Aquesta setmana us ho posarem fàcil ( i espero més aportacions que la setmana passada). Consulteu aquest link del bloc El fil de les Clàssiques i després de visualitzar el vídeo sobre el quadre de Jacques Louis David, poseu text a la imatge ( escrit o enregistrat). Poseu-vos en la pell dels personatges ( podeu triar un de diferent cadascú) i parleu per ells (potser us convindira rellegir els capítols 24-25 del llibre)
El Jurament dels Horacis Jacques-Louis David, 1784
Si voleu veure una representació de l’escena ( apta per a tots els públics):
Tal volta hauríem d’obrir una sèrie d’articles sobre la història de Roma a través dels Playmobils. Qui s’anima?
He trobat el video molt interessant i a més he vist enllaços a videos d’altres obres d’art relacionats amb mites com el naixement de Venus ( http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=21724 ) i el de les hilanderes ( http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=21727 ).
Admiro molt la manera de representar tota una historia amb tots els sentiments que comporta en una sola imatge, en aquest cas, la llegenda dels Horacis i els Curiacis.
Trobo molt interessant la forma en la que l’autor del quadre representa la història en una única imatge. Si et pares a mirar el quadre troves moltes coses interessants, per exemple que el quadre està com dividit en 3 parts diferents, les quals les diferenciem per les columnes que es troben al fons de la imatge.
El quadre representa el jurament que van fer els Horacis abans de la batalla contra els Curiacis, batalla que es va fer per evitar la guerra entre dos pobles.
Pare: Jureu, per la vostra pàtria, que lluitareu fins a la mort contra els Curiacis?
Fills: Sí!
Pare: Jureu que no deixareu que els Curiacis guanyin i governin sobre els Horacis?
Fills: Sí!
Fill: Lluitarem per la nostra pàtria, pel nostre honor i per demostrar la nostra força als Curiacis.
Però al mateix temps que ells fan el jurament, les dones pateixen pel seu destí, però els homes no se’n preocupen, per a ells el més important és el destí de Roma, no el propi.
Dona: Per què s’han d’enfrontar? El més probable és que morin!
Germana: El meu cor està dividit, no puc estar amb cap bàndol, als dos hi ha algú que m’estimo, no puc fer més que desitjar un empat.
Dona: No m’agradaria estar al teu lloc, ha de ser dolorós. Però estigues tranquil·la, segur que algú es salvarà.
Però el que no sabien era que el germà que va sobreviure decidiria matar-la per plorar per la mort d’un enemic.