Encetem el segon trimestre reprenent les activitats que vàrem deixar en pausa pocs dies abans de vacances.
Tenim ja a la cantonada les proves d’avaluació externa de 4t. d’ESO, que enguany són una novetat per als companys de secundària, llevat dels qui ja havien actuat com a aplicadors a les proves de sisè de primària.
Es va fer la reunió de Caps d’Estudis/Directors on, mitjançant les eines google, es va presentar el formulari sobre la lectura en veu alta en els diferents centres de la comarca, que permetrà fer una primera diagnosi sobre aquest aspecte de la lectura.  Volem, des d’aquí, agrair-vos la participació proposant-nos diferents ítems per a la confecció d’aquest formulari.
De moment encara no ens ha arribat cap comunicat respecte al Pla de Formació de Zona del curs 2012-2013, així que en tinguem informació us ho farem saber per tal que puguem preparar-ne la detecció de necessitats tenint en compte també, les prioritats que proposarà el Departament d’Ensenyament  per al curs vinent.
Recordem finalment, la coordinació primària-secundària de la qual en farem una reunió aquest trimestre, ja que aquest fou el compromís, i en la qual pretenem aprofundir alguns dels temes proposats.

En aquest apartat hi trobareu una sèrie de llibres molt interessants que ens poden ajudar a reflexionar sobre la nostra tasca com a docents.

L’ESCOLA CONTRA EL MÓN
L’optimisme és possible.
Gregori Luri
Ed. La campana
Quan criticar l’escola i els mestres s’ha convertit en un esport, Luri desemmascara tòpics, asserena els hàbits i predisposa a l’acció.
Una veu des de la formació i l’experiència en el món educatiu.

BEN EDUC ATS
Una defensa útil de les convencions, el civisme i l’autoritat
Salvador Cardús
Ed. La Campana
En una societ at tan diversa, la bona educació garanteix la bona comunicació i és una eina revolucionària que tenim per construir un món més amable.

MAL D’ESCOLA
Daniel Penach
Ed. Empúries
És una dissecció psicològica brillant de les pors que tenallen l’alumne fracassat i dels recursos que té un mestre per salvar-lo del fatalisme de la família

L’ESCOLA SUSPÈN
Joan Badia
Angle Editorial
L’esc ola no hauria de suspendre i, si ho fa, cal adaptar el model educatiu a una societat que ha canviat en valors i maneres de viure.

ELOGI DE L’EDUCACIÓ LENTA
Joan Domènech Francesch
Ed. Graó.
L’educació lenta és un paradigma que no pretén fer les coses a poc a poc, sinó saber trobar el temps just per a cadascú. Educar per  a la lentitud significa ajustar la velocitat al moment i a la persona.

LES SET COMPETÈNCIES BÀSIQUES PER EDUCAR EN VALORS
Xus Martín García i Josep Mª Puig Rovira
Ed. Graó
Per educar en valors ens calen competències: ser un mateix, reconèixer l’altre, facilitar el diàleg, regular la participació, treballar en equip, fer escola i treballar en xarxa.

MESTRES DEL SEGLE XXI
Xavier Besalú, Margarida Falgàs i altres
CCG Edicions
El llibre mira de donar resposta a la pregunta de quins són els coneixements que la societat catalana considera basics i imprescindibles per esdevenir un ciutadà digne i lliure.

DONAR, REBRE I COMPARTIR
L’estructura de l’aprenentatge cooperatiu a l’aula
Dolors Guix i Pili Serrra
ICE
És una manera d’entendre les relacions i l’aproximació d’infants i mestres entre ells, a l’entorn, al coneixement i en darrer terme a la cultura .

