PLA DE FORMACIÓ DE ZONA
De ben segur que ja heu rebut una carta on es comunica que ja podeu fer les demandes pel  Pla de Formació de Zona per al curs 2009/2010. Només,  us voldríem recordar que per fer les demandes de formació de centre,  heu de partir del pla de formació de centre que vareu fer l’any passat tot ajustant-lo o modificant-lo en funció de les possibles  necessitats que us hagin pogut sorgir.Enguany la modalitat de formació en centre que proposa el Departament d’Educació és l’assessorament.
Pel que respecte a les propostes individuals poden ser de catàleg o d’iniciativa pròpia.
Ja sabeu que les demandes com més ben justificades, acotades i concretes siguin, més possibilitats hi ha que la comissió de PFZ les aprovi i per altra part respondran millor a les expectatives del col·lectiu que les sol·licita.
Les demandes de formació les heu de fer a través de la pàgina web del CRP del Ripollès, en l’apartat formació, demanda de sol·licituds. (http://www.xtec.es/crp-ripolles/).
Per últim només dir-vos que teniu temps fins el dia 25 de març per enviar les propostes.
Per a qualsevol aclariment no dubteu en trucar-nos.

LLIBRES – LLIBRES – LLIBRES

EL SABOR DE LA CIUTADANIA
Enric Senabre
Drets i deures en un món en transformació.
Ed. Bromera

L’HOME QUE PLANTAVA ARBRES
Jean Giono
Novel·la. Un home de muntanya que decideix transformar el paisatge que l’envolta.

SUAREM !
El clima que ens espera.
Ramon Folch
Parla del canvi climàtic i els seus efectes.

TIRANT LO BLANC
Joanot Martorell.
Una acurada adaptació per alumnes de CS de Primària i ESO.
Vicens Vives

A SOL I SERENA:  DONES, MÓN RURAL I PAGESIA
Rosa Binimelis i altres.
Un llibre interessant sobre el paper de les dones a pagès.

FOIXÀ
Jesús Culebras i Devesa
Una monografia sobre aquest municipi.
Diputació de Girona.

MEJORAR LAS ESCUELAS URBANAS
Liderazgo y colaboración
Mel Ainscow – Mel West

MANUAL PRÀCTIC DE 9 A 11 ANYS
MANUAL PRÀCTIC DE 12 A 14 ANYS
MANUAL PRÀCTIC DE 15 A 17 ANYS
Projecte CLI
Tracta sobre l’ús que fan aquests joves dels videojocs, l’MP3, l’MP4, els telèfons mòbils, els ordinadors…
Comissió de Llibertats i Informàtica.

PREMIOS IRENE
“La paz empieza en casa” .
Ministerio de Educación.

PISA 2006
RESULTATS  DE L’ALUMNAT A CATALUNYA
Avaluació de l’educació secundària obligatòria 2006.
Consell Superior d’avaluació del Sistema Educatiu.

 12 SISTEMES D’INDICADORS D’EDUCACIÓ DE CATALUNYA
Indicadors que permeten comparar la situació d’un país respecte a un altre.
Consell Superior d’avaluació del Sistema Educatiu.

ENSENYAR

Una vegada era un forner. Assajava farines i més farines per a fer pans cada cop millors. Diàriament, enfornava milers de barres. Mentrestant, estudiosos diversos que no havien fet mai un trist llonguet, escrivien sobre el tema. Un dia demanaren al forner de fer la ponència inaugural d’un congrés sobre panificació. “No puc”, els va dir. “Estic molt enfeinat fent el pa que us menjareu tot parlant”.

Qui sap fer les coses, les fa; qui no les saps fer, només les explica; i qui no sap ni explicar-les, les ensenya. És un acudit maliciós que corre entre els estudiants, injust amb tants professors competents i esforçats com hi ha. Però descriptiu de la mediocritat real que, al llarg de la història, ha campat per càtedres, tribunals i acadèmies. ¿Qui ensenya què, avui dia?

¿Què en devien saber, d’astronomia, aquells ara obscurs inquisidors que condemnaren Galileu? A la Barcelona de fa un segle, el cardenal Casañas, posseïdor de sòlids desconeixements en biologia, féu apartar de la universitat el catedràtic evolucionista Odón de Buen a fi de preservar la seva pròpia ignorància. ¿Com es pot exercir el magisteri des de la ignorància? Doncs molt fàcil: amb aplom.

