Arxiu de agost 2010

Noies, noies, noies… i en Hume!

12 agost 2010

Ja estic instal·lat a Barcelona fins a final de mes. Començo a pensar sobre què escriure i sobre què reflexionar properament. Després de les converses mantingudes a Glasgow amb un bon grup de professores i mestres, crec que ha arribat l’hora de reflexionar sobre el feminisme. No sé com sortirà, però si teniu idees, bones idees, envieu-me-les. Entre les coses que em semblen evidents hi ha la riquesa enorme de la psicologia femenina i el fet que la igualtat en dignitat i en oportunitats ja està teòricament - però sembla que no encara pràcticament - assolida. L’època de les reivindicacions ha estat gloriosa: ara hi ha el “feminisme autèntic” (admirable) i desprès una mena de cosa “rancuniosa” (l’anomeno “feminisme degenerat”), que no sé què pretén: anular la feminitat i la masculinitat?… o coses pitjors. Nusé!

Durant aquests dies en què col·laboro amb una “Universitat d’estiu de filosofia” (Vallès occidental), on hi ha ètica, sociologia, i molta vitalitat cultural, intentaré pensar-hi. Mentrestant, us deixo amb tres imatges / informacions:

  • la carta que vaig publicar al Magazine de La Vanguardia del 25 de juliol, relacionada amb el  “dossier”, “La nueva mujer china”, que havia sortit quinze dies abans. Em va impresisonar el testimoni de la Shu Ching (a la 1a imatge)
  • l’interès que, per a alguns de vosaltres, pot tenir fer-se amb “Le concert” (trailer aquí), una recomanable pel·lícula divertida i dramàtica, que vaig anar a veure al “Glasgow Film Theatre” i que té escenes musicals excel·lents, entre d’altres mèrits
  • la fotografia que em vaig fer  a la Royal Mile d’Edimburg, davant l’estàtua de David Hume. És maco que posin estàtues de filòsofos pels carrers… També vaig anar al cementiri on està enterrat (a Edimburg mateix) i em vaig informar de detalls de la seva vida. És ben curiós que havent-hi només 5 filòsofs a les proves de Selectivitat de Catalunya (Plató, Descartes, Mill i Nietzsche, a més de l’escocès del XVIII) sapiguem tan poc – parlo per mi, clar! – d’ells. I si hi afegissim alguna dona filòsof ? Alguna proposta s’ha fet…

Us deixo aquí, amb les imatges de les tres coses comentades. No deixeu d’escriure’m, que sempre contesto, com sabeu.

Aprendre d’Escòcia i del escocesos

08 agost 2010

Escòcia 2010Com ja potser sabeu pel Facebook, he passat tres setmanes entre juliol i agost a Glasgow, amb una beca de la Generalitat, estudiant anglès a la Glasgow School of English. Vam estar vivint al Victoria Hall, una residència universitària ben a prop de la Glasgow Caledonian University. Podeu veure un munt de fotos en aquest àlbum de Picasa o també a dins del Facebook.

Les que veieu aquí són:  – respectivament – camí del llac Ness, davant el castell d’Edimburg i a la vall de Glencoe.

És molt difícil explicar de forma breu el munt de coses viscudes a Escòcia durant aquest dies, però sí que m’agradaria fer cinc cèntims d’alguns detalls que m’han sorprès i cridat l’atenció. En podeu trobar una breu síntesi en l’article que vaig publicar el dissabte, 7, el mateix dia que tornàvem, a El Punt (també en PDF). Per cert, mentre era allà també es va publicar el polèmic article “Funcionàries i funcionaris: per què?” (en PDF), text que… tindrà continuació, oi tant que sí!!!

Vaig tenir molta sort amb les nois i nois, el meus col·legues “profes”, als quals els va tocar el mateix curs. Com podeu veure a les fotos són gent eixerida i simpàtica (més que jo, “probably”), amb els qui vam anar d’excursió, prendre cervesetes, fer plans culturals, superar les dificultats,… i aprendre anglès. Com deien a Barcelona el 1992, “amigos para siempre”.

Escòcia 2010 - més fotos

Apart dels que ja tots sabeu: no hi fa calor, hi ha un monstre noia (Nessy) al llac Ness, en Mel Gibson fa de Wallace a “Braveheart”, el Festival d’Edimburg és genial, els homes porten “kilt” o també que és el país del món amb la més alta densitat d’inventors…, he de dir que em va impressionar l’estimació que tenen els escocesos per la seva història. Volen la independència, perquè “la senten” (tan de bo l’aprenguéssim nosaltres). Però no són violents ni amargats. A casa d’uns bons amics, no lluny de Pollock Park, vaig veure uns episodis d’un documental història de la BBC que us recomano (presentat pel Neil Oliver, però que només es pot veure o descarregar si ets dins d’UK).

En aquests dies escocesos hem fet excursions ben boniques: a les Hihghlands, on hi ha castells a dojos (com el d’Urquhart); als parcs nacionals: el “Loch Lomond and The Trossachs” i el “Cairngorms National Park”; al castell d’Stirling i a la ciutat emblemàtica d’Edimburg; a la zona de Glencoe i també fins a Oban; o, més a prop, a Luss o Invereray. Alguns van gaudfir de la illa d’Arran (jo no hi vagi poder ser). Han quedat coses pendents… I, de dins de la ciutat, cal assenyalar una mena de “top five” (perquè si no, no acabaríem mai): Kelvingove Art Gallery and Museum, Cathedral i voltants, la Burrell Collection; tot allò relacionat amb Mackintosh (que és com el gaudí d’allà)… i la biblioteca Mitchell, i tants d’altres llocs. Està molt bé el web http://www.visitscotland.com/

També vam poder gaudir dels pubs (recomano “The Horseshoe”, l’”Sloan”, el !”The Accounting House”, el “Drums & Monkey”, l’”Scotia”… bé, i altres deu o dotze); de bones pel·lícules al GFT (Glasgow Film Theatre), on vaig veure una pel·lícula excel·lent, “The concert” (en rus i francès!); danses locals i balls d’arreu… En fi: una mica de tot, en bon rotllo. A l’article de El Punt assenyalo algunes limitacions.

Això del “kilt” també és ben interessant. Com que ja és massa llarg i desornat tot això, acabo amb la Mare de Déu del Barça: resulta que fa tres anys, el Barça va dur una imatge de Montserrat allà, amb motiu d’un partit – que, per cert, vam guanyar -  contra el “Celtic”. Ara és a l’església de St Aloysius, ben cèntrica,:i la vaig descobrir pel munt de persones que van a resar a la capella on es troba. En tinc fotos. Si és que… estem arreu!!!

He portat un munt de coses (sense extralimitar-me dels maleïts 15 kg de Ryanair) per la família i els amics: coses de tartan (no es menja, és la roba aquesta escocesa), coses del “Celtic”, coses tipus “whisky, coses “kitsch” i alguns “pongos”, i un munt de fotos, idees, papers, records, etc. Quan ens veiem, en parlem, i si pot ser davant una “pint lager o ale”, molt millor!!!

Recordo: article a El Punt.