Filosofia per a joves

En aquests dies val la pena aprofitar el temps, però sobretot aprofitar-lo per estar ben a prop i ben disponibles per les persones que ens envolten.

Qui s’ho sol passar millor en el temps del Nadal és qui pensa en els altres: els fa regals, els somriu, els escolta…

Els cristians ho aprenen del Naixement de Jesús a Betlem (aquí en tenim un detall d’un dels quadres del Giotto), i tots els altres ho poden aprendre dels sentiments de consol, atenció, empatia, etc., aspectes als quals són tan sensibles actualment…

Per cert, a l’IES on ensenyo vam tenir una senzilla i musical Festa de Nadal el dia 21. Tot i que els equips de fotògrafs i reporters en faran un excel·lent treball a la web de l’Illa de Rodes, aquí en teniu unes fotos (si les voleu arreglades i amb més qualitat, demaneu-me-les).
Xavier.

Hola!
L’Oficina d’Organització de Proves d’Accés a la Universitat confirma que ja es pot trobar actualitzada al web l’estructura de l’examen de totes les matèries de les PAU per al 2008. La de Filosofia NO canvia respecte de l’any passat.
Xavier.

Hi ha pel·lícules que no seran de les que obtenen Óscars o Lleons o altres Premis, però que són bones. Una d’aquestes és la història de la relació entre Nelson Mandela (el líder sudafricà anti-apartheid i premi Nobel de la Pau) i el seu carceller. La vaig veure ahir a la nit.

Es titula “Adiós, Mandela” i ha estat dirigida per Bille August el 2007. Dura uns 135 minuts, i val la pena. Us en faig cinc cèntims, per si la voleu llogar a un videoclub: “El protagonista és un típic “afrikaner” blanc criat en una granja, que sap parlar xhosa, el principal dialecte dels negres sudafricans. Es diu James Gregory. És un home senzill, casat i amb dos nens (un noi i una noia) que és suboficial de presons: el destinen a la internacionalment coneguda presó de Robben Island (una illa davant de Cape Town) on tenen tancat a Mandela.

La seva feina és informar sobre ells al Ministeri d’Informació a Pretòria. la història és llarga i maca, i previsible: el carceller es va convertint. La pel·lícula comprèn des de l’inici de l’enduriment de la repressió contra els no blanc el 1968 fins a l’alliberament de Mandela ja als anys ’90.

És una pel·lícula que trata un tema dur però de manera conciliadora, amable i fa una defensa del penediment i del perdó. És ben atractiu. També és interessant anar veient l’evolució dels personatges. La història és la d’un home bo i noble, que troba problemes greus al seu voltant, però que se’n va sortint: és interessant per a fer-ne un cine-fòrum amb els alumnes o amb els amics o família.
Xavier Serra.