Filosofia per a joves

Hola. Com anem? Hi heu pensat si l’estiu l’estem aprofitant?

Que com es fa? Sigueu al mar o a la muntanya o a la ciutat, podem pensar-hi un momentet.

Unes idees per a auto-analitzar-se una mica: a) he canviat d’aires (encara que sigui mentalment); b) ajudo a la família, als pares, a casa; c) faig activitats a l’aire lliure, esport per exemple, a una certa distància de l’ordinador i la TV?; d) dedico un parell d’horetes a llegir, estudiar o a alguna activitat intel·lectual?; e) tinc cura de les meves amigues i dels meus amics?; f) dormo les hores que cal (ni massa massa ni massa poc)?; i sobretot f) tinc un horari meu, un pla del que penso fer cada dia, i el segueixo sense “mandra”?

Total: que us vagi bé.

El divendres 1 me’n vaig a Navarra fins a finals de mes. Però seguim en contacte, eh? M’enduré fins i tot la webcam!!

S’acaba de crear un cercador d’informació lingüística, l’Optimot, que ajuda a resoldre tots els dubtes sobre la llengua catalana. I si no us els resol, els podeu escriure o trucar per a preguntar-los-los. I sabeu el millor?: Funciona!

Han integrat la feina ben feta de tres organismes de pes, com són l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), el Termcat i el Consorci per la Normalització Lingüística.

Hi és tot: la 2a edició del diccionari normatiu de l’IEC; els vocabularis terminològics Termcat; el lèxic especialitzat; el nomenclàtor oficial de toponímia de Catalunya; la Col·lecció Criteris Lingüístics de la secretaria de Política Lingüística, sobre convencions i estil; els diccionaris català-castellà i a l’inrevés d’Enciclopèdia Catalana; fitxes pròpies; etc. En fi, que ara no us vull atabalar. Aneu-hi i proveu-lo, i marqueu-vos-el en els “Favourites”.

Bones vacances, vailets i amics!

Recomanar pel·lícules és molt perillós. Per això no ho faig gaire sovint. Però quan en veus una de bona, val la pena que la gent ho sàpiga. En anglès és “The Bucket List”, en castellà “Ahora o nunca”. És d’en Rob Reiner i va sortir als cinemes el 2007. Ja està en DVD.

Entre els actors, omplen la pantalla els grans Jack Nicholson i Morgan Freeman. La recomano a les persones que us pregunteu: què és la felicitat? Com es viu una bona vida? O “coses semblants”.

De què va? Doncs mireu: feia molt temps que un professor de filosofia d’en Carter Chambers, en el seu 1r any de carrera, els va suggerir als seus estudiants que escrivissin una “llista de desitjos”, un recull de totes les coses que volien fer, veure i experimentar en la vida, abans de morir. Però mentre aquest noi, aleshores jove, volia aclarir els seus somnis i plans privats, la realitat el va arrossegar: matrimoni, fills, un munt de responsabilitats i, finalment, un treball de mecànic de cotxes durant 46 anys. Va anar canviant la idea de què era una llista de desitjos i tot va quedar en un piló d’oportunitats perdudes i un exercici mental per passar l’estona mentre arreglava cotxes.

Mentrestant, el multimilionari Edward Cole (aquest és en Jack Nicholson a la pel·lícula) només pensava en fer diners i construir un imperi econòmic i ser ric, sense aturar-se a considerar quines podien ser les seves necessitats més profundes. Tan sols es centrava en adquirir més coses i en prendre sovint una tassa d’un cafè molt selecte.

La vida els dóna a ambdós un seriós cop d’atenció, un canvi inesperat: són dos malalts terminals a la mateixa habitació d’un hospital, un hospital – per cert - propietat de l’Edward. La cosa segueix i no l’explicaré tota…, però sí que us informo que és una comèdia – perquè sí que ho és – molt i molt dura, i valuosa. Mireu-la. Mireu-la i seguiu-la, amb calma. Val la pena.

Us assenyalo alguns temes: què tenen ambdós en comú?; com aconseguir que la vida de cadascú hagi valgut la pena?… No us podeu imaginar el que els passa. Van complint alguns i van afegint altres nous punts a la llista… i s’acaben fent amics. I la cosa avança (la malaltia terminal i el descobriment de què seria de nosaltres només pel fet de posar una data límit a la nostra vida).

Us agradarà, si no l’heu vista encara. Creieu-me també en això.