EmOcioNa’t

NOVEMBRE: Treball en equip

Hola famílies!

Aquest mes us mostrem dos curts per parlar del treball en equip.

La Lluna. La Lluna és un curtmetratge que narra la història de tres generacions. Tres generacions en poc més de 6 minuts: l’avi, el pare i el fill, i de com aquest aprèn la professió dels dos. Molt útil per treballar amb els alumnes la importància de ser qui som i de buscar la nostra pròpia identitat i la importància de treballar en equip.

Imatge de previsualització de YouTube

Treball en equip, pingüins, formigues i crancs. 3 espots sobre el treball en equip. Molt curts però molt clars.

Imatge de previsualització de YouTube

 

OCTUBRE: Monsterbox. Educació Emocional. Amistat.

Hola famílies!

Engeguem l’Emociona’t d’aquest curs amb Monsterbox. És un curt d’animació creat com a projecte de finals d’estudis gràfics per ordinador en 3D de l’Escola d’Art i Disseny Bellecour. Al curtmetratge veiem l’amistat que sorgeix entre un ancià i una nena amb uns amics tan trapelles com ella. L’amistat com les plantes s’ha de cultivar, s’ha de posar de la teva part perquè floreixi.

Curtmetratge dirigit per Ludovic Gavillet Derya Kocaurlu, Lucas Hudson and Colin Jean-Saunier. Més informació sobre els creadors i productors: http://www.bellecour.fr/

Imatge de previsualització de YouTube

 

 

JUNY: “Unsung Hero” (Heroi anònim)

I ens acomiadem amb un vídeo on una persona qualsevol, amb una actitud positiva, altruista, empàtica,… aconsegueix oferir felicitat a la gent dels seu voltant…

Sigueu feliços aquest estiu i bones vacances!

Imatge de previsualització de YouTube

 

MAIG: “Odio la meva germana”

 

La protagonista de la nostra història, la René, és una nena que sent una profunda ràbia i enveja per la Sunny, la seva germana.
Ella és molt millor que jo, ho fa tot bé i tot són èxits. L’odio“. Aquests són els pensaments de la René que es transformen en els seus propis monstres.

Però que ningú ens els toqui, els germans!

Imatge de previsualització de YouTube

ABRIL: “Au fil de l’âge”

Va per vosaltres… ÀVIES i AVIS!

Aquest mes d´abril volem retre un homenatge a tots aquells avis i àvies, que, amb la seva dedicació i energia, continuen il·luminant les vides dels més xics!

Moltes gràcies per la vostra tasca!

MARÇ: “Mindfulness”

Aquest mes de març us proposem un llibre perquè pugueu practicar amb els vostres fills el que es coneix amb el nom de MINDFULNESS (atenció plena).

Vivim en una societat on el ritme del dia a dia és vertiginós. Tot ho volem d´avui per demà… Les presses, l’estrès… acaben per bloquejar les nostres emocions (les nostres… i les dels nostres fills). Cada vegada se´n parla més de nens amb dèficit d´atenció, hiperactius, impacients, que no toleren la frustració…

I què és el Mindfulness? El Mindfulness és l´aptitud de la ment per prestar atenció al que hi ha, aquí i ara, per estar totalment al cas de cada instant que vivim. I això es pot aconseguir fent uns senzills exercicis de meditació pensats per a nens i nenes, on vosaltres, pares i mares, també hi sou presents. Aquests exercicis que estan inclosos en el llibre que us proposem: Tranquils i atents com una granota, pretenen que tots plegats siguem capaços de trobar, dins la nostra jornada, un petit moment de tranquil·litat, tant física com mental, per poder fer una mica de meditació amb propostes pensades per a nens de 5 a 12 anys. Els beneficis són molts i està comprovat científicament que la pràctica de Mindfulness ens ajuda a desbloquejar-nos i a millorar, per exemple, la nostra capacitat d´atenció.

Us proposem, doncs, que us animeu i que intenteu aconseguir aquest llibre per poder posar en pràctica alguns dels exercicis que s´hi plantegen. Així mateix, us animem també a que compartiu amb nosaltres i, amb la resta de famílies del centre, a través del blog de l´escola, la vostra experiència a l´hora de practicar Mindfulness. Ja ens direu com ha anat!!!