L’aplom amb què els analistes financers comentaven un món que no entenien abans que se’ls quedés als dits fa només quatre dies, per exemple. ¿Per què ens hem de continuar refiant de gent que s’equivoca tan clamorosament, siguin bisbes, banquers o catedràtics? Els forners d’obrador ja comencem a estar cansats de tanta errada exegesi de saló. Els postulats sostenibilistes l’han encertada fins ara; els desenvolupistes, no.

APRENDRE

Qui sempre ensenya mai no aprèn. Aprendre és una actitud. Una actitud lligada a l’experimentació, a més. Aquesta és la grandesa del mètode científic. Tot és revisable, qualsevol certesa provisional ha de ser recomprovada. Aprèn el bon forner que millora la mescla ja excel.lent assajada el dia abans. No aprèn l’acadèmic que refregeix especulacions. I si pares d’aprendre, comences a ignorar.

Aprendre, costa. Per començar, és un acte d’humilitat. En segon lloc, demana esforç. Esforç, sobretot, per a subvertir els propis convenciments. Per internet corre un vídeo molt divertit en el qual un monjo copista medieval, expert a escriure en rotlles de pergamí, s’enfronta a un llibre relligat. Es comporta com un aprenent d’informàtica davant el nou programa que desconeix. Aquesta és la gràcia de la facècia: no sap obrir el llibre, no sap sortir-ne, no sap girar full… Aprendre passa per desaprendre tics i mals costums, o bons costums obsolets.

Rebo un e-mail amb publicitat anglosaxona passada per un traductor automàtic: “Ahora usted no tiene la posibilidad de elegir entre su esposa y su satisfaccion bolsillo! Usted puede hacer cualquier reloj para ella, con su gusto y su presupuesto. Es sin duda gracias por su eleccion. Siempre estan listos para un muy importante.” Aprendre una llengua no és confiar-se a un deficient programa informàtic. L’aprenentatge de les llengües i de la panificació són “una llarga experimentació”, que deia Goethe.

Una llarga, laboriosa i humil experimentació. El de la sostenibilitat, també. Ho dic perquè és una de les coses més importants que ara hem de fer, sobretot els que ja ho saben tot sobre el que no s’ha de continuar fent. Si volem tirar endavant, és clar.

Ramon Folch

El Periódico 01/03/09

RECOMANEM:
Us volem recomanar el següent llibre:

Mal d’escola de Daniel Pennac

Col·lecció Biblioteca Universal.
Premi Renaudot 2007

Daniel Pennac fa un homenatge als educadors i als nens que sempre han estat els últims de la classe en un llibre a mig camí entre la novel·la i la biografia.

Daniel Pennac va ser un alumne amb una discapacitat coneguda com a disortografia que li mermava la seva capacitat per retenir informació i era poc apte per a l’aprenentatge de llengües, tant la pròpia com estrangeres. És a dir, no va ser un alumne brillant sinó més aviat el contrari. Gràcies a l’educació que va tenir i al suport dels seus mestres va saber superar-ho i ha acabat convertint-se en professor i escriptor. En aquest text, a mig camí entre la novel·la i la biografia, fa un homenatge als educadors i als nens que sempre han estat els últims de la classe, narrat des de la seva experiència.

Una obra plena de reflexions pedagògiques que no deixarà indiferents professors, pares i alumnes.

20 % COTÓ, 80 % SUOR

Documental de Pep Caballé, editat per l’Oficina de Cooperació al Desenvolupament de la UdG i amb el suport de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament.

Pep Caballé ens porta a descobrir els 8 objectius de desenvolupament del Mil·lenni, a partir de la història del cotó, des del descobriment de les Amèriques fins a l’actualitat. “El cotó, en totes i cadascuna de les fases de la seva vida econòmica – cultivat, filat, teixit, confeccionat i venut -, és un bon exemple d’aquesta estratègia secular basada en el lucre i en l’acceptació de que uns pocs (20%) puguin fer tan de mal a tanta gent (80%). Aquest documental vol ser una petita història de les mil històries sobre aquesta indignitat”.

Si esteu interessats en treballar aquest tema i voleu que els seus autors vinguin a la vostra escola a comentar el documental, ho podeu sol·licitar al CRP, i farem les gestions oportunes.