon recull d’aquestes màquines en un PowerPoint. Felicitats noies i nois! A continuar, que segueixi l’esperit científic de l’aula també des de casa.
El Jordi s’ha atrevit a experimentar amb densitats. I ha creat un pot de la calma.
Per fer l’experiment que ell ens proposa, cal que busquis per casa els següents materials:
• Líquids: o Alcohol o Mel o Aigua o Oli o Sabó
• Altres materials: Colorant alimentari o tinta de voli (per barrejar amb l’aigua) ,una ampolla transparent o un got gran de vidre , 5 gots petits i transparents (poden ser de vidre o de plàstic) . Una balança, un got que permeti mesurar líquids, un biberó, un pluviòmetre o una proveta.
Però abans de començar l’experiment una pregunta: Quin d’aquests líquids creus que és més dens? Perquè no intentem esbrinar-ho abans de fer l’experiment?
Per això ell ha utilitzat la balança, els 5 gots petits, l’utensili per mesurar líquids i seguir el procediment següent:
1. Mesureu 50 ml del primer líquid.
2. Col·loqueu el primer got sobre la balança i tareu (poseu a zero la balança perquè no mesuri el pes del got).
3. Ompliu el got, de sobre la balança, amb el primer líquid.
4. Anoteu el pes (g o grams) a la taula.
5. Seguiu el mateix procediment per cada un dels líquids.
6. Calculeu la densitat (massa/volum) de cada un dels líquids.
El JORDI ens pregunta saps dir perquè no es barregen els líquids que t’hem proposat?
Exacte per la diferència amb la Densitat. La densitat és un dels factors físics més importants. La densitat ens dóna la relació entre el pes i el volum que ocupa un cos. Per exemple 1Kg d’acer i 1Kg de palla pesen el mateix, però 1Kg d’acer el pots ficar en un pot petit de cuina i per 1Kg de palla necessites molt més espai. Això ens indica que la densitat de l’acer és molt més gran que la de la palla.
A l’aigua, la densitat de l’aigua encara pren més importància. Els principis d’Arquímedes de flotació dels cossos necessiten de la densitat per explicar-se. Com més gran densitat major, empenta cap amunt hi haurà. La gran quantitat de sal al Mar Mort és el que fa que la densitat sigui més gran i que es suri més que en el Mar Mediterrani…
Així tal qual l’Elna des de casa ens ha volgut sorprendre amb una simulació de l’erupció d’un volcà, un clàssic a la nostra aula de ciències. Però aquesta simulació és molt, molt pròpia del confinament… Ara ja sabem perquè es necessitaven tants rotllos de paper del water: “per fer experiments!!!” Aquest experiment, recrea de forma molt visual el funcionament d’un volcà, mitjançant materials a l’abast i a través de reaccions químiques. Resulta molt divertit i causa sorpresa…!
A continuació us detallem tot que el ha necessitat i com ho ha fet
Material
Volcà (rotllo de paper de vàter amb terra al voltant donant forma de volcà)
Gots
Reactius
Rentavaixelles
Bicarbonat sòdic
Vinagre
Cartó (ella ha fet sobre un cartró per no embrutar cap superfície, genial!)
Pebre vermell (si ho voleu fer com ella però que agafi color vermell, s’hauria d’afegir en el primer pas barrejant amb el bicarbonat)
Què ha fet?
Ha posat 100 mL de vinagre en un got.
En un altre got hi tenia preparat 50 g de bicarbonat sòdic que ha abocat al volcà .
Ha afegit també al volcà un raig curt de rentavaixelles.
Finalment ha introduït en el volcà el vinagre i ha esperat (sense tocar mai res) a que reaccioni.
Explicació teòrica de l’experiment
En afegir el vinagre (àcid acètic) a la barreja que contenia bicarbonat sòdic (base) es produeix una reacció química que allibera una gran quantitat de diòxid de carboni (gas CO2), observant-se en l’escuma que ràpidament va pujant.
Les erupcions volcàniques es produeixen també per un augment de la pressió interna en els conductes que sorgeixen del magma terrestre i arriben fins a la superfície. Quan la pressió és prou gran, aquests conductes no poden suportar-la i es trenquen en el seu punt més fràgil, causant una erupció de roca fosa (lava) que surt a tota velocitat.
El Victor ens ha sorprès enviant fins i tot vídeo amb aquest experiment. Ell ha après a fer pujar l’aigua d’un plat fondo per dins del got, ah i amb l’efecte ha sabut com apagar una espelma sense bufar…bon efecte, sí senyor sembla màgia!
Què ha utilitzat? 1. Un plat fondo 2. Un encenedor 3. Una espelma 4. Un got 5. Aigua (ell hi ha posat colorant per veure millor l’experiment, i perquè li agrada crear, però sense us sortirà igual de bé)
Què ha fet? Pas 1: Ha posat l’aigua en el plat (amb el colorant alimentari) . Pas 2: Ha posat l’espelma a dins del plat amb els 100 ml l’aigua. Pas 3: Ha encès l’espelma. Pas 4: Ha posat el got sobre de l’espelma i el plat. Pas 4: Ha esperat uns segons sense fer res…i tatxan… Com si es tractés d’un ascensor l’aigua ha pujat amunt…
Què passa? Ell m’ho explicava en el vídeo. Ha comprovat com l’espelma s’apaga i l’aigua del plat disminueix perquè entra a dins del got. En el seu cas la pressió ha estat tan forta que ha aixecat agafant pel got tot el plat sense desenganxar-se…
Per què passa?Perquè la flama de l’espelma consumeix l’oxigen de l’aire que hi ha dins del got fins que l’espelma s’acaba apagant. A l’inici de l’experiment, la pressió sobre l’aigua és igual a l’interior que a l’exterior del pot. Però, durant la combustió, la pressió a l’interior del pot disminueix i, aleshores, la pressió atmosfèrica, empeny l’aigua cap a l’interior del pot.
Això en parlarem més quan treballem altre cop líquid, sòlids i gasos. Mentre una bon reforç de tot plegat Victor, gràcies per compartir la teva “aventura” experimental i endavant segueix aprenent i disfrutant!