LLIBRE RECOMANAT (el llibre va acompanyat d´un CD):
• Autora: Eline Snel
• Títol: Tranquils i atents com una granota
• Editorial: Kairós

3104

FEBRER: “Piper”

El protagonista d´aquesta història és Piper, un ocellet que surt del niu, per primera vegada, i que es troba amb tot un seguit de perills que ha d´anar superant per poder sobreviure.

Aquesta pel·lícula ens anima a superar les pors, que tots podem tenir en un moment determinat de la nostra vida, i continuar endavant.

Imatge de previsualització de YouTube

GENER: “Se buscan valientes”

El raper Juan Manuel Montilla, El Langui, dóna veu a la lluita contra el bullying  amb el seu tema “Se buscan valientes“, composat i interpretat per ell mateix. A la cançó l´artista apel.la a la movilització de tots els que permeten que es produeixin diferents formes d´assetjament escolar i hi posa l´atenció en els observadors, el grup que valida o rebutja el tipus de comportament. A partir d´ara, valents, seran aquells testimonis que quan vegin una situació injusta, una realitat d´assetjament o abús, no miraran cap a l´altre costat.

Imatge de previsualització de YouTube

DESEMBRE: “El millor regal de Reis”

Quan va néixer la meva filla, fa 17 anys, tenia clar que la vida de la seva generació seria fàcil i còmoda. El fet de treballar amb nens m´ha permès observar com ens costa ( a pares i mestres) educar els infants en valors com l´esforç, la fortalesa interior o l´agraïment. Nosaltres vam optar per regalar-li els valors que l´esport ofereix i vam triar l´esquí, un esport difícil i dur, com la majoria de disciplines individuals.

Però, l´abril passat, mentre la meva filla s´entrenava, vaig adornar-me de tot el que aquest esport havia aconseguit amb ella. Va caure, li va saltar un esquí i va rodolar muntanya avall uns segons. El que em va fer pensar va ser aquell crit que va fer, un crit que li sortia de les entranyes, com de l´estómac, profund i fort. Si la fortalesa interior té algun crit que la identifica, sens dubte era aquell.

Es va aixecar i va donar un cop de bastó a la neu, ple de ràbia. Ràbia per no haver aconseguit baixar com s´havia proposat, però amb la certesa que si ho seguia intentant, ho aconseguiria. Es va calçar l´esquí i va seguir entrenant-se, obviant el cop i el dolor. Va ser llavors quan ens vaig adonar el que havia aconseguit aquest esport: que tingui fortalesa interior i no rendeixi fàcilment perquè està acostumada a caure, però sobretot, a aixecar-se i seguir lluitant. El millor regal de Reis de tots aquests anys!

Quan va néixer res feia preveure que li tocaria viure en un món més complicat que el nostre, i ara me n´adono de la sort que té de ser forta, perquè li farà més fàcil el futur i evitarà que es desànim s´apoderi d´ella en els moments difícils. I haurà estat el regal de l´esquí qui l´ajudarà a aixecar-se, com qualsevol esport regalarà als joves ser més forts i segurs.

Cristina Gutiérrez Lestón (La Vanguardia, article d´opinió)

NOVEMBRE: “We´re the superhumans”

Per a aquest mes de novembre us proposem l´anunci dels Jocs Paralímpics de Río de Janeiro del 2016. La banda sonora que porta per títol: “Yes, I can” (Sí puc) ens parla de la capacitat dels éssers humans de vèncer les dificultats i superar-se a ells mateixos. Així mateix ens convida a respectar, a empatitzar i a valorar els altres independentment de com són.

Imatge de previsualització de YouTube

OCTUBRE.

Hola, famílies!

Ja tornem a estar amb vosaltres després d´un període de vacances que esperem que hagueu pogut compartir amb totes aquelles persones importants a la vostra vida.

Nosaltres ja hem aixecat el teló i us continuarem acompanyant al llarg d´aquest curs amb diferents propostes.

Comencem amb una frase  on l´alegria és la protagonista, no només a l´escola, sinó en tots els àmbits de la nostra vida.

un-bon-curs

JUNY: “El regal”

Per acabar el curs us proposem  aquest curtmetratge que parla de l´esperit de superació davant de qualsevol dificultat. Esperem que el gaudiu i que passeu unes molt bones vacances plenes d´emocions i de bons sentiments.

Ens retrobem el setembre.

