Vaig trobar el següent text de H. P. Blavatsky que a finals del segle XIX va escriure:
“Si a l’escola es parla al nen amb un somriure enlloc de fer-ho rondinant, si se l’avisa amb amabilitat o és persuadit enlloc de ser imprecat, tot això farà que els nens siguin susceptibles d’influències intel•lectuals i morals.”
Anthony de Mello al seu llibre “La pregària de la granota 2”, narra la següent història:
Del mestre zen Soyen Shaku es deia que els seus deixebles s’adormien sense remei després de dinar, esgotats pel cansament propi de l’estiu. Si bé el mestre no malgastava mai un minut, mai no va dir una paraula sobre la debilitat dels seus alumnes.
Quan només tenia dotze anys, ja estudiava els principis filosòfics de l’escola Tendai. Un dia d’estiu feia tanta xafogor que el petit Soyen, en veure que el seu mestre havia sortit, es va estirar i s’adormí, i es despertà quan va sentir, amb gran ensurt, que el mestre entrava; però no pogué impedir que el trobés estirat per terra.
“Et prego, si et plau, que em perdonis”, va dir baixet el mestre mentre passava amb tota cura per sobre el cos de Soyen, com si es tractés d’un hoste distingit. Des d’aleshores, Soyen mai més no es tornà a adormir durant el dia.
Hi ha una pel•lícula anglesa que porta per nom “Evelyn”, la qual diria que és molt recomanable, especialment per els educadors.
Tracta “Evelyn” d’un pare que és abandonat per la seva dona i es queda com a responsable dels seus tres fills. L’Esglesia catòlica i els tribunals irlandesos, adduint diverses raons, decideixen posar Evelyn i els seus dos germans en un orfanat.
Els nens pateixen els abusos pròpis dels orfanats i el pare lluita per aconseguir recuperar els seus tres fills.
En la pel•lícula es posa de manifest un exemple de la idea de Blavatsky, un clar model de com es fa per posar disciplina amb amor.
La seqüència en qüestió és molt didàctica perquè hi ha dues actuacions molt contrastades. Per una part la d’una monja, la germana Brigid que pretén que Evelyn l’obeeixi, hi es proposa fer-ho des de la disciplina de l’autoritarisme, amb la qual cosa només aconsegueix que el distanciament de la nena.
L’exemple el posa la germana Felicity, hi ho fa simplement actuant amb amor, amb la qual cosa aconsegueix que Evelyn respongui.
Els mestres hauríem de recordar sempre que, un somriure comprensiu i amorós pot alegrar moltes vides.