MARRANEJAR O CREURE

En plena botiga, un nen d’uns cinc anys marranejava perquè volia que la mare li comprés unes galetes. I la mare, ajupida, deixant el carro de la compra, intentava fer un discurs coherent i estructurat a fi que el nen entengués la inconveniència de la seva demanda. I el nen cridava més i més. Havia aconseguit centrar l’atenció de tota la clientela d’aquella botiga de barri. I la mare, en no aconseguir el seu propòsit raonat, anava perdent els estreps…
Com va acabar? Cadascú que ho imagini. I és que l’educació requereix utilitzar sàviament l’autoritat i la disciplina. I això vol dir temps i conscienciació. No s’improvisa. Els raonaments d’aquella mare servien de poc en un nen que, en aquells moments, demostrava una total ignorància de les més elementals normes de comportament i tenia per objectiu cridar l’atenció.
Costa que els pares entenguin la necessitat de l’exercici de l’autoritat en la seva tasca educativa. I que només es pot educar adequadament des de la disciplina. Molts pares tenen una concepció negativa de la disciplina, i la vinculen al càstig. Però la disciplina és la brúixola que ajuda els fills a orientar-se en la vida, i mai suposa una barrera en l’amor i l’estimació que els tenim.
Si fa no fa, a partir dels 3 anys el nen necessita tenir un coneixement clar dels límits de la seva conducta. L’absència de límits produeix inseguretat. Els límits ajuden el nen a créixer i madurar en una societat que té les seves normes. L’establiment de límits va associat a la necessitat que l’adult ignori les conductes desafiadores dels fills, aquelles que tenen per objectiu centrar l’atenció dels adults. Cal que els pares evitin entrar en discussions estèrils i llargs discursos. Cal, més aviat, prendre una certa distància (no vol dir allunyament) i mirar-li els ulls. Allò que es pot dir amb dues paraules no en necessita ni una més.
El “temps a part”, l’aïllament, es pot utilitzar si s’administra amb prudència i no esdevé una situació agradable per al nen o desestabilitzadora per els pares. Cal ser molt selectiu. El nen ha de saber, d’entrada, que allò és un càstig. No s’ha de tenir por als càstigs sempre que tinguin una finalitat educativa. Tot càstig ha de ser avisat una sola vegada i ha de ser imposat sense amenaces, de manera proporcionada a la falta comesa, i amb la menor dilació de temps amb aquesta. El nen, de mica en mica, ha d’anar aprenent que ha d’assumir la responsabilitat dels seus actes.
A vegades em diuen que educar els nens avui és més difícil que abans. Tot és relatiu. Cada època té les seves peculiaritats. El que està clar és que educar els fills requereix sempre una dedicació, un temps i una capacitat de planificació que, a vegades, sembla que no podem tenir.
JOSEP CORNELLÀ I CANALS
DIARI DE GIRONA. 12.01.12

Bloc recomanat: Des del fiord

http://blogspersonals.ara.cat/desdelfiord/

Josep Sala és un mestre gironí que exerceix a Noruega. En el seu bloc, allotjat al web del diari Ara, repassa l’actualitat catalana amb ulls de qui s’ho mira de lluny, i explica

pedagògicament aquells aspectes de la societat noruega que poden il·luminar l’atzucac tèrbol i permanent en el que està ficat el nostre país. Escrit sempre amb una prosa i amb unes idees clares, ha esdevingut sens dubte un dels blocs més recomanables dels que s’escriuen des de la diàspora catalana.

Documentals:

Programa Latituds, de TV3 (blogs.tv3.cat/latituds

Us sug gerim especialment els capítols que estan relacionats amb l’activisme de les dones, en temes de pau, igualtat i sosteniment de la vida.

• “Pal·liant el desastre humanitari al Congo”
• “Dones construint la pau a Israel-Palestina” (I i II)
• “Construint la pau a Colòmbia”
• “Dones al Marroc: camí a la igualtat”
• “Sobirania alimentària al Brasil”
• “Guatemala, obrint els arxius de la repressió”
• “Dones emancipant-se al Senegal”

Per buscar els antípodes

http://blogs.tv3.cat/espaiinternet.php?itemid=44329

Un buscador ens dona l’opció de veure alhora, en dues pantalles paral·leles, qualsevol lloc del món i els seus antípodes. Per exemple, els antípodes d’Espanya són a Nova Zelanda, però no tot el territori espanyol té coincidència terrestre. Madrid, pels pèls, la té amb un poblet anomenat Weber, i Sevilla cau exactament sobre la ciutat d’Auckland. En canvi, no hi ha cap punt de Catalunya que tingui antípodes terrestres. Què hi farem!