Imatge de previsualització de YouTubeMAIG: “Gestionando hijos” (Cristina Gutiérrez Lestón)

Cristina Gutiérrez Lestón es codirectora de La Granja Escuela de Sta. María de Palautordera, una granja escuela en Barcelona dedicada a la educación en la naturaleza y la educación emocional. Tras veinte años de experiencia, Cristina decidió escribir “Entrénalo para la vida” donde cuenta su apuesta por la educación emocional en La Granja y ofrece herramientas concretas para poner en práctica la educación emocional, que considera “imprescindible si queremos entrenar a nuestros hijos para que sepan qué hacer con su vida”.
¿Entrenar o educar?
Creo que los padres tenemos dos papeles diferentes con nuestros hijos e hijas. Uno es el de padre o madre, que es aquel que mima (no que consiente) y quiere a su hijo/a sin condiciones, sea quien sea y como sea, su hijo sabe que su papá y su mamá le querrán igual. Y tenemos un segundo papel, el de entrenador, y como cualquier entrenador se ocupa de entrenar a su pequeño en todas aquellas habilidades que cree que necesitará para ir por la vida sin darse más trompazos de la cuenta (la empatía para entenderse con los demás, la autoestima para gustarse y sentirse seguro, la autonomía para poder ir solo por la vida, el trabajo en equipo para durar en cualquier trabajo o la fortaleza interior para levantarse cada vez que se caiga, por ejemplo). Esta segunda parte, la de entrenador, nos guste o no, sepamos o no, también nos toca. Y cuando consigues hacer estos dos papeles, es cuando estás EDUCANDO en mayúsculas.
¿Cómo podemos entrenar a nuestros hijos para la vida?
Es fácil, primero decide cuáles son las habilidades que tú consideras más importantes, ponte diez para empezar. Y después solo tienes que entrenarlas en tu hijo. ¿Cómo? ¡Pues practicando! Por ejemplo si quieres que tu hijo tenga la habilidad de la autonomía, aprovecha cada ocasión para que la practique; que sea él o ella quien lleve su mochila al colegio, porque cada vez que lo haga estará entrenando su autonomía, sabiéndose capaz de llevar sus cosas sin depender de los demás; que haga sus deberes (ayúdale, no se los hagas) para que sepa que sí puede hacer cosas solo; que se abroche la chaqueta, que se haga el bocata para merendar, etc. Como tenemos poco tiempo, ¿qué os parece aprovechar cada oportunidad cotidiana para entrenarlos? Y así con el resto de habilidades que consideres; la paciencia, la responsabilidad, la autoestima, la comunicación positiva, la tolerancia a la frustración, etc.
¿En qué han cambiado los niños respecto a épocas anteriores?
Confieso que nunca como ahora había visto tantas carencias emocionales en los chavales, hablo de miedos, miedos a todo, hablo de baja autoestima, de inseguridad y desconfianza porque no se conocen ni a sí mismos ni a los demás. Hablo de niños dependientes de sus padres o amigos por su baja autonomía o su casi nula tolerancia a la frustración. Resulta duro ver la mirada vacía de un muchacho de 13 años con baja autoestima porque no se gusta. Después de una excursión con su instituto donde entrenamos el trabajo en equipo, Isaac de 12 años nos dijo “hoy me he dado cuenta de que importo a alguien”. Creo que esta frase resume lo que está pasando.

¿Qué está pasando?
Que no tenemos tiempo, que vamos tan deprisa todo el día ¡que parece que se nos acabó el tiempo! “corre a desayunar, corre que pierdes el autocar, corre merienda, corre haz los deberes, dúchate, cena, a dormir que es tarde”. ¿Qué ha pasado para que ya no tengamos tiempo para decirle a nuestro hijo “cariño, eres importante para mí”? Si corres te pierdes sus miradas, sus sonrisas, sus momentos… Nil, un niño de 4 años nos dijo “mi mamá necesita semillas de alegría, le daré las mías” , y lo hizo, al día siguiente se las dio, lo sé porque su madre me escribió un mail. Lo único que quería este pequeño era más sonrisas y alegría en casa… y menos prisas. La pregunta es ¿nos lo podemos permitir? , ¿O estamos demasiados ocupados para sonreír?
Hablo de que no conseguía que lo niños me escucharan como antes cuando explicaba un temario, o que cuando había un conflicto, ya no conseguía modular sus comportamientos o actitudes. No sé si podéis imaginar mi desesperación, puesto que además tenía más de 20 años de experiencia y ¡creía que algo sabía! Lo que vimos finalmente fue que la sociedad infantil había cambiado, y con el auge económico, casi sin darnos cuenta, se había cambiado el “ser” por el “tener” y eso provocó que los niños cambiaran, y por consiguiente, todo lo que nosotros utilizábamos para educar y enseñar ya no nos servía, al menos como antes. Y buscando alternativas casi desesperadamente, nos encontramos con técnicas relacionadas con la educación emocional que probamos con los chicos y voilà, ¡vimos la luz! por fin algo nos daba resultado. Han sido 12 años probando cosas, equivocándonos y acertando, pero al final hemos construido algo que nos funciona.
¿Te parece la educación emocional más necesaria que antes?
Tal vez antes los valores “clásicos” como la capacidad de esfuerzo, por ejemplo, estaban más arraigados. Y toda la tribu, la gente de la calle, se sentía con la potestad de educar. Ahora simplemente cada uno va a la suya, se vive como en pequeñas islas, incluso dentro del hogar. Somos animales creados para vivir en manada, y si esa manada se ha transformado, si la tribu ya no educa y además estamos todos muy ocupados con nuestras cosas, los niños se quedan solos. Si añadimos que el “ser” ha sido sustituido por el “tener”, las carencias emocionales en los pequeños son una consecuencia lógica.
¿Por qué es importante la educación emocional?
Porque nos ayuda a que sepamos qué sentimos y a gestionar esas emociones de manera positiva, para nosotros y también para los que nos rodean. Es la base del autoconocimento, es decir, la base para saber quiénes somos, qué queremos y para qué lo queremos. Esta es una información básica, imprescindible y diría que urgente para ir por la vida. Conocernos nos da la fuerza para escoger el camino por el cual queremos ir y que, por fin, todo tenga sentido.
Dices en tu libro que “los críos son una guía innovadora y maravillosa cuando los adultos abrimos la mente, los miramos y los escuchamos”.

¿Qué principales aprendizajes podemos extraer de ellos si los escuchamos? ¿Qué subrayarías de lo que has aprendido tú?
Para mí, aprender a escucharlos (en vez de ser yo la que hablo y alecciono todo el día) me ha hecho pensar mucho, he aprendido un montón de ellos, y además me ha brindado el inmenso placer de descubrir que son unos verdaderos sabios, unos grandes filósofos. ¿Sabes? Ellos tienen la capacidad de hacer simple lo que nosotros hemos complicado tanto, y es que al final, todo es mucho más fácil. Ellos son coherentes, y nosotros, los mayores, ya no. Una vez, una niña, Alexandra, de 14 años me preguntó “¿por qué los mayores os creéis que el mundo de verdad es el vuestro, y no el nuestro, el de los niños?” No pude contestarle, ese día me di cuenta de que tienen razón, y me sigo preguntando, ¿por qué caray no los hemos creído? Su mundo es mucho mejor que el nuestro, con más magia, más generosidad, más sueños… ¡y más coherencia!
¿Consideras el contacto con la naturaleza una de las principales necesidades de los niños y niñas?
Sí, por supuesto, los humanos venimos del bosque, lo necesitamos, nos brinda salud, menos emociones negativas y mayor capacidad de observación y creatividad. El bosque cura, lo vemos nosotros cada día, los niños relajan su actitud, hablan con más respeto, y está comprobado científicamente que fortalece el sistema inmunitario, incrementa el vigor y reduce los niveles de ansiedad, depresión, angustia y fatiga. Además de mejorar el sistema cognitivo, al inhalar las denominadas fitoncidas, sustancias producidas por plantas y árboles se relaja y activa el sistema inmunitario. El bosque incrementa el número de células NK que son linfocitos que proveen defensas contra tumores y virus, de hecho los investigadores sugieren que la visita a los bosques tiene efectos preventivos en la aparición y progresión del cáncer. Así que creo que el contacto con la naturaleza ha de ser mucho más que una consideración, es importante y urgente que la naturaleza forme parte de la vida de nuestros pequeños, sobre todo ahora, que parece ser que ese contacto se ha otorgado también como responsabilidad de los colegios. Animo a todos los padres y madres a aprovechar el bosque y la naturaleza los fines de semana, porque además… ¡es gratis!
Extret de : Gestionando hijos (saber más para educar mejor)

 

ABRIL: “Pedra, paper, tisora

Pedra, paper i tisora és un anunci que, amb el lema «Be together, not the same», retrata l’assetjament escolar i convida a lluitar-hi. El malson del bullying és potenciat per la indiferència dels companys. Els protagonistes de la peça no sembla que puguin ser amics però es converteixen en un trio inseparable.

Imatge de previsualització de YouTube

MARÇ: “TODO ES EMPEZAR” (Rosana Arbelo)

En un dels fragments d´aquesta cançó, Rosana ens diu: “Supe que a imposible LE SOBRAN DOS LETRAS”, la qual cosa ens permet reflexionar sobre l´esforç i la superació, imprescindibles per a poder continuar endavant a la vida.

Imatge de previsualització de YouTubeFEBRER: ASSEMBLEA A LA FUSTERIA

El clima emocional a la fusteria és ben tens, especialment quan les eines comencen a abocar tòxics sobre la manera de ser dels altres…

Aquest mes de febrer tractarem el tema de la diversitat. Com a pares i docents hem d´intentar valorar les qualitats (que tots en tenim) dels nostres fills o alumnes i no veure només els defectes  (que també tots en tenim). El fuster d´aquesta història treballa amb els punts forts de les seves eines per aconseguir-ne un bon resultat!

ASSEMBLEA A LA FUSTERIA

Expliquen que, a mitjanit, en una fusteria hi va haver una assemblea una mica peculiar. Les eines s’havien reunit per mirar de trobar una solució a les dificultats que tenien i que no els permetien treballar com era necessari.
El martell va voler exercicir la presidència de la reunió, però tot d’una l’assemblea li va notificar que havia de renunciar:
-No pots presidir, martell!- li va dir el portaveu de l’assemblea- fas massa soroll i et passes tot el dia fent cops.
-Si jo no presideixo, demano que també sigui expulsat el cargol, perquè cal fer-li moltes voltes perquè pugui servir d’alguna cosa!
El cargol va dir que acceptava l’expulsió, però hi va posar una condició:
-Si jo me’n vaig, expulseu també la llima, ja que és molt aspra de tracte i sempre té friccions amb els altres.
La llima va dir que no se n’aniria si no expulsaven el metre.
-Es passa tota l’estona mesurant els altres, segons la seva pròpia mesura com si fos l’únic que és perfecte.
Just en aquest moment tan delicat, va aparèixer el fuster que es va posar el davantal i va començar la seva feina. Va fer servir el martell, la llima, el metre i el cargol. Va anar treballant la fusta fins que va tenir el moble acabat. Quan va acabar la seva feina, se’n va anar.
Quan la fusteria es va quedar, altre cop, buida, l’assemblea va seguir deliberant. Fou llavors quan el xerrac, que encara no havia dit res, va parlar:
-Senyors, ha quedat demostrat que tots tenim defectes, però el fuster treballa amb les nostres qualitats; són les que ens fan valuosos! Així que proposo que no ens centrem tant en els nostres punts dèbils i que ens concentrem en la utilitat dels nostres punts forts.

Jaume Soler i Mercè Conangla

 

GENER: LA CADENA DE L´EMPATIA

Aquest mes de gener us proposem que veieu el vídeo que tracta sobre el tema de l´empatia (capacitat de posar-se en el lloc de l´altre). Compartiu-ne el seu contingut amb els vostres fills/es i animeu-vos a  reflexionar amb ells sobre la importància de ser empàtic.

 

Imatge de previsualització de YouTube

 

 

DESEMBRE: RELACIÓ ENTRE PARES I FILLS

Aquest mes de desembre tornem a insistir en la relació entre pares i fills. Us recomanem el vídeo d´en Carles Capdevila que, amb un toc d´humor, ens parla de la seva experiència com a pare de quatre fills.
Esperem que aquestes vacances de Nadal gaudiu de bons moments al costat de les persones més importants de la vostra vida!

Imatge de previsualització de YouTube

 

 

 

 

Relacions entre pares i fills

Aquest mes de novembre us proposem una sèrie de lemes o frases sobre la relació entre pares i fills.

Frases-Educació-i-les-TIC-16
Frases-Educació-i-les-TIC-25
Frases-Educació-i-les-TIC-09

Emociona’t

Aquest mes de maig us proposem la cançó de Diego Torres, “Color esperanza”. Escolteu-la amb atenció, llegiu-ne la lletra i compartiu-ne el missatge amb les persones que us envolten.

Icona

 Aquest mes d´abril us proposem un còctel de poemes que tracten sobre diferents emocions.

                                   La rana Susana

 Benita, la nina bonita,
trajo corriendo a su perrita.
– “Algo le falla Susanita,
haz algo por favor”.
-“ Hija mía, no sientas temor,
ella no está enfermita,
lo que tiene es que es mayor.
Prepárate, Benita,
se muere tu perrita”.
Y así sucedió.
(…)
La niña mucho lo siente,
y durante una semana lloró,
pero luego, despacito,
dejó de llorar a ratitos.
Compró un marco
y allí puso su retrato.
(…)
porque ella no se ha ido,
ella seguirá estando en su corazón.
(Pilar Lucea, Curasanas de Rana, Ed. @becedario)
Tema del poema: la mort

El melic es queixa
El melic es queixa,
es queixa el melic:
– I jo, que sóc un,
tan solet que estic…!
El melic es queixa,
es queixa el melic:
– Vull al meu costat,
un altre melic!

I el nas i la boca,
de ses queixes tips,
es queixen alhora:

– Ai, calla, melic,
QUE TAMPOC NOSALTRES
FÓREM BEN SERVITS!
(Mar Pavón, D´il.lusió, Déu n´hi do!, Publicacions d´l´Abadia de Montserrat)
Tema del poema: l’empatia

La mejor solución
Si la calle no tiene salida,
aprende a escalar,
aprende a girar
y a volverte hacia atrás,
sin miedo a volver a empezar.
Si te caes,
te levantas.
Si te pierdes,
te buscas.
Si no sabes,
preguntas.
Si dudas,
reflexionas.
Si no encuentras,
investigas.
(Pilar Lucea, Sin perdices y sin anises también somos felices,Ed. @becedario)
Tema del poema: l´esforç i la superació

Il.lusió
– Quina disfressa t´agrada,
quina, fill, per carnestoltes?
La d´indi, follet o fada,
o la de bruixa malvada…?
Que encara li dónes voltes?

– Saps, pare? Voldria anar
disfressat de Rei d´Orient
i als nens pobres fer arribar
allò que van demanar
i encara tenen pendent.
(Mar Pavón, D´il.lusió, Déu n´hi do!, Publicacions d´l´Abadia de Montserrat)
Tema del poema: la solidaritat

 

CONTE DEL MES

LEMA DEL MES

El lema del mes de febrer us vol fer reflexionar sobre un aspecte que sovint ha estat considerat negatiu: l’equivocació. Hem de pensar que de l’error s’aprèn i, per tant, la seva valoració en positiu n’és necessària.

 

LEMA DEL MES:  “Hi ha dos tipus de pares: els que preparen el seu fill per al camí i els que preparen el camí per al seu fill.”

ARTICLE RELACIONAT AMB EL LEMA DEL MES.

“La hiperpaternidad es un modelo de crianza originado en Estados Unidos, basado en una incansable supervisión por parte de los padres sobre los hijos, que se ha importado con éxito a Europa. Y a las ya conocidas variedades de los padres helicóptero (que sobrevuelan sin tregua las vidas de sus retoños, pendientes de todos sus deseos y necesidades) y de los padres apisonadora (quienes allanan sus caminos para que no se topen con dificultades) se les ha añadido la de los padres guardaespaldas: progenitores extremadamente susceptibles ante cualquier crítica sobre sus hijos o a que se les toque”.

…es fundamental preguntarse quién va a educar al hijo o la hija, los padres o los miedos de los padres: “El problema es que no podemos esconderles las piedras en el camino porque las piedras están ahí; el mundo está lleno de dificultades”. Por ello, insta a los padres a que, “si hay piedras, se las enseñen”, y si el hijo o hija se caen, “miren cómo se cae y le ayuden a levantarse, pero que no impidan a toda costa que se caiga, porque en la vida hay que saber levantarse. Los padres tienen que saber que sobreproteger es desproteger,concluye.”

(Fragment de l´article “¡No toque a mi hijo! Porque los niños de hoy tienen más miedos que nunca”, de Cristina Gutiérrez Lestón)

4 comentaris a “EmOcioNa’t

  1. Magnífic vídeo. De tant en tant va bé riure’s una mica de ser pares 🙂

    Felicitats, aquesta secció és genial